40 anys de la desaparició del Carrilet de Reus a Salou

Aquest any farà 40 anys de la malaurada clausura del C.R.T. o Compañía Reusense de Tranvías, conegut com Carrilet de Salou.

Un tren que en el moment del seu tancament era rendible, però es va tancar, perquè era una molèstia pels dos ajuntaments afectats, Reus i Salou (en aquell moment Vila-seca / Salou) i per ser competència de la Companyia d’autobusos La Hispania, que també feia la mateixa línia.

Però retrocedim en el temps i viatgem amb el Carrilet de Salou tal i com el vivia jo …

Tinc 5 anys. És una tarda d’estiu. La meva mare i jo hem dinat molt aviat. Són les 3 de la tarda, estem a l’estació Reus – Palo Santo per agafar el Carrilet per anar a Salou. Escolto un xiulet. És el Carrilet que ja ve. És un automotor Billard amb dos vagons.

Estació de Reus – Palo Santo vista des de l’entrada

El tren s’atura i baixa la gent. Quan ha baixat l’última persona, estiro de la mà de la meva mare i pugem al tren. Lògicament, pujo a la “màquina” (l’automotor Billard) i com sempre em poso al costat de la petita cabina del maquinista. Allà, a la dreta del maquinista, em sento jo el maquinista del tren. Hauré d’anar de peu fins a Salou. Ma mare s’asseia en un dels seients a prop meu.

Jo ja estic d’espectador a primera fila i comença tot el ritual: la maniobra de canvi de sentit del tren. El revisor baixa del tren i desenganxa els vagons, l’automotor Billard avança fins el final de la via passant per una agulla talonable i sempre posada en posició desviada.

Estació de Salou, acoblament del automotor Billard amb els antics vagons del C.R.T.

El revisor va caminant fins l’agulla d’entrada de l’estació del Carrilet, treu el cadenat de la marmita i canvia la posició de l’agulla del desviament de directe a desviada. Mentrestant, l’automotor avança per la via d’encreuament fins l’entrada de l’estació. Quan l’automotor ha sobrepassat l’agulla d’entrada a l’estació, el revisor torna a canviar el desviament a posició directe i l’automotor avança fins a tornar a enganxar els vagons, feina que torna a fer el revisor.

El Carrilet sempre va tenir enganxalls automàtics. Els últims temps dels automotors Billard, tenien uns enganxalls automàtics d’accionament manual molt semblants als americans. El revisor també havia de connectar la mànega del fre i el cable de la llum.

Els dos vagons eren de fusta de dos eixos, amb balconet, molt semblants als de l’oest americà. Els dos vagons estaven acoblats de manera permanent i formaven una composició indeformable.


Vagons moderns del Carrilet de Salou

Als últims anys, el material motor del Carrilet constava de:

  • 2 automotors Billard amb 2 vagons a l’estiu i l’automotor aïllat a l’hivern.
  • 1 automotor Ferrotrade que sempre circulava aïllat.

I ja tenim el tren preparat per anar cap a Salou.

Estació de Reus – Palo Santo

La gent puja al tren. El jovent prefereix viatjar als vagons i sobretot als balconets, mentre que la gent més gran ho fa a l’interior dels vagons o de l’automotor.

Quins records d’aquells trens atestats de gent! Jo recordo, fins i tot, gent viatjar a la teulada del tren. I el més impressionant, el revisor, que jo recordo com un home gran que anava picant o venent bitllets a tothom i a qui no se li escapava ningú, encara que el tren anés de gom a gom. Qui no enganxava en pujar, l’enganxava en baixar, o bé mentre viatjaven.

Una petita mostra del que era habitual a l’estiu

La gent viatjava amb seguretat, perquè segur que viatjaven…

A l’hora de sortida del tren, surt el venedor de bitllets de l’estació i amb el seu banderí i xiulet, dóna la sortida al tren, que inicia el viatge amb un toc del seu xiulet.

El tren surt de l’estació i després d’uns metres, que a mi se’m fan llargs, arriba a l’Avinguda Pere Cerimoniós de Reus. Aquest punt és tot un espectacle, perquè no és un pas a nivell convencional. El Carrilet travessa aquesta arteria principal de la circulació de vehicles de Reus … en doble corba i diagonal!

En aquest punt i controlant la circulació de vehicles i el pas del Carrilet, hi ha sempre, de la primera a l’última circulació del dia del Carrilet, tres agents de la guàrdia urbana de Reus i ja als últims, últims anys, hi van col·locar un semàfor pels cotxes.

Degut a la configuració del carrer i de les vies, el Carrilet té un fortíssim peralt que dóna la sensació que ha de bolcar per la doble corba amb peralt, primer a la dreta i després a l’esquerre.


L’Avinguda Pere Cerimoniós amb el Carrilet arribant a Reus – Palo Santo. Al costat del tren, dret, de blanc, es pot veure un dels tres agents de la guàrdia urbana de Reus que guardaven i vigilaven el pas dels trens. Un agent per cada sentit de circulació dels cotxes i el tercer agent de relleu

Amb el darrer peralt, el Carrilet enfila la corba d’entrada a l’estació de Reus – Mercaderies. En aquesta estació, el Carrilet normalment no tenia parada, a no ser que fos per un encreuament.

Quina estació més maca! Se li nota la importància d’altres temps i importància actual, ja que és el dipòsit/tallers del Carrilet, on es guarda quasi tot el material rodant. Tant l’actiu com el ja retirat de servei.

Molts anys després el senyor Pere Codina, president de l’Associació d’Amics del Ferrocarril de Reus, va descobrir que en realitat aquella estació va ser l’estació original del ferrocarril Reus – Tarragona de Norte.

Després venien la resta de parades, totes elles simples baixadors en plena via… Barri Gaudi, Navàs, Corba, Bassa d’en Just, Primera Caseta.

La Primera Caseta, se li deia així, perquè a més de baixador, hi havia la caseta del primer dels dos únics passos a nivell amb guarda que tenia el Carrilet. Encara recordo un home o una dona posant i traient les cadenes del pas a nivell per donar pas al Carrilet.

A la resta de passos a nivell, el Carrilet, simplement xiula per anunciar el seu pas.

Les següents parades son La Feredad i Forneret, simples baixadors en plena via.

La següent parada per a mi es molt esperada… Mas Calbó.

Mas Calbó és un apartador i és on es fan els encreuaments entre els Carrilets ascendent i descendent.

Creuament de trens a Mas Calbó. El Carrilet era de sentit de circulació dreta. La via de la esquerre era la directa i la de la dreta la desviada

Apartador de Mas Calbó

La següent parada es 4 Carreteres. Igual que les anteriors, és una simple parada en plena via.

Uns tres kilòmetres després, el Carrilet s’aproxima a Salou i final del seu trajecte. Passa el pas a nivell amb barreres del carrer Via Roma i entra a l’estació de Salou.

Estació de Salou

Tothom baixa del tren, ma mare i jo també, però li demano a ma mare de quedar-nos una estoneta més a l’estació del Carrilet, jo vull veure la maniobra de canvi de sentit del tren.

Ma mare i jo marxem a la platja i allà ens estem fins l’hora de tornar cap a Reus, lògicament amb el Carrilet. Sóc molt petit i no se ben bé l’hora, però suposo que sobre les 6 o 7 de la tarda ja tornem a ser a l’estació del Carrilet de Salou.

Per tornar em podia trobar una de les dues opcions:

Opció A:

Hi ha els dos Billards amb els seus dos vagons. Un estacionat a la via principal i l’altra estacionat a la via morta.

Un fa el trajecte normal amb totes les paredes i l’altra fa el Directo.

El viatge de tornada no era tan emocionant perquè al costat direcció Reus, els Billard tenien el motor i una cabina normal i tancada. Així que no tindria la meva vista privilegiada del viatge de tornada, aniria com qualsevol altre passatger. Això no m’agrada!

En aquest cas la meva opció era triar el Directo. L’única emoció d’aquest viatge seria, possiblement, algun encreuament amb el Ferrotrade a Mas Calbó, cosa habitual, o a Reus – Mercaderies, cosa no massa habitual, en els dos casos passant per la via desviada,.

Opció B:

Hi ha un Billard amb els seus dos vagons i el Ferrotrade. El Billard estacionat a la via principal i el Ferrotrade estacionat a la via morta.

En aquest cas el Billard amb els vagons faria el directe i el Ferrotrade, el servei normal amb totes les parades.

La meva opció era clara, però amb la corresponent mala cara de la meva mare, perquè el viatge seria una miqueta més llarg. Tornaríem amb el Ferrotrade, donat que en aquest cas sí que podia anar al davant amb el maquinista.

Encara recordo aquells viatges amb el Directo, amb el Carrilet xiulant com un boig per avisar i demanar pas als passos a nivell sense barreres. I fent el trajecte a la increïble velocitat de 70 Km/h. A aquelles desorbitades velocitats i degut a l’estat de la via, bo, però no excessivament anivellat, el Carrilet ens donava als passatgers un remeneig gronxador molt encisador. També recordo, aquell soroll tan característic de sotragueig que avui dia ja quasi que han perdut tots els trens.

Han passat 40 anys i jo era molt petit, alguns records encara els tinc vius, d’altres, malauradament es comencen a esvair. Ja hi ha molta gent que ja no recorda o simplement no va viure mai aquesta època ni aquest ferrocarril. Pels aficionats o no al tren, era un viatge ple d’emocions.

Recordo que hi havia rumors del tancament del Carrilet, però jo no me’ls volia creure. Es deia que traurien el Carrilet i que posarien un ferrocarril vertebrat o mono-rail. Però per a mi, això ja no són trens…

Recordo amb molta tristor, que un dia, ma mare i jo anàvem a Salou i com sempre, vam anar a l’estació de Reus – Palo Santo. Aquell dia va ser molt trist per a mi. Allà ens esperava un autobús de l’empresa La Hispania. El fet s’havia consumat: el Carrilet havia deixat de circular. Tot estava igual, però el Carrilet ja no circulava. La Hispania havia guanyat la partida que durant molts anys va jugar contra el Carrilet.

Era petit i sentia notícies, que si tornarien a obrir el Carrilet, que si modernitzarien el Carrilet, que si el vertebrat…

La Carretera de Reus – Salou discorria paral·lela al traçat del Carrilet. Sempre que anàvem a Salou, jo sempre mirava les vies ja buides del Carrilet.

Recordo que un dia que anava a Salou amb el cotxe del meu pare, com sempre mirant les vies del Carrilet, amb sorpresa vaig veure que faltaven trams de via.

Es parlava de reobertura, però no es va produir mai i el vertebrat només va ser fum, que no va arribar mai ni a projecte real.

Van passar quasi 40 anys i es va parlar d’un projecte d’un tram que uniria Reus – Salou – Tarragona. Però, no hi ha ni projecte real i encara menys amb aquesta crisi.

Qui sap, temps al temps, però la cosa es complicada i com sigui, però aquell Carrilet ja no tornarà.

PD: Com a aficionat als trens i al Carrilet, amb el temps i internet he recopilat fotografies. He de dir que les fotografies NO són originals meves. Vull mostrar el meu agraïment a les persones que les van fer, perquè amb el seu treball ens ajuden a mantenir la memòria d’aquest petit ferrocarril malauradament ja desaparegut.

6 thoughts on “40 anys de la desaparició del Carrilet de Reus a Salou”

  1. M’ha emocionat molt llegir la història del Carrilet. M’alegra que porti tan bons records a l’autor i que es mantingui viu en els cors d’aquells que el van poder disfrutar.

  2. Benvolgut, una correcció sobre el material que circulava amb els Billard, des de finals dels anys 60 fins el mes de novembre de 1975, quan es tanca la línia per a fer unes millores, que no es van fer. Els cotxes que remolcaven els Billard eren els quatre, no dos, de la serie C31 a C34, que anaven acoblats en grups de dos, els dos parells formaven una rama i els senassos un altre.

    Josep M. Solé

    1. Efectivament, cada automotor Billard remolcaba una parella de vagons.
      Amv tot, sembla ser, quehi va haber uns anys. Durant el boom de la construccio a Salou, que degut a la gran afluencia de treballadors de la construccio, el primer tren feia el recorregut amb un Billard i els 4 vagons. Malauradament, jo no ho vaig veure mai i no en he trobat cap document grafic.

  3. Els trens automotors ja varen ser una “floritura” final.
    El divertit era abans, quan el trenet encara anava tirat per les màquines de vapor.

    Quedavem plens de carbonilla fins la prostata, pero ens ho passavem de conya.

    Un dels exercicis habituals de la canalla com jo, era baixar fins Salou en bicicleta i tornar (la pujada sempre es mes dura) amb la bici dalt del carrilet.

    (… tampoc fa tants anys, d’això … )

  4. al any 1974 jo anava de vacances a Salou amb als meus amics. Cad tarda anavem a una discoteca que es deia El Cortijo i estaba just devant de la estacio de Salou, i sempre coincidiem amb l’arrivada del carrilet, jo quedaba impresionat de la cantitat de gent que baixava d’aquell tren, una pena que es perdes. Una abraÇada a tots

Respon a Joan Batet Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.