Com a complement a l’article sobre la línia de Barcelona a Maçanet per Granollers, pot ser d’interès també fer esment a la nova línia d’Alta Velocitat i les ubicacions per anar a fotografiar les seves circulacions.
La principal novetat que ha aportat aquesta línia ha estat la creació de serveis internacionals de viatgers amb alta velocitat i la aparició dels TGV al sud de la frontera. També ha marcat una fita històrica al permetre la comunicació amb ample internacional de Barcelona amb França.
Descripció de la línia
El tram comentat a l’article forma part de la línia d’alta velocitat de Barcelona a la frontera francesa i es va inaugurar en diferents fases entre 2010 i 2013.
L’any 2010 va posar-se en servei el tram de la bifurcació de Mollet fins a la bifurcació de Girona-Mercaderies, així com la concessió internacional de Figueres a Perpinyà, fora de l’àmbit d’aquest article. L’objectiu era permetre el pas de combois de mercaderies d’ample internacional entre el port de Barcelona i la frontera. A cada extrem del tram de Mollet a Girona, traçats amb via de tres carrils permetien la comunicació amb França i el port.
Fins l’any 2013, l’únic trànsit eren precisament trens de contenidors remolcats per locomotores de la sèrie 252. No va ser fins el dia 8 de gener que s’inauguren els trams restants entre Barcelona i Figueres, permetent l’inici del trànsit de viatgers, encara amb la obligació de transbordament a Figueres-Vilafant pels desplaçaments internacionals. Finalment el 15 de desembre de 2013 s’inauguren els serveis internacionals directes, evitant el transbordament a Vilafant.
El traçat és similar al de la línia convencional. Surt del pla de Barcelona resseguint el riu Besòs i travessa tot el Vallès Oriental en paral·lel a ell i al seu afluent, el Mogent. Un cop allí, continua per la depressió Pre-litoral seguint el riu Tordera fins que creua la divissòria amb la conca del Ter. Els darrers quilòmetres els recórre per l’interior del pla de Girona sense gaires complicacions.
Com a obra d’enginyeria destacada s’ha de mencionar el viaducte mixte per sobre de l’AP-7 i del riu Mogent, amb una forma realment singular. També són d’especial menció els túnels urbans de Girona i Barcelona, que sense ser vistosos han presentat grans complexitats tècniques.
El trànsit actual (Febrer 2014) està format, a nivell de mercaderies, per diversos trens de contenidors remolcats per locomotores de la sèrie 252, sovint en doble tracció.
En l’apartat de viatgers, circulen serveis Avant, AVE i TGV. Tan els AVE com Avant es fan amb trens de les sèries 100 i 103. Pels serveis AVE internacionals s’utilitzen un grup reduït de rames de la sèrie 100 que han estat adaptades tècnicament però que no tenen cap distintiu extern. Pels TGV, el material emprat, ara per ara, és un cert número de rames tipus Dasye.
Ubicacions per realitzar fotos
Com a conseqüència de ser una línia d’alta velocitat i estar soterrades les estacions de Barcelona-Sants i Girona, la fotografiar en estació no és molt recomanable. En abmdós casos és necessari un bitllet per accedir a les andanes, però a Sants es poden fotografiar els trens estacionats a la via 6, des de l’andana de les vies 7-8, amb un bitllet de rodalies.
A la mateixa ciutat de Barcelona encara existeix un altre lloc interessant, just a l’emplaçament on s’esta construint la nova estació de la Sagrera. Allí poden fer-se bones fotografies amb la torre Agbar de fons des del pont del Treball Digne, accessible des de la parada de Sagrera de Metro i Rodalies.
La única vista possible és en direcció Sud-est. Per tant, no existeix cap moment del dia amb la llum òptima. Simplement s’ha d’esperar a la tarda, quan queda el lateral il·luminat, o un dia núvol.
El següent lloc interessant es troba ubicat a Mollès del Vallès i és fàcilment accessible des de l’estació de rodalies de Mollet-Sant Fost. Es tracta d’una passarel·la peatonal que creua l’autopista, la línia d’alta velocitat i el riu Besòs permetent la comunicació de Martorelles i Sant Fost de Campcentelles amb Mollet.
Per accedir-hi s’ha de sortir de l’estació pel costat oposat a la població i seguir recte pel carrer Indústria. En aquest punt la línia segueix la direcció del Nord-est al Sud-oest i la llum és bona durant gran part del matí i migdia. Les millors vistes són pels trens descendents tot i que també s’hi poden fotografiar els ascendents.
A continuació, s’ha de mencionar un dels llocs més singulars de la línia: el viaducte de Llinars del Vallès. Des de la mateixa estació de rodalies es pot arribar de manera ràpida a diverses localitzacions de qualitat. Simplement s’ha de seguir un camí que va paral·lel a la via convencional pel seu costat est i no té cap pèrdua.
La línia fa un revolt en aquest punt i canvia d’orientació però el millor moment és al matí i migdia per fotografiar els trens ascendents mentre creuen el viaducte. També s’hi poden fotografiar els descendents, però fora del viaducte.
Les dues ubicacions més septentrionals conegudes per l’autor es troben a pocs quilòmetres de la estació de Sant Celoni i són dos passos superiors de carreteres amb via per ciclistes i vianants.
Des de Sant Celoni, s’han d’agafar les carreteres de Santa Maria de Palautordera o la de Campins segons es vulgui. El pas superior de Palautordera és útil pels trens ascendents durant el matí mentre que el de Campins ho és pels descendents durant el matí però també migdia i primeres hores de la tarda.