Introducció

El quart i darrer article del conjunt correspon a una descripció detallada de la secció compresa entre Freginals i Tortosa. Aquest tram de línia va veure passar el seu darrer tren el 9 d’agost de 1996; si bé, certes zones encara van restar en servei alguns anys més o van ser assimilades pel nou traçat.

Així doncs, actualment la major part de l’antiga infraestructura és un lloc solitari on el pas dels trens és només un record. L’única excepció, és la part més propera a la capital del Baix Ebre, que forma part de la via verda del mateix nom, recuperant “certa” vida i utlitat social.

Traçat

Entre Tortosa i Freginals el traçat es desenvolupa majoritàriament per la plana i la terrassa al·luvial del riu Ebre. Només als voltants de Freginals el relleu és més accidentat a causa de la proximitat de la Serreta de Freginals i la Serra de Godall.

Aquesta naturalesa extremadament suau, sobretot a la plana de la Galera, va contribuir que el ferrocarril tingués poques complicacions per discórrer per aquesta zona. Del traçat original del segle XIX només són remarcables les corbes de descens al riu Ebre, prop de Vinallop, i els revolts d’accés al viaducte de l’Ebre així com  la mateixa obra d’enginyeria.

L’itinerari esmentat es va mantenir invariable fins a la construcció del ferrocarril de la Pobla d’Híxar a Sant Carles de la Ràpita, que va arribar a Tortosa l’any 1941. Aleshores va sorgir el projecte de construir una nova estació de mercaderies compartida, prop del barri Tortosí de Ferreries.

Això va comportar el disseny d’una variant entre Vinallop i Tortosa per comunicar-la millor amb la línia de València. No obstant això, aquest nou traçat no va entrar en servei fins dècades més tard. L’original va ser desmantellat i, actualment, se’n conserven pocs vestigis.

A l’any 1996, el traçat que s’utilitzava era l’original amb la petita modificació citada anteriorment. Uns quants quilòmetres pròxims a l’estació de Freginals van ser integrats a la nova variant de Freginals a l’Aldea però la resta de la línia va ser desmantellada pocs anys després. A pesar d’això, encara va restar en servei el tram que unia Tortosa i l’estació de mercaderies, amb una activitat ja molt limitada.

Finalment, a l’any 2009, Adif va prendre la decisió de desmantellar aquest darrer ramal. Això va comportar, l’any 2013, la integració del viaducte per sobre de l’Ebre i l’antiga estació de mercaderies a la via verda del Baix Ebre.

Abans d’acabar l’apartat, també és necessari esmentar que, a Vinallop, estava prevista la bifurcació per a la línia cap a Sant Carles de la Ràpita. Finalment, a causa de l’abandonament del projecte, mai va entrar en servei.

Estacions

Entre Tortosa i Freginals només existien originalment dues estacions intermèdies: Mianes i Santa Bàrbara. Dècades més tard, com a resultat de la construcció del Ferrocarril de la Pobla d’Híxar es va construir l’estació de mercaderies conjunta, ja mencionada, a prop del barri tortosí de Ferreries.

D’aquesta darrera estació, l’any 1996, només se’n conservava l’apartador de l’empresa “Pinsos Fabra” i tenia l’agulla d’entrada al PK 191+8. Les instal·lacions en sí, constaven de dues vies mortes amb una bàscula i un cobert per fer les operacions. A pesar de que les edificacions es conserven, la major part de les vies van ser desmantellades o enterrades entre el 2009 i el 2013.

La següent estació sentit València era la de Mianes. Més que una estació era un apartador tècnic ja quedava molt allunyada del petit nucli de Vinallop, el més proper a la mateixa. Les instal·lacions quedaven reduïdes a dues vies de sobrepàs, a més de la general, i una via d’accés a una subestació elèctrica. L’edifici de viatgers era del mateix tipus que la resta d’apartadors de la línia.

Santa Bàrbara era l’únic municipi de la zona que disposava d’una estació al mateix nucli urbà. Aquesta importància també quedava reflectida en el seu esquema de vies, ja que disposava de quatre vies de sobrepàs, a més de la general. Dues d’aquestes no tenien andana i servien un petit moll de càrrega amb magatzem. A més, hi havia també un petit apartador particular de Campsa, però diverses informacions cartogràfiques inviten a pensar que ja no funcionava l’any 1996.

La darrera estació és la de Freginals. També se la pot considerar un apartador tècnic més que no pas una estació amb vocació de captar viatgers, ja que queda bastant allunyada del nucli que li dóna nom. L’any 1996 disposava d’una via general i dues de sobrepàs. A conseqüència de l’assimilació d’aquell tram a la variant, l’edifici de viatgers es va enderrocar i actualment queden pocs vestigis del conjunt. Només una nova subestació elèctrica amb l’antic rètol de Freginals indiquen on estava la dependència.

Obres d’enginyeria

El relleu poc accidentat de la zona va propiciar que no es duguessin a terme grans obres d’enginyeria, a excepció del viaducte per sobre l’Ebre. Tampoc existeix cap túnel a la zona; de fet només n’existia un en tot el traçat original de València a Tarragona.

Així doncs, les úniques obres presents entre Tortosa i Freginals són ponts, viaductes i altres obres de fàbrica de menor entitat. Majoritàriament presenten una llum reduïda però són abundants en número a causa del gran número de barrancs de la zona.

Originalment, els petits cursos d’aigua més destacables eren creuats mitjançant ponts de tauler metàl·lic d’un únic tram. A partir del primer terç del segle XX, la majoria van ser substituïts per taulers de formigó armat i amb un pilar central. La finalitat d’aquesta modificació va ser permetre el pas de vehicles més pesats.

El viaducte de l’Ebre (Ebre I des de 1996) és potser l’únic element que mereix ser descrit de manera més extensiva. Aquesta gran obra, inicialment, va ser construïda amb pilars de planxa metàl·lica reomplerts de formigó i un tauler metàl·lic. A inicis del segle es va substituir el tauler i els antics pilars van donar pas a uns nous pilars de fàbrica. La darrera modificació es va produir a conseqüència dels bombardejos de la Guerra Civil durant el 1938, que van deixar l’estructura molt malmesa.

A pesar que des del 1996 no hi passen trens en servei comercial, no va ser fins entrat el segle XXI que es va prendre la decisió de desmantellar la via i altres elements ferroviaris. Des del 2013, es troba rehabilitat com a viaducte peatonal integrat a la Via Verda del Baix Ebre. La única modifiació que ha sofert ha estat l’amputació del tram més proper a l’estrep de la riba esquerra.