La ruta de Barcelona a Maçanet forma part del ferrocarril de Barcelona a Portbou i Cervera de la Marenda, el qual durant molts anys ha estat la principal via de comunicació amb França. La recent posada en marxa dels serveis internacionals per la línia d’alta velocitat ha relegat aquesta línia a un segon pla, destinada a serveis d’àmbit regional i mercaderies.
Així doncs, aquest article sobre fotografia ferroviària segurament serà més un homenatge que no pas una guia de llocs realment útils. El motiu principal és que els serveis més atractius per l’aficionat, avui en dia, no són més que bons records en un àlbum, ja sigui virtual o de paper.
Descripció de la línia
El tram de Barcelona a Maçanet per Granollers es va posar en servei en dues fases. El 1854 va inaugurar-se el tram de Barcelona a Granollers i l’any 1860 el ferrocarril va arribar a l’estació de Maçanet-Massanes on s’unia amb la línia procedent de Barcelona per la costa.
La continuació fins a la frontera no s’obriria completament fins l’any 1878 amb la inauguració del tram de Figueres a Portbou, esdevenint el tram en qüestió part de la ruta internacional. Durant molts anys, ha suportat la major part del tràfic entre Barcelona i França, prestigi que ha compartit amb el traçat per Mataró.
Com a conseqüència de la seva importància la línia va ser desdoblada i electrificada durant el segle XX. Aquest fet, entre d’altres, la va convertir en el traçat preferent en detriment de Mataró. Actualment, tot el seu traçat és de via doble i està completament electrificada a 3.000 Vcc.
El traçat de Barcelona a Maçanet per Granollers recórre la vall del riu Besòs per sortir del pla de Barcelona i travessar gran part del Vallès Oriental camí de la seva capital. A partir d’aquí la línia segueix el riu Mogent per la depressió pre-litoral catalana fins passar la divisòria amb la Tordera, riu al qual segueix fins a Maçanet.
El servei de viatgers actual (Febrer 2014) està composat per les línies R2, R2Nord i R11 de Rodalies de Catalunya. Els dos primers formen part dels serveis de Rodalia de Barcelona i cobreixen serveis a Granollers i Sant Celoni, durant tot el dia, i a Maçanet a primera i última hora.
Gairebé sempre són prestats per material “Civia” i trens de dos pisos de les sèries 450 i 451, tot i que és difícil veure els darrers més amunt de Granollers fora d’hora punta.
Els serveis regionals de la línia R11 estan formats pels Media Distancia, que paren només a les principals poblacions, i els regionals antigament anomenats “delta”, amb parada a totes les estacions més amunt de Sant Celoni. El material rodant que fa habitualment aquests serveis són els automotors de les sèries 449 i 447 respectivament.
En paral·lel, encara es conserven nombrosos serveis de mercaderies remolcats per 253 i esporàdicament 269’s en doble. Malgrat la posada en marxa dels serveis de mercaderies en ample internacional, la línia encara presenta un tràfic variat. A banda dels serveis internacionals que només hi estan “de pas” existeixen diverses terminals que aporten circulacions a la línia.
Desafortunadament, els mítics serveis de viatgers internacionals com l'”Hispania Express” o el “TEE Catalan-Talgo” ja són història. El darrer tren de llarga distància de la línia va circular el 14 de desembre de 2013. Aquest servei era l’últim “Talgo Mare Nostrum” que va cobrir el trajecte entre Barcelona i Montpeller. L’endemà ja va retornar sense viatgers.
Ubicacions per realitzar fotos
Entre Barcelona i Granollers no existeixen gaires llocs per poder fotografiar més enllà de les mateixes estacions. La única que conserva encara un cert encant és la de Montcada i Reixac ja que la resta han sigut modificades molt recentment, incloent-hi el soterrament del traçat al seu pas per Montmeló.
Els únics llocs realment populars són els ubicats al Pla de Palou, just abans de que la línia arribi a Granollers. En aquest punt la línia travessa un paratge rural que, malgrat la seva proximitat a la ciutat, encara es troba acceptablement conservat.
Per arribar-hi és necessari sortir de l’estació de Granollers-Centre i anar recorrent el carrer d’Esteve Terrades, paral·lel a la via fins el seu final. Un cop allí és qüestió de creuar la traça per un pas inferior i just a la sortida ja s’arriba a la zona on es poden fer grans fotografies.
El millor moment és durant el matí. La orientació de la línia en aquest punt és marcadament de Nord a Sud, de manera que els millors trens són tots els descendents fins al migdia. També s’ha de prestar gran atenció a l’evolució de la vegetació segons les estacions.
Entre Granollers i Maçanet tampoc exiteixen grans llocs en plena línia, sovint a causa de la vegetació frondosa de la zona. No obstant les estacions de Cardedeu i Llinars estan en corba i poden ser un bon lloc per fotografiar els trens.
A més existeix una zona pròxima a llinars del Vallès on també és possible fer fotografies de manera decent. Per arribar-hi es qüestió de sortir de la mateixa estació de Llinars pel costat oposat a la població. Un cop a l’improvisat aparcament, seguiu el camí que va al costat de la via sentit Girona. Al cap de poc s’arriba al lloc en qüestió.
En aquest cas la orientació és del Nord-est al Sud-oest amb la particularitat que es poden fer bones fotos en ambós costats de la via. Això permet més flexibilitat i la possibilitat de fotografiar durant tot el dia amb bona llum, això sí diferents trens.