Mostra totes les entrades de Jordi Barreda

Mòduls de l’estació de Villanueva del Duque-Alcaracejos de la línia del Peñarroya

Albert Cartagena va presentar a Lleida Expotren els mòduls de l’estació de Villanueva del Duque-Alcaracejos de la línia del Peñarroya a finals dels anys 1960. Continuació dels mòduls de la mateixa línia que ja havia presentat l’any 2017 a Expotren.

El seu creador ens mostra el seu treball, describint els mòduls d’esquerra a dreta és a dir: des de l’entrada pel costat de Pozoblanco fins la sortida cap a Villanueva del Duque.

Vista general del mòduls – Foto: Albert Cartagena

Al primer mòdul trobem el dipòsit del pou d’aigua, que hi havia a l’entrada de l’estació, del qual només en queda la part d’obra ja que el recipient, metàl·lic, es va vendre com a ferralla en el moment del tancament de la via al 1970. Per fer la reproducció m’he basat en fotografies d’altres dipòsits de la línia, però prenent les mesures de la part d’obra que encara queda al terreny, ja que no tots tenien les mateixes proporcions.

Al davant, a l’altre costat de la via hem reproduït una vinya, ja que segons ens havien dit l’estació era més coneguda pel sobrenom de “Las Viñas” que pel seu nom oficial. Els 135 ceps que hi ha representats estan fets a mà utilitzant fil elèctric, retorçat, soldat i pintat. La veritat és que hem passat molt de temps per fer-los.

Les vinyes actualment no existeixen, es van arrencar, i ara la terra es dedica al cereal, al farratge i, quan és el temps, s’hi planten melons i síndries.

Tots els eucaliptus del conjunt estan col·locats en el mateix lloc on eren ja que encara queda l’empremta al terreny.

La distribució de les vies era segons un plànol, o millor dit un esquema, més o menys com les hem col·locat, i  el paisatge s’ha hagut d’interpretar ja que només hem trobat una fotografia de l’època.

Foto: Víctor Fernández

En el segon mòdul el que destaca és l’estació. Com totes les de la línia té un estil inconfusiblement francès a l’haver estat construïda per la SMMP, Sociedad Minero Metalúrgica Peññarroya. Que tot i ser de la província de Còrdova era de capital francès. Peñarroya encara conserva el barri on vivien els enginyers de les mines i que és conegut com a Barri Francès.

Curiosament l’estació està situada al municipi de Villanueva del Duque però rep el nom del poble veí, Alcaracejos, segurament perquè és més a prop. Es diu que depèn de l’Ajuntament que s’ocupava del manteniment de l’estació li posava el nom del seu poble, primer.

Actualment, l’estació està restaurada ja que va ser comprada per un particular que ha mirat de conservar-la el millor possible i ho ha aconseguit. Aquesta persona ens va donar tota mena de facilitats per fotografiar i prendre les mides necessàries per a una fidel reproducció.

Foto: Víctor Fernández

També ens hem basat en un “plànol tipus” de la companyia SMMP que s’utilitzava per a les diverses estacions de la zona ja que totes són molt semblants, Azuaga, Belmez, Alcaracejos-Villanueva, Villanueva de Córdoba … Totes tenen tres cossos:

El primer de planta baixa, normalment era la sala d’espera; estava en un dels costats. El cos del mig era el doble de llarg que el primer i tenia planta baixa, pis i cambra. A la planta baixa hi havia la sala d’entrada, el despatx d’equipatges i la taquilla de bitllets, en una altra part d’aquesta mateixa planta Hi havia l’oficina del cap d’estació, el mecanisme del rellotge, el telèfon i l’escala d’accés a la planta pis on hi havia l’habitatge del cap d’estació i la seva família. El tercer cos era el magatzem que podia ser de dues o quatre portes que donaven a la via i al pati de càrrega. Originalment el magatzem d’aquesta estació només en tenia dues però amb el pas del temps se li va duplicar la superfície i se li van afegir altres dues.

A l’exterior hi havien, existeixen encara, uns dels serveis, urinaris per als homes i turques per a les dones.

L’estació disposava de bàscula per pesar vagons i d’aiguada per carregar l’aigua a les locomotores de vapor.

La volada simètrica de la teulada del magatzem cobria d’una banda la via, i per l’altre els mitjans de transport que arribaven a l’estació.

Foto: Víctor Fernández

Hem procurat ser el més fidel a l’original i respectar dins del que cap les mesures i proporcions.

Dels eucaliptus que hi havia originàriament a l’estació només queden els troncs tallats i per aquest motiu  he pogut respectar al màxim la seva col·locació.

En totes les estacions de la línia la via més propera als edificis era per la càrrega i descàrrega de mercaderies, la segona via era la de pas i la tercera de sobrepas.

La bicicleta repenjada a la paret de l’estació pertanyia al carter de Villanueva que cada dia hi anava a buscar el correu.

El tercer mòdul és la continuació del moll de càrrega del magatzem de l’estació. A uns 25 metres del final del moll hi havia la bàscula per pesar els vagons de la qual actualment només en queda la traça del fossar i alguna que altra llosa però tot el mecanisme ha desaparegut. La bàscula tenia unes dimensions de 5,20 x 2,50 metres.

Darrere hi ha la paret de tancament del terreny que ocupava l’antiga Casa-Bodega i que actualment es conserva com a segona residència.

El Biscuter que surt en alguna de les fotografies pertanyia en realitat a Juan Martínez, l’últim factor que hi va haver a l’estació d’Alcaracejos.

Els arbres que apareixen volen representar oliveres i “chaparros”, com es coneixen a la zona les alzines joves. Estan fets artesanalment: el tronc amb branques de farigola, i les fullatge amb molsa ruixada esprai de cola i amb fulles de dues referències, una mes clara que l’altra, de la casa NOCH.

Les figueres de moro són artesanals de plom comprades a la Fira de Nadal que es fa als voltants de la Catedral de Barcelona, són el model Chumbera Nº 1, 107-1 d’Artesania Bertran.

Els pals del telègraf també són artesanals: broquetes dels xinesos, grapa metàl·lica i trossets de escuradents per als aïlladors.

Foto: Albert Cartagena

L’últim dels quatre mòduls que configuren l’estació d’Alcaracejos-Villanueva és el que representa la sortida de la via en direcció a Villanueva del Duque on a uns 6 km. Hi ha l’estació d’El Soldado que vam presentar fa dos anys a la mateixa Fira.

El paisatge, es el del camp del Valle de los Pedroches, cereals, ramaderia, “chaparros”, alzines i oliveres

Per cert pel costat de la via apareixen un parell de Guàrdia Civils muntats en bicicleta camí de Villanueva. En la realitat seguien la via tot buscant els farcells que els estraperlistes llançaven per les finestres del tren a l’apropar-se a l’estació.

La decoració del fons esta formada per una fotografia del paisatge de la zona i impresa directament sobre un suport de PVC.

Foto: Albert Cartagena

El modelista vol donar les gràcies a les persones que d’una manera o altre l’han ajudat: a l’AFB; a l’Agustín Coca, actual propietari de l’estació; a l’Alfons Solà; a Don José López, antic mestre d’Alcaracejos; a José Félix Arroyo, artesà constructor del Billard; a Jose Antonio Rodríguez, tècnic de l’Ajuntament d’Alcaracejos ; a José Antonio Torquemada, historiador de la línea; a Juan Félix (EPD), antic treballador; Manuel y Rafael Granados; Manuel Sánchez; Pascual Vallés; Pepi Gómez; a Santos Cabrera (EPD); a Sara Moreno i a Vicent Ferrer

Les fotografies que li han servit d’informació pertanyen a una Filmació original de D.Julián de Elejoste (1916-1972)-Digitalizació/remasterizació: Gustavo Vieites.

Conferencia La línia del Transpirinenc – R3

Dins dels actes de celebració del 75è aniversari de l’Associació d’Amics del Ferrocarril de Barcelona, Jordi Valero presenta la Conferencia sobre la Línia Transpirinenca, passat, present i futur.

La conferència serà el dijous 30 de maig de 2019 a les 18.30h a l’Espai Provença, Estació FGC de Provença, Barcelona.

Extracte:

El nom Ferrocarril Transpirinenc indica cada una de les línies de ferrocarril que al segle XIX es varem proposar de comunicació entre Espanya i França. Els governs dels dos estats varen estudiar-ne més d’una desena de recorreguts, però només tres es varen acordar en el Conveni dels Ferrocarrils Transpirinencs de 1904.

La construcció del tram Ripoll-Puigcerdà, va haver de solucionar moltes dificultats tècniques i humanes. La climatologia de la zona és força extrema, s’havien de perforar molts túnels, que en el de Toses era d’una longitud considerable. L’anus 1922 el primer tren va arribar a Puigcerdà i el 1927 es va iniciar el servei fins a la Tor de Querol, on hi ha servei diari a Paris.

Concentració per demanar que no es desmantelli la via a Salou

El proper dia 6 d’abril hi ha convocada una concentració a l’estació de tren de Salou per demanar que no es desmantelli la via del tren i es converteixi en el, fa tant temps reivindicat, TramCamp.

Una sèrie d’entitats veïnals i cíviques salouenques amb el suport de sindicats (CCOO, CGT i UGT), entitats ecologistes (Ecologistes en Acció i Greenpeace), entitats agrupades en la Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya (CONFAVC), Federació ECOM d’associacions de discapacitats físics, la Plataforma Trens Dignes de Terres de l’Ebre i el Priorat, la Plataforma en Defensa del Ferrocarril al Camp de Tarragona (PDF.CAMP) i l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) demanen que no es desmantelli l’actual via a Salou que dona servei a 675.000 viatgers.

La concentració serà a l’estació de tren de Salou, i hi tindran lloc els següents actes:

  • 10:00 – Música
  • 10:04 – Arribada participants del sud en tren
  • 10:45 – Esmorzar popular (CGT)
  • 10:55 – Arribada participants del nord en tren
  • 11:30 – Lectura de manifest – inici de la batucada
  • 13:30 – Calçotada popular (15 €). Reserva el dinar. (Termini fins el dilluns 1 d’abril)

Expotren 2018

El saló del lleure ferroviari es celebrarà a Lleida els dies 10 i 11 de març, als pavellons 3 i 4 de Fira de Lleida.

Hi trobareu maquetes en diferents escales, tren tripulat, un mercat, i stands de diverses empreses i entitats.

Els horaris d’obertura son:

Dissabte 10: de 10 a 20 h
Diumenge 11: de 10 a 14 h

Els preus de l’entrada son:

    • General: 8,00 €
    • Reduïda: 6,00 € (nens de 10 a 14 anys, jubilats, persones amb discapacitat, Carnet Jove)
    • Gratuïta: nens menors de 10 anys

Amb l’entrada a l’EXPOTREN 2018, descomptes en les entrades al Museu del Ferrocarril i al Museo de Joguet de Catalunya.

L’entrada es válida per a un dia; no hi ha venda anticipada, les entrades es podran adquirir el mateix dia a les taquilles de la Fira.

Mòduls de l’estació d’El Soldado de la línia del Peñarroya

L’Albert Cartagena, de l’AFB (Agrupament Ferroviari de Barcelona) va presentar a la fira ExpoTren 2017 els seus mòduls de l’estació d’El Soldado, i ens en fa cinc cèntims…

Direcció de Jordi Barreda, càmara i pospro Àngel Toro.

Una mica d’història

La Sociedad Minero Metalúrgica de Peñarroya va impulsar l’arribada del ferrocarril a Villanueva del Duque per transportar el mineral de galena des de les mines d’El Soldado fins a Peñarroya-Pueblonuevo.

La primera circulació del tren des de Peñarroya fins a Pozoblanco va ser el 5 d’agost de 1906. El recorregut tenia 8 estacions, de les quals 3 pertanyien al terme municipal de Villanueva del Duque: Peñas Blancas, El Soldado i Villanueva del Duque-Alcaracejos, més coneguda com Las Viñas.

Sis trens diaris passaven per les estacions del terme municipal de Villanueva del Duque: 2 correus mixtes, 2 de mercaderies sense viatgers i 2 de mercaderies amb viatgers. Durant els primers anys, els trens eren de vapor i a partir de 1956 es van implantar els automotors, substituint a les locomotores de vapor.

L’any 1956, la Sociedad Minero Metalúrgica de Peñarroya va cessar la explotació, ja que les mines no eren rendibles, i la va cedir a l’Estat. Catorze anys més tard, l’Estat va tancar la línia.

A les zero hores del dissabte 1 d’agost de 1970 es clausurava definitivament la línia. Màquines, vagons, andanes, estacions, magatzems… tot tornava al silenci que els havia vist néixer 64 anys enrere; la via estreta era ja història.

El projecte

Després de molt temps de prendre mides, de dibuixar un per un els edificis existents i les restes dels que hi havia, de fer fotografies, després de parlar amb la gent de la zona, pagesos i antics treballadors he acabat la reproducció de l’estació d’El Soldado situada al terme municipal de Villanueva del Duque, província de Còrdova.

Per a la realització he construït 4 mòduls de 75 x 40 cm. en via mètrica de la marca Peco, basats en les Normes modulars Ctms-H0m.

He intentat ser al més fidel possible a la realitat i m’he basat en els darrers anys de la línia, quan els serveis els feien els automotors Billard. El que circula per la maqueta és de llautó i està fabricat per l’artesà José Félix Arroyo. Els vagons són de la desapareguda casa Jocadis tot i que els continua comercialitzant Saroulmapoul, a Bèlgica.

Els edificis i construccions estan mesurats in situ i amb el suport de fotos antigues he intentat reproduir-los al més exacte possible. Han estat moltes hores de prendre mides sobre el terreny i, com que visc fora de la zona, ja se sap, sempre en fa falta alguna que se n’haurà de recuperar en un altre viatge.

Per descriure els mòduls començaré pel costat de Peñarroya i acabaré per la sortida cap a Puertollano.

Primer mòdul

En destaquen els terraplens per on circulaven unes vagonetes de via de 60 cm, estirades per cable, un acarreo mecánico com es diu en l’argot miner. Encara es poden veure les marques dels cables tensors a les lloses de la via. Aquest transport provenia del Pozo Luisa i anava al safareig de rentat del material de dins del Cerco de la mina d’El Soldado, passant pel pont que creuava la línia del tren. En un dels costats del pont hi ha la caseta del vigilant.

Per reproduir el pont, del qual només queden les bases, m’he fixat en altres de la línia i en els que hi ha dins dels Cercos Industriales, seguint l’estil Peñarroya. La companyia SMMP tenia un sistema de construcció d’estil francès, molt repetitiu. En aquest punt he d’agrair a J.A. Torquemada l’ajuda prestada i la investigació de com podia haver estat el pont.

La tanca del Cerco està feta amb cartró ploma de 5 mm, folrada per les dues cares de Redutex, imitant les pedres. L’acabat superior de la tanca està fet amb una tira de Deprom de 3 mm, reproduint les lloses de ceràmica i rematat amb una tira de teula àrab. La terra, de tot el conjunt, l’he portada de la zona, ja que té un color característic.

Segon mòdul

Recrea el pas des de la caseta d’entrada del costat Peñarroya fins al moll de l’estació d’El Soldado. La via que surt cap a l’esquerra i que queda morta, ja no existeix i només en queda la trinxera; antigament anava a un magatzem de la S.A.V. (Sociedad Anglo-Vasca).

A mà dreta es veu una altra via fora de servei que anava al rentador del mineral de dins del Cerco. A l’estreta andana hi ha preparats, per a la seva expedició, alguns sacs de patates que s’acaben de recol·lectar dels camps propers a l’estació. Als molls de càrrega del magatzem de l’estació s’observa el moviment de camions i mercaderies que transporta el tren.

Tercer mòdul

És el de l’edifici de l’estació i tots els seus complements. En un costat, a la part alta del Cerco, hi ha el dipòsit d’aigua; al davant, entre la via de pas i la de sobrepàs hi ha l’aiguada i a l’altre costat de la via la carbonera. Actualment només hi queda el dipòsit, l’aiguada ha desaparegut; de la carbonera, només en queden els fonaments.

La via més a prop a l’estació s’utilitzava per descarregar els vagons directament al magatzem. La via central era la de pas i la via més propera al Cerco es feia servir per els creuaments.

L’edifici dels serveis no era el mateix que hi ha ara; l’antic el van enderrocar fa uns quants anys quan volien convertir l’estació en un alberg municipal. El de la maqueta és una còpia del que encara existeix a l’estació d’Alcaracejos-Villanueva, la qual va comprar un particular i la intenta mantenir.

Unes escales de maó vist, estil Peñarroya, pugen al Cerco des de l’estació. A prop de l’escala hi ha l’entrada de la via que anava a la Central Elèctrica. A l’altra banda, per sobre de la carbonera, hi ha un chaparro, una alzina jove, dins d’un camp que encara es conrea.

Quart mòdul

És l’últim mòdul del conjunt d’El Soldado. Al final hi ha la carretera que va des de Villanueva del Duque a les mines de Las Morras, al Pozo Luisa, a la casa dels treballadors de la línia, que no surt als mòduls, i a la pròpia estació.

Un parell d’eucaliptus s’aixequen molt a prop de la caseta, on vivia el guarda barreres. Des d’aquest punt també surt l’accés al Cerco i a les antigues escoles dels fills dels miners.

Presentació dels mòduls

Aquest conjunt s’ha presentat a Expotren, Saló de l’oci ferroviari, que s’ha celebrat a Lleida durant els dies 11 i 12 de març de 2017, pel qual han passat més de dotze mil persones.

Agraïments

He d’agrair l’ajuda desinteressada a l’AFB, a Antonio Cabrera, al Bloc “la Maquinilla“, a Foto Juan Antonio de Pozoblanco, a Gabriel Molero, a Jean-Pierre Moreau, a José Antonio Torquemada, a José Félix Arroyo, a Juan Félix (e.p.d.), a Julio López, a Manuel García Cano, a Miguel Barbero, a Pepi Gómez i a totes les persones que en algun moment s’han interessat pel projecte.

Un ferrobus a la línea del Sarmentero

ferrobus_estacio_botA l’estació de Bot, de l’antiga linea de la Val de Zafan, que unia La Puebla de Híjar amb Tortosa, clausurada l’any 1973, podem tornar a veure-hi estacionat un ferrobús.

Es tracta d’un dels tres ferrobusos que recentment varen ser adquirits en una subhasta per un particular, i que usava ADIF per transportar el seu personal per a la construcció de les línies d’alta velocitat.

El ferrobús, d’ample UIC, prove originalment de l’antiga Alemanya de l’est, com indiquen les seves inscripcions i l’inconfusible patí de seguretat típic, requerit per poder circular per la xarxa de ferrocarrils alemanya.

L’interior del ferrobús serà desmantellat, ja que farà funcions de bar.

L’acord del propietari amb l’Ajuntament de Bot també inclou la restauració del lavabos de l’antiga estació que seran usats com a waters del local.

Esperem que la iniciativa reeixeixi, i que doni vida a l’estació de Bot, una de les estacions de la linea de Val de Zafán que queda més a prop de la població a la que dona servei.

Dilluns entraran en servei les rodalies de Girona

El proper dilluns 24 de març entra en servei la nova línia RG1 que connecta directament les comarques de l’Alt Empordà, el Gironès, la Selva i el Maresme amb 16 trens de dilluns a divendres.

Girona estrena rodalies

Aquest servei es presta com a perllongament d’alguns combois de la línia R1, que fins ara acabaven a Maçanet de la Selva, de forma que permet una comunicació directa entre Figueres, Girona, Blanes i Mataró i la resta d’estacions intermèdies, sense necessitat de transbord.

Horaris de rodalies de Girona