A l’ombra de l’Euromed (I): La Variant de l’Ebre

Introducció

Aquest és el primer de quatre articles dedicats a totes les modificacions que es van produir a la zona del Baix Ebre i Montsià quan, a l’any 1996, es va obrir al trànsit la variant de l’Ebre i, un any més tard, van entrar en servei els trens Euromed.

Foto 1: Tren de la sèrie 101 fent un servei Euromed d'Alacant a Barcelona. Autor: Adrià Pàmies.ç, 06/2009.
Foto 1. Tren de la sèrie 101 passant per Gavà fent un servei Euromed d’Alacant a Barcelona. Autor: Adrià Pàmies, 06/2009.

L’article present està dedicat a la gestació i descripció del nou traçat en sí mateix. Aquest, a més de suposar una gran millora de la velocitat comercial, també va comportar un gran estalvi de quilòmetres per als trens de llarga distància.

La problemàtica inicial

A l’inici de la dècada dels anys 80 la línia de València a Tarragona era bàsicament de via única malgrat ser un eix important de comunicació de la xarxa ferroviària.

A més, existien diversos trams on qualsevol actuació era complicada ja que la línia creuava nuclis molt poblats o per dificultats pròpies del relleu de la zona. Un d’aquests punts destacats era el pas del traçat per la zona de Tortosa i Amposta.

Fig 1. Situació a la zona de Tortosa a l'any 1980. En discontinu línies fora de servei o mai acabades
Fig. 1. Situació a la zona de Tortosa a l’any 1980. En discontinu línies fora de servei o mai acabades. Autor: Adrià Pàmies.

Per una banda, existia el problema inherent de creuar el riu Ebre on ja existia una gran obra de fàbrica que seria necessari modificar. Per altra banda, la línia feia una gran volta remuntant la vall de l’Ebre des de Freginals fins a Tortosa i després tornant a baixar fins a l’Aldea. Entre Vinaròs i l’Aldea existeixen 35 Kms en línia recta però el ferrocarril en feia 58.

Per tots aquests motius, es va plantejar que, a l’hora de desdoblar el traçat, potser, la millor solució no era passar per Tortosa.

Les diferents alternatives

Entre els anys 1983 i 1984 diversos organismes, com la Dirección de Planificación de Renfe i la Direcció de Transport de la Generalitat, realitzen diferents estudis de quines són les possibles alternatives que es podrien considerar a la zona. En aquests informes ja es prioritza de manera clara la creació d’un un bon servei entre Barcelona i València amb ferrocarril.

Com a conclusió, el març de 1984, la Dirección General de Infraestructura del Transporte recull totes les possibles variants en un estudi d’alternatives.  Aquestes poden resumir-se en les següents 5:

I. Desdoblar i adaptar el traçat existent.
II. Variant de Santa Bàrbara a Camp-redó.
III. Variant de Santa Bàrbara a l’Aldea.
IV. Variant de Freginals a l’Aldea.
V. Variant de Vinaròs a l’Aldea per la costa.

Fig. 2. Les diferents alternatives plantejades
Fig. 2. Les diferents alternatives plantejades. Autor: Adrià Pàmies a partir de la informació facilitada a les Jornades Tècniques Euromed, 1997.

De totes elles, la més econòmica era la I. No obstant, per una banda, comportava diversos problemes tècnics com ara l’augment de radis de corba en zones urbanes i la possible modificació d’obres rellevants com el viaducte de l’Ebre a Tortosa. Per altra banda, no resolia el problema de la llarga distància que recorria el ferrocarril en front a altres mitjans de transport.

La més cara era la V (49,5% més que la I), ja que comportava la construcció d’una gran longitud de nou traçat a través dels municipis d’Alcanar, Sant Carles de la Ràpita i Amposta. A més, també s’havia de construir un nou viaducte on la llera del riu és notòriament ample. Per contra, presentava el major estalvi de recorregut (22,5 Kms).

En aquest informe la opció més ben parada és una de les solucions intermèdies, la IV: fer una variant de Freginals a l’Aldea. Suposava un estalvi de 18,4 Kms i només un increment de 7,6% respecte desdoblar el traçat actual.

Estalvi alternatives
Taula 1. Característiques de cada una de les alternatives. Font: Jornades Tècniques Euromed, 1997.

Finalment, el juny de 1985, la Dirección de Infraestructura del Tranporte opta per la variant de Freginals a l’Aldea i un any més tard es comença a redactar el projecte. Inicialment la velocitat de projecte és de només 160 Km/h a excepció del tram de nova construcció on és de 200 Km/h.

El pas definitiu a línia d’altes prestacions

Durant el mes de maig de 1987 el projecte fa un canvi d’orientació ja que és inclosa, la línia de València a Tarragona, en el Plan de Transporte Ferroviario com a infraestructura apta per a circular a 200 Km/h.

Aquest canvi no té gaires efectes sobre la variant però sí sobre els trams limítrofs a la mateixa, inicialment prevists per 160 Km/h. La afectació més destacable és la decisió de construir una nova estació a l’Aldea enlloc de reformar l’antiga, ja que la corba d’entrada no es pot adaptar a la nova velocitat de projecte.

Fig.3. Situació després de la inauguració de la variant de l'Ebre. En vermell, tot allò que va  ser suprimit. Autor: Adrià Pàmies.
Fig.3. Situació després de la inauguració de la variant de l’Ebre. En vermell, tot allò que va ser suprimit. Autor: Adrià Pàmies.

Així doncs, el projecte s’acaba de redactar l’any 1988 i té com a punts més rellevants la construcció d’un nou viaducte sobre l’Ebre de més d’1 quilòmetre i una nova estació central al nord-oest de l’Aldea.

El nou viaducte de l’Ebre

La principal obra d’enginyeria de la variant consistia en la construcció d’un nou viaducte per a travessar l’Ebre ubicat en el PK 180,5. Aquest va anomenar-se Ebre II i, en conseqüència, l’original de Tortosa va passar a ser anomenat com Ebre I.

???????????????????????????????????????????
Foto 2. Un automotor de la sèrie 470 acaba de creuar el viaducte Ebre II fent un Regional Exprés de València a Tortosa. Autor: Adrià Pàmies, 04/2014.

El viaducte en qüestió presenta una longitud total de 1.006 metres repartits en 22 trams de longituds desiguals. De tots ells en destaca el tram central per sobre el riu Ebre, de cantell variable, que té una llum de 92 metres.

Una de les peculiaritats que presenta aquest viaducte és les barreres anti-vent que estan col·locades a la part oest del mateix per evitar que els trens bolquin si bufen fortes ràfegues.

La nova estació de l’Aldea

Com s’ha comentat anteriorment, va ser necessària la construcció d’una nova estació al nucli de l’Aldea per substituir l’antiga i convertir-se en la principal de la zona, ja que els trens de llarg recorregut ja no entrarien a Tortosa.

Malgrat la importància regional que té l’estació, l’esquema de vies no és molt complex.

Aldea_esquema
Fig.4. Esquema de vies de la nova estació de l’Aldea-Amposta-Tortosa. Autor: Adrià Pàmies a partir de la informació topogràfica de l’ICGC.
Aldea21
Fig.5. Plànol a escala de l’estació de l’Aldea-Amposta-Tortosa. Autor: Adrià Pàmies a partir de la informació topogràfica de l’ICGC.

L’estació disposa de dues vies generals de pas directe direcció València-Tarragona sense andana i una via general direcció Aldea-Tortosa amb andana. Aquesta darrera també actua com a via de sobrepàs dels trens sentit València. A més existeixen dues vies de sobrepàs més amb andana: una sentit Tarragona i una altra sentit València.

DSC07427
Foto 3. A l’estació de l’Aldea-Amposta-Tortosa una doble composició de 447’s inverteix el sentit de la marxa per retrocedir fins a Tortosa fent un servei Regional Procedent de València. Autor: Adrià Pàmies, 07/2013.

Per acabar, s’ha de mencionar també que l’edifici de viatgers es troba a la dreta de les vies sentit Tarragona i al costat de la població. És d’estil senzill i d’una sola planta.

La nova ruta de la seda ferroviaria

Pendents encara a casa nostra del corredor ferroviari del mediterrani, que hauria d’escurçar el temps d’entrada de mercaderies procedents de Xina a centre-europa descarregant-les als ports del mediterrani per fer-les entrar amb tren, en comptes de fer arribar el vaixell, a través de l’Estret de Gibraltar, fins als ports atlàntics del nord d’Europa, la companyia logística Yuxinou fa arribar tres trens setmanals procedents de la ciutat manufacturera de Chongqing, a la Xina, fins al port fluvial de la ciutat alemanya de Duisburg, en un recorregut de 10.500 Km que travessa Xina, Kazajistan, Rússia, Bielorússia, Polònia i Alemanya. Un trajecte que fa amb 16 dies, la meitat del que suposa aquest mateix trajecte duent els contenidors de mercaderies en vaixell.
yuxinou

De Barcelona a Castelldefels a través del delta del Llobregat

La gran quantitat d’ubicacions i circulacions ha fet prendre la decisió de dedicar tres articles de fotografia ferroviària, i no un, a la línia de Barcelona a Sant Vicenç per Vilanova. En conseqüència aquest és el primer dels tres articles i està dedicat exclusivament al tram de comprès entre Barcelona-Sants i Castelldefels.

El 451.008 Passa per Viladecans fent un servei de la línia R2 entre Granollers-Centre i Castelldefels. 23/01/2014. Autor: Adrià Pàmies.
Foto 1. El 451.008 Passa per Viladecans fent un servei de la línia R2 entre Granollers-Centre i Castelldefels. 23/01/2014. Autor: Adrià Pàmies.

Descripció de la línia

El tram de línia ferroviària entre Barcelona-Sants i Castelldefels forma part del ferrocarril de Madrid a Barcelona per Casp i Móra. Va ser inaugurat conjuntament amb la resta de la secció entre Barcelona i Vilanova el 1881. No obstant, la terminal original de la línia no era Sants sinó Sant Beltran, una estació desapareguda situada a prop del Port i del barri del Poble Sec de Barcelona.

El 1887 és l’any en què es posa en servei el ramal d’enllaç entre les estacions del Prat i Sants a través de l’actual barri de Bellvitge. A partir d’aleshores es pot considerar que tota la ruta que segueixen els trens avui ja està construïda.

Un servei Intercity de Reforç fet am material arco acaba de sortir del calaix de formigó de Sants. Barcelona. 30/04/2014. Autor: Adrià Pàmies.
Foto 2. Un servei Intercity de Reforç, fet amb material “Arco”, acaba de sortir del calaix de formigó de Sants. Barcelona. 30/04/2014. Autor: Adrià Pàmies.

La línia travessava i travessa una zona molt plana formada bàsicament per camps de cultiu del delta del Llobregat i no hi destaca cap gran obra d’enginyeria. Les úniques excepcions són el viaducte per sobre del Llobregat al Prat i el recent soterrament de la línia en aquesta mateixa localitat.

Més endavent, durant els anys 70 es va construir el ramal de l’aeroport en paral·lel a la mateixa i diversos enllaços per facilitar el trànsit de mercaderies cap i des de el port de Barcelona. Simultàniament, la línia quedava immersa en l’entramat de nous barris obrers que es construien a la zona de l’Hospitalet de Llobregat.

130 fent un servei Euromed. Entre Viladecans i el Prat de Llobregat. 14/02/2014. Autor: Adrià Pàmies
Foto 3. Un 130 fent un servei Euromed. Entre Viladecans i el Prat de Llobregat. 14/02/2014. Autor: Adrià Pàmies

Amb l’arribada de l’alta velocitat, ja al segle XXI, la línia experimenta canvis substancials entre el Prat i Barcelona. Algunes de les infraestructures de la línia de l’aeroport passen a format part plenament del ferrocarril en qüestió i es soterra la línia al Prat de Llobregat. També hi deixen de circular els trens de mercaderies, que ho passen a fer per la nova línia entre Can Tunis i el Papiol.

Actualment la línia segueix tenint un pes molt important en el trànsit de viatgers. Tots els serveis regionals cap al sud l’utilitzen i els serveis de rodalies de les línies R2, R2Nord i R2Sud també. Alguns d’ells finalitzen el recorregut a les estacions de l’Aeroport i Castelldefels. La varietat de material és realment molt gran i diversa ( 447, 448R, 449, 450, 451, 470 i civia), afavorint així el possible aficionat.

Doble composició de civia's fent un servei de la línia R2 entre Granollers-Centre i Castelldefels
Foto 4. Una doble composició de civias fent un servei de la línia R2 entre Granollers-Centre i Castelldefels. Gavà. 26/05/2014. Autor: Adrià Pàmies.

Després de la inauguració de la línia d’Alta Velocitat, només hi resta el trànsit de llarg recorregut destinat al corredor del Mediterrani i l’Estrella entre Madrid i Barcelona. la majoria de serveis estan prestats per material de les sèries 130 i locomotores 252 remolcant rames de Talgo VI. Són més escassos però també presents 121, cotxes “Arco” i rames Talgo IV, V i VII.

En temps pretèrits era habitual veure nombrosos trens nocturns al matí quan arribaven a Barcelona. A la foto, l'Estrella "Pío Baroja" passa per Gavà procedent de Salamanca i Gijon.
Foto 5. En temps pretèrits era habitual veure nombrosos trens nocturns al matí quan arribaven a Barcelona. A la foto, l’Estrella “Pío Baroja” procedent de Salamanca i Gijón passa per Gavà. 22/06/2009. Autor: Adrià Pàmies.

Ubicacions per a realitzar fotos

Les mateixes estacions poden ser un bon lloc per a fer fotos (Foto 6). La mateixa estació de Sants ha guanyat amb claror des de la seva reforma. Malgrat tot s’ha de tenir sempre en compte que és una estació soterrada i la llum, escassa.  A més, és necessari disposar d’un bitllet vàlid per poder accedir a les andanes.

El 121.016 és a punt de sortir de Barcelona-Sants fent un servei Intercity cap a València-Nord. 06/06/2014. Autor: Adrià Pàmies.
Foto 6. El 121.016 és a punt de sortir de Barcelona-Sants fent un servei Intercity cap a València-Nord. 06/06/2014. Autor: Adrià Pàmies.

Just a la sortida de Sants, es troba la primera ubicació per a fer fotos en plena línia. Es tracta de la passarel·la peatonal que uneix la Ronda de la Via amb l’estació de metro de Santa Eulàlia (Foto 2). La línia està en corba i la orientació és variant però tendint a oest/sud-oest a est/nord-est. En conseqüència, els millors moments són des del matí fins poc després del mig-dia.

La següent ubicació rellevant es troba molt a prop de l’estació de Bellvitge, en concret és un pas elevat situat una mica més al nord de la mateixa (Foto 7). Les bones preses són les que inclouen els trens sortint sentit Castelldefels circulant per sobre del viaducte de l’antiga línia de l’aeroport. El millor moment és a la tarda, tarda-vespre a causa de la forta orientació nord a sud del traçat.

L'Euromed directe entre Barcelona-Sants i València-Joaquín Sorolla passa pel viaducte de l'antiga línia de l'aeroport. Bellvitge. 13/04/2014. Autor: Adrià Pàmies.
Foto 7. L’Euromed directe entre Barcelona-Sants i València-Joaquín Sorolla passa pel viaducte de l’antiga línia de l’aeroport. Bellvitge. 13/04/2014. Autor: Adrià Pàmies.

Per trobar més llocs bons, és necessari recórrer un grapat de quilòmetres i arribar fins a dos passos superiors ubicats poc abans del baixador de Viladecans. Per accedir-hi és necessari seguir el carrer de la Tecnologia cap a l’est fins que es trobi un camí agrari que passi per sota de la C-32. A partir d’aquí, un dels passos (Foto 1) es troba de manera immediata, el següent (Fotos 3 i 8) és una mica més lluny seguint el mateix camí.

449 fent un Regional Exprés a Reus. Entre Viladecans i El Prat de Llobregat. 20/03/2014. Autor: Adrià Pàmies.
Foto 8. Un 449 fent un Regional Exprés a Reus. Entre Viladecans i El Prat de Llobregat. 20/03/2014. Autor: Adrià Pàmies.

Entre els dos punts es cobreix un ampli ventall de possibilitats que els fan esdevenir llocs on s’hi pot fotografiar pràcticament tot el dia. És preferible, però, fotografiar des del més pròxim a Viladecans durant la tarda i des del més apartat durant el matí i mig-dia.

A partir d’aquí, els millor llocs són les pròpies estacions de Viladecans, Gavà (Fotos 4 i 5) i Castelldefels (Foto 9). En totes elles és necessari tenir un bitllet vàlid per poder accedir a les andanes. A més, existeixen encara algunes ubicacions potencials entre les dues darreres estacions; però depenen fortament del creixement de les canyes i no seran descrites.

Una 252 remolca dos rames de talgo VII fent un servei Euromed de Barcelona a Alacant. Castelldefels. 22/12/2008. Autor: Adrià Pàmies
Foto 9. Una 252 remolca dues rames de talgo VII fent un servei Euromed de Barcelona a Alacant. Castelldefels. 22/12/2008. Autor: Adrià Pàmies

El “Montserrat Exprés” comença a circular

Des del passat dia 2 de juny, FGC ha posat en marxa un nou servei de tipus turístic entre Barcelona i el santuari de Montserrat, comercialitzat amb el nom de “Montserrat Exprés”. El producte consisteix en un bitllet que inclou el desplaçament d’anada i tornada així com un pack de benvinguda amb vals de descompte, guia de viatge i altres obsequis.

Per al desplaçament, s’ha creat un tren directe especial entre l’estació de Barcelona-Plaça Espanya i Monistrol, on s’enllaça amb el cremallera que ascendeix cap al monestir. La tornada és oberta a qualsevol combinació però també existeix el corresponent servei directe de tornada des de  Monistrol. Amb aquesta finalitat, la unitat 213.37 ha estat decorada amb vinils especials.

El 213.37 a l'espera de realitzar un servei Montserrat Exprés. Barcelona-Pl. Espanya.  05/06/2014. Autor: Adrià Pàmies.
El 213.37 a l’espera de realitzar un servei Montserrat Exprés. Barcelona-Pl. Espanya. 05/06/2014. Autor: Adrià Pàmies.

Els horaris són els següents:

Montserrat Exprés:
Barcelona-Pl. Espanya (08:55) -> Montserrat (10:28)
Montserrat (14:44) -> Barcelona-Pl. Espanya (16:27)
Circula diari. Amb transbordament a Monistrol.

Així doncs, la experiència adquirida en una prova pilot realitzada l’estiu passat ha tingut continuitat aquest any, amb el Montserrat Exprés.  No hi ha data de finalització del servei; segons FGC, aquest durarà fins que la demanda ho requereixi.

Ja es poden comprar els bitllets del “Tarraco Talgo”

El dimarts dia 27 de maig es va fer la presentació oficial del nou tren turístic “Tarraco Talgo” entre les ciutats de Barcelona i Tarragona, amb un passat romà declarat patrimoni de la humanitat per la Unesco.

El mateix dia, també es van fer públics els horaris, les tarifes i la oferta comercial. Així doncs, el tren circularà tots els dissabtes entre el 31 de maig i el 4 d’octubre de 2014 amb el següent horari:

Tarraco Talgo:
Barcelona-Estació de França (10:13) -> Tarragona (11:43)
Efectua parades a Barcelona-Sants (10:33) i Vilanova i la Geltrú (11:10)

Tarragona (19:28)-> Barcelona-Estació de França (*)
Efectua parades a Vilanova i la Geltrú i Barcelona-Sants*

*Oficialment no s’especifica cap hora de parada en concret

El Tarraco Talgo passa pels Muntanyants camí de Tarragona en el seu viatge de presentació. 27/05/2014. Autor: Marc Lurigados.
El Tarraco Talgo passa pels Muntanyants camí de Tarragona en el seu viatge de presentació. 27/05/2014. Autor: Marc Lurigados.

L’oferta comercial inclou bitllet d’anada i tornada des de Barcelona o Vilanova a Tarragona, visita guiada a la mateixa i descomptes a museus i establiments. En resum, és un paquet turístic complet i de moment no es contempla, segons la pàgina web, la comercialització parcial.

Els bitllets ja es poden adquirir a la pàgina web de Renfe Operadora, a l’apartat de “ocio en tren” de la venda on-line. Els preus des de Barcelona, sense descompte, són de 36 euros en turista i 50 en preferent.

Viatge de proves del tren turístic “Tarraco”

Avui al matí, ha sortit de l’Estació de França de Barcelona camí de Tarragona el futur tren turístic “Tarraco” en un viatge de proves. Malgrat la suposada imminent entrada en servei, encara es desconeixen dades oficials sobre tarifes i horaris. Segons fonts no oficials, circularà tots el dissabtes fins a inicis d’octubre.

Futur tren turístic "Tarraco" estacionat a l'estació de Tarragona en viatge de proves. 26/05/2014. Autor: Adrià Pàmies.
Futur tren turístic “Tarraco” estacionat a l’estació de Tarragona en viatge de proves. 26/05/2014. Autor: Adrià Pàmies.

El material utilitzat ha estat la restaurada rama 2B2 de Talgo III RD remolcada per la locomotora 252.013. Els cotxes, retirats del servei l’any 2010 han recuperat part de l’esplendor que van tenir en el passat lluint de nou les incripcions i logotips de Trans-Europ-Express.

A nivell històric, la rama és una de les dues que va iniciar el servei directe entre Barcelona i Ginebra l’any 1969, conegut amb el nom de Catalan-Talgo. Fou una revolució a la seva època en ser el primer tren internacional directe des de Barcelona gràcies al seu sistema de canvi d’ample de via, que feia innecessari el transbordament a les estacions frontereres.

La Guardia Civil registra ADIF i Corsan per un suposat delicte de malversació de fons públics a les obres de l’estació de l’AVE de La Sagrera

la sagrera

La Guardia Civil registra les seus d’ADIF a Madrid i a Barcelona i la de la constructora Corsan per un suposat delicte de malversació de fons públics a les obres de l’AVE a Barcelona.
El punt de mira de la investigació està en el cap d’obres que va adjudicar la nova estació de La Sagrera, que és sospitós d’haver certificat obres a Corsan per un valor molt superior al real, i que sembla ser que hauria rebut un viatge per a ell i la seva família a l’estació d’esquí de Aspen, als Estats Units.
Es calcula que la malversació de fons podria arribar als sis milions d’euros.

El metro històric tornarà a circular

Finalment, segons informa TMB, el metro històric de la sèrie 300 tornarà a circular la nit del 9 al 10 d’abril.  La ruta serà la mateixa que les darreres dues edicions: de l’estació de la Pau a la de Sagrada Família de la línia 2.

Metro històric de la sèrie 300 a l'estació de la Pau. 03/2011. Autor: Adrià Pàmies.
Metro històric de la sèrie 300 a l’estació de la Pau. 04/2011. Autor: Adrià Pàmies.

La particularitat d’enguany és que el metro de Barcelona i aquest comboi fan 90 anys que es van posar en servei. En la mateixa línia de clebrar aquest esdeveniment, TMB ha organitzat un concurs de relats breus de temàtica relacionada amb el ferrocarril metropolità de la ciutat.

Per a més informació sobre la sortida i la venda d’entrades es recomana consultar la pàgina web de TMB.

Dilluns entraran en servei les rodalies de Girona

El proper dilluns 24 de març entra en servei la nova línia RG1 que connecta directament les comarques de l’Alt Empordà, el Gironès, la Selva i el Maresme amb 16 trens de dilluns a divendres.

Girona estrena rodalies

Aquest servei es presta com a perllongament d’alguns combois de la línia R1, que fins ara acabaven a Maçanet de la Selva, de forma que permet una comunicació directa entre Figueres, Girona, Blanes i Mataró i la resta d’estacions intermèdies, sense necessitat de transbord.

Horaris de rodalies de Girona

Estrena dels nous serveis al Camp de Tarragona

Avui han entrat en servei els nous serveis de Rodalies de Catalunya al Camp de Tarragona. No només es tracta de la creació de les noves línies de rodalies RT1 i RT2 sinó també la incorporació de nous serveis regionals a les línies R15 i R16.

Primera circulació del Regional Exprés . 20/03/2014. Viladecans. Autor: Adrià Pàmies.
Primera circulació servida per una tren de la sèrie 449 del Regional Exprés 15022, que ha sortit de Reus a les 07:04 i que té com a destinació Barcelona-Estació de França . 20/03/2014. Viladecans. Autor: Adrià Pàmies.

Servei de rodalia al camp de Tarragona

De dilluns a divendres, s’han reforçat els serveis regionals a la zona amb circulacions addicionals en hores en què actualment no existia cap servei. Això ha comportat la creació de dues noves línies de rodalies internes del camp de Tarragona:

RT1 Reus – Tarragona. (Circula de dilluns a divendres)
RT2 Cambrils – L’Arboç. (Circula de dilluns a divendres)

Serveis regionals

Una altra novetat és el reforç de les connexions amb Barcelona creant dos serveis semidirectes entre Tortosa i Barcelona i dues relacions addicionals entre Reus i Barcelona. També és remarcable el fet que els serveis semidirectes no parin entre Tarragona i Barcelona millorant el temps de viatge. Les modificacions són les següents:

Modificació serveis R15

El següent tren retarda la seva sortida mitja hora. Nous horaris:
RE 15037
Barcelona-E. de França (13:17) -> Flix (18:08)

Nous Serveis R15

Noves relacions de dilluns a divendres:
RE 15022: Reus (07:04) -> Barcelona-E. de França (08:53)
RE 15048: Reus (14:11) -> Barcelona-E. de França (15:49)
RE 15049: Barcelona-E. de França (10:47) -> Reus (12:23)
RE 15017: Barcelona-E. de França (15:18) -> Reus (16:54)

Modificació Serveis R16.

Els següents trens deixen de circular de dilluns a divendres:
RE 18053 Barcelona-E. de França (10:47) -> Tortosa (13:12)
RE 18253 Barcelona-E. de França (16:18) -> Tortosa (18:47)
RE 18090 Tortosa (06:12) -> Barcelona-E. de França (08:53)
RE 18052 Tortosa (13:24) -> Barcelona-E. de França (15:49)

El següent tren adelanta la seva sortida mitja hora. Nous horaris:
RE 18055 Barcelona -E. de França (12:47) -> Tortosa (15:12)

Nous serveis semidirectes R16

Noves relacions de dilluns a divendres:
RE 18254: Tortosa (06:05) -> Barcelona-E. de França (08:23)
RE 18260:  Tortosa (13:45) -> Barcelona-E. de França (15:53)
RE 18251: Barcelona-E. de França (11:14) -> Tortosa (13:25)
RE 18255: Barcelona-E. de França (16:18) -> Tortosa (18:24)

Un altre punt rellevant és que aquests nous serveis estaran servits, segons el gestor del servei, per trens de la sèrie 449. D’aquesta manera, aquest material es va consolidant definitivament a les línies del sud de Barcelona.