La Linha do Norte és la principal artèria ferroviària de Portugal i uneix les ciutats de Lisboa, Coimbra i Porto. En conseqüència, la varietat de material que hi circula i la freqüència de les circulacions es troben entre les més elevades de la xarxa.

En aquest article, no obstant, només s’han descrit ubicacions localitzades entre la capital del país i el nus ferroviari d’Entroncamento. En tot aquest tram la línia recorre la vall del riu Tajo i travessa una gran diversitat d’estacions i ciutats.

Descripció de la línia

El tram de la línia entre Lisboa i Carregado va ser inaugurat l’any 1856, convertint-se en el primer ferrocarril de Portugal. Curiosament la via era inicialment d’ample internacional, però va ser adaptada a l’ample ibèric poc després per facilitar la comunicació amb Espanya.

Pocs anys després, el 1862, el tren arriba a Entroncamento. Aquesta estació i, posteriorment, ciutat deu el seu nom al fet de trobar-se a la bifurcació de la Linha do Leste (a Badajoz) i la Linha do Norte (a Porto). Com a resultat de la seva ubicació estratègica, Entroncamento ha esdevingut també un remarcable taller de reparacions, estació de mercaderies i la seu del Museu Nacional Ferroviário.

La importància d’aquesta secció va fer que fos desdoblada abans de l’arribada del segle XX i electrificada a la dècada de 1950. A més, a finals del segle passat es van quadruplicar alguns trams pròxims a Lisboa i d’altres van ser adaptat a altes prestacions (220 Km/h).

Actualment, entre Lisboa i Azambuja circulen els serveis Urbanos de Lisboa. La resta del tram és territori exclusiu de mercaderies, regionals, interregionals, i longo curso (Intercidades i Alfa Pendular). És remarcable també la circulació del Sud Expresso/Lusitânia, que cubreixen la ruta fins a Hendaia i Madrid i circulen acoblats en aquesta part del trajecte.

A nivell d’infraestructura, la línia no presenta cap obra d’enginyeria remarcable més enllà de les estacions. En aquest apartat és destacable l’estació d’Oriente a Lisboa, inaugurada per l’Expo-98. Altrament, les de Santa Apólonia i Entroncamento també disposen de l’encant propi de les grans estacions.

Ubicacions per realitzar fotos

Sense haver de sortir de Lisboa, les estacions de Santa Apolónia (Fotos 2 i 5) i Oriente constitueixen ja les primeres ubicacions interessants per realitzar fotografies. En aquest apartat, és rellevant remarcar que, a l’estació d’Oriente, la coberta de l’estació crea diferents efectes i ombres al llarg del dia i cal estar una mica atent a l’hora a la qual s’hi va.

Agafant un Intercidades, es pot arribar a la primera ciutat important de la línia: Vila Franca de Xira. En aquesta localitat, existeix una passarel·la superior des de la qual es poden realitzar fotografies interessants durant gran part del dia (Fotos 1 i 6). L’enquadrament més típic correspon a les hores anteriors al migdia solar, amb la plaça de braus.

Seguint cap al nord, és remarcable anomenar dues ubicacions a Ribeira de Santarém. La primera és la mateixa estació de Santarém, que encara conserva un aire i un encant propi de temps passats (Foto 7). A poca distància de l’estació existeix també un viaducte per sobre el Tajo (Foto 4), des del qual es poden fotografiar trens durant tot el matí.

Finalment, la darrera parada del recorregut és la mateixa estació d’Entroncamento amb els diversos passos superiors que hi ha a la sortida nord de la mateixa (Foto 3). També és interessant apropar-se al Museu Nacional Ferroviário, ubicat a les mateixes instal·lacions del complex.

Entre Castelldefels i Vilanova i la Geltrú es desenvolupa un dels traçats ferroviaris més espectaculars de Catalunya. En aquest tram, la línia del ferrocarril avança a través de la costa escarpada del Massís del Garraf.

Durant el segle XIX, va ser una autèntica proesa d’enginyeria construir els nombrosos túnels necessaris per dur a terme el projecte. Avui, és un itinerari molt fotogènic i altament recomanable de recórrer.

Descripció de la línia

El tram entre Castelldefels i Vilanova forma part de l’antic Ferrocarril de Valls a Villanueva y Barcelona i es va inaugurar l’any 1881, quan es va posar en servei la totalitat del trajecte entre la capital del Garraf i Barcelona.

L’objectiu inicial del projecte era el d’absorbir gran part del trànsit existent del Camp de Tarragona i el sud de Lleida amb Barcelona. No obstant, les aspiracions van derivar finalment cap a la unió de les dues ciutats principals de l’estat. Actualment, i de manera oficial, forma part de la línia de Madrid a Barcelona.

Tot això va comportar que el tram en qüestió esdevingués una de les principals línies de Catalunya i des de sempre ha suportat un trànsit intens. Per aquest motiu es va desdoblar a inicis del segle XX i es va electrificar a la dècada de 1950.

El traçat en sí, es desenvolupa en paral·lel a la línia de la costa i només se’n separa a les ciutats importants. A Vilanova, a més, és remarcable la existència d’un Taller Central de Reparacions i el Museu del Ferrocarril de Catalunya.

El tram més abrupte és el comprès entre el baixador de Platja de Castelldefels i Sitges. Existeixen més d’una vintena de túnels en el mateix; així com falsos túnels, viaductes al costat del mar i altres obres de fàbrica. D’aquesta secció és també curiosa l’antiga estació de Vallcarca, actualment abandonada i que donava servei a una planta cimentera.

Avui en dia, el trànsit que presenta és molt variat a pesar que no hi circulen trens de mercaderies. En primer lloc, els serveis R2Sud de rodalies, una de les línies més utilitzades, recorren aquest tram íntegrament. En segon lloc, tots els serveis regionals i de mitja distància que es dirigeixen cap al sud de Barcelona utilitzen aquesta línia. En tercer i darrer lloc, tots els serveis de llarga distància del Corredor del Mediterrani també hi circulen.

En conseqüència, el material rodant que s’hi pot veure és molt ampli, des d’automotors fins a material convencional. Són destacables les 470 per la seva antiguitat i les composicions encapçalades per locomotores de la sèrie 252, sobretot amb rames Talgo i, excepcionalment, composicions de material convencional.

Ubicacions per a realitzar fotografies

 En aquesta línia pot ser interessant, a priori, fotografiar en estació ja que es conserva un gran nombre edificis de viatgers anteriors a la creació de Renfe (Foto 2). També es pot citar en aquest punt fer una visita al Museu de Vilanova per poder contemplar trens de temps anteriors i fer de pas alguna imatge.

Més enllà de les mateixes estacions, però, existeixen múltiples punts on fer grans fotografies en línia que li donen la rellevància al tram. Seguint la carretera C-31 entre Sitges i Platja de Castelldefels, estrictament en aquest sentit, és imprescindible deturar-se en diverses àrees de descans o aparcaments. Des d’allí es pot accedir a peu a diverses ubicacions. Les més famoses són les ubicades a les proximitats de Sitges i Port Ginesta (Fotos 1 i 6 respectivament).

L’altre zona on fotografiar per excel·lència és la costa escarpada que hi ha entre Sitges i Vilanova (Fotos  3,4,5 i 7). Aquí, però, el mitjà de transport adequat és un bon calçat. Resseguint el camí de senderisme que uneix les dues ciutats per la costa es poden trobar una gran varietat d’ubicacions per prendre instantànies. La quantitat és tant gran que no s’ha indicat cap lloc en concret en aquest article, és qüestió de buscar el punt que cadascú prefereixi un cop sigui allí.

La gran quantitat d’ubicacions i circulacions ha fet prendre la decisió de dedicar tres articles de fotografia ferroviària, i no un, a la línia de Barcelona a Sant Vicenç per Vilanova. En conseqüència aquest és el primer dels tres articles i està dedicat exclusivament al tram de comprès entre Barcelona-Sants i Castelldefels.

Descripció de la línia

El tram de línia ferroviària entre Barcelona-Sants i Castelldefels forma part del ferrocarril de Madrid a Barcelona per Casp i Móra. Va ser inaugurat conjuntament amb la resta de la secció entre Barcelona i Vilanova el 1881. No obstant, la terminal original de la línia no era Sants sinó Sant Beltran, una estació desapareguda situada a prop del Port i del barri del Poble Sec de Barcelona.

El 1887 és l’any en què es posa en servei el ramal d’enllaç entre les estacions del Prat i Sants a través de l’actual barri de Bellvitge. A partir d’aleshores es pot considerar que tota la ruta que segueixen els trens avui ja està construïda.

La línia travessava i travessa una zona molt plana formada bàsicament per camps de cultiu del delta del Llobregat i no hi destaca cap gran obra d’enginyeria. Les úniques excepcions són el viaducte per sobre del Llobregat al Prat i el recent soterrament de la línia en aquesta mateixa localitat.

Més endavent, durant els anys 70 es va construir el ramal de l’aeroport en paral·lel a la mateixa i diversos enllaços per facilitar el trànsit de mercaderies cap i des de el port de Barcelona. Simultàniament, la línia quedava immersa en l’entramat de nous barris obrers que es construien a la zona de l’Hospitalet de Llobregat.

Amb l’arribada de l’alta velocitat, ja al segle XXI, la línia experimenta canvis substancials entre el Prat i Barcelona. Algunes de les infraestructures de la línia de l’aeroport passen a format part plenament del ferrocarril en qüestió i es soterra la línia al Prat de Llobregat. També hi deixen de circular els trens de mercaderies, que ho passen a fer per la nova línia entre Can Tunis i el Papiol.

Actualment la línia segueix tenint un pes molt important en el trànsit de viatgers. Tots els serveis regionals cap al sud l’utilitzen i els serveis de rodalies de les línies R2, R2Nord i R2Sud també. Alguns d’ells finalitzen el recorregut a les estacions de l’Aeroport i Castelldefels. La varietat de material és realment molt gran i diversa ( 447, 448R, 449, 450, 451, 470 i civia), afavorint així el possible aficionat.

Després de la inauguració de la línia d’Alta Velocitat, només hi resta el trànsit de llarg recorregut destinat al corredor del Mediterrani i l’Estrella entre Madrid i Barcelona. la majoria de serveis estan prestats per material de les sèries 130 i locomotores 252 remolcant rames de Talgo VI. Són més escassos però també presents 121, cotxes “Arco” i rames Talgo IV, V i VII.

Ubicacions per a realitzar fotos

Les mateixes estacions poden ser un bon lloc per a fer fotos (Foto 6). La mateixa estació de Sants ha guanyat amb claror des de la seva reforma. Malgrat tot s’ha de tenir sempre en compte que és una estació soterrada i la llum, escassa.  A més, és necessari disposar d’un bitllet vàlid per poder accedir a les andanes.

Just a la sortida de Sants, es troba la primera ubicació per a fer fotos en plena línia. Es tracta de la passarel·la peatonal que uneix la Ronda de la Via amb l’estació de metro de Santa Eulàlia (Foto 2). La línia està en corba i la orientació és variant però tendint a oest/sud-oest a est/nord-est. En conseqüència, els millors moments són des del matí fins poc després del mig-dia.

La següent ubicació rellevant es troba molt a prop de l’estació de Bellvitge, en concret és un pas elevat situat una mica més al nord de la mateixa (Foto 7). Les bones preses són les que inclouen els trens sortint sentit Castelldefels circulant per sobre del viaducte de l’antiga línia de l’aeroport. El millor moment és a la tarda, tarda-vespre a causa de la forta orientació nord a sud del traçat.

Per trobar més llocs bons, és necessari recórrer un grapat de quilòmetres i arribar fins a dos passos superiors ubicats poc abans del baixador de Viladecans. Per accedir-hi és necessari seguir el carrer de la Tecnologia cap a l’est fins que es trobi un camí agrari que passi per sota de la C-32. A partir d’aquí, un dels passos (Foto 1) es troba de manera immediata, el següent (Fotos 3 i 8) és una mica més lluny seguint el mateix camí.

Entre els dos punts es cobreix un ampli ventall de possibilitats que els fan esdevenir llocs on s’hi pot fotografiar pràcticament tot el dia. És preferible, però, fotografiar des del més pròxim a Viladecans durant la tarda i des del més apartat durant el matí i mig-dia.

A partir d’aquí, els millor llocs són les pròpies estacions de Viladecans, Gavà (Fotos 4 i 5) i Castelldefels (Foto 9). En totes elles és necessari tenir un bitllet vàlid per poder accedir a les andanes. A més, existeixen encara algunes ubicacions potencials entre les dues darreres estacions; però depenen fortament del creixement de les canyes i no seran descrites.

El tram comprès entre Tarragona i Sant Vicenç de Calders és molt curt però concentra una gran intensitat i varietat de trànsit ferroviàri a pesar de totes les circulacions que li ha pres la nova línia d’alta velocitat.

Malgrat no tenir moltes localitzacions, aquestes estan ubicades en paratges de gran bellesa natural que els otorguen una gran personalitat. És precisament aquesta conjuntura entre ferrocarril i naturalesa allò que les fa esdevenir un focus d’interès per a aficionats a la fotografia ferroviària.

Descripció de la línia

El tram en qüestió es va posar en servei l’any 1865 conjuntament amb la totalitat del trajecte entre Martorell i Tarragona. D’aquesta manera quedava completada la línia fèrria entre Barcelona i Tarragona.

Inicialment el tren unia directament l’estació de Torredembarra amb la del Vendrell. No va ser fins l’any 1887 que es va obrir l’estació de Sant Vicenç de Calders com enllaç de les línies de Valls a Barcelona i de Tarragona a Barcelona.

El traçat de la línia no presenta grans dificultats i va sempre paral·lel al Mar Mediterrani a través de les estacions d’Altafulla-Tamarit i Torredembarra. Les úniques dificultats són diversos desmunts efecutats en zones rocoses situades al costat de la costa i un túnel situat a prop del Roc de Sant Gaietà.

Actualment la línia és de via doble i està electrificada a 3.000 Vcc. en tot el seu traçat. A més, durant la dècada de 1990 es va modificar la entrevia i el traçat per poder circular a velocitats pròximes als 200Km/h, cosa que mai s’ha arribat a produir.

Actualment el trànsit ferroviari és molt variat. A nivell de trens regionals i rodalies, poden veure’s automotors de les sèries 447, 448R, 449 i 470 fent la majoria de serveis que des de Barcelona es dirigeixen cap al sud de Catalunya i la resta d’Espanya. Malgrat no ser allò més preuat pels aficionats aporten quantitat i una certa varietat.

A nivell de llarg recorregut, aquesta línia és utilitzada per tots els trens del corredor del Mediterrani. La oferta està formada bàsicament per 130s i rames talgo remolcades per locomotores de la sèrie 252 però també hi circula algun 121 i composicions de cotxes “Arco” de manera esporàdica. És important consultar el web de renfe per veure si circula algun servei de reforç el dia que es vulgui sortir a fotografiar.

Per acabar, s’han de mencionar els diferents i variats mercaderies que utilitzen aquesta ruta camí de València o Saragossa. El trànsit està format tant per trens de Renfe Operadora com de la resta de companyies privades, la qual cosa aporta varietat cromàtica i de material a la línia.

Ubicacions per realitzar fotos

Totes les estacions del tram són bones per fotografiar durant la major part del dia. No obstant, l’autor prefereix la llum del matí, migdia i primera hora de la tarda per prendre les imatges. Malgrat tot, això és quelcom que ha de decidir cada fotògraf en funció dels seus gustos d’enquadrament.

També és necessari mencionar que les dues estacions intermitges estan situades en corbes de radis generosos; és a dir, no és un greu problema fotografiar des de l’exterior de les mateixes.

Ara bé, els punts importants de la línia són els situats al pas de la línia per les platges de Tarragona i els aiguamolls dels Muntanyans, a Torredembarra.

En el primer cas, és molt recomanable seguir la línia de la costa al nord de Tarragona. Els llocs especialment bons són aquells situats entre la platja de la Savinosa i la platja Llarga, als quals s’hi pot accedir amb el mateix autobús urbà. Si no fos possible, existeixen nombrosos aparcaments situats al costat de la platja.

Es tracta sempre de llocs de matí ja que estan situats a primera línia de mar i la costa en aquest punt segueix una trajectòria de nord-est a sud-oest.  A la tarda s’hauria de fotografiar des del costat de les vies oposat al mar.

El següent àmbit important de la línia és el pas del ferrocarril pels aiguamolls dels Muntanyans, situats entre Torredembarra i Creixell. Resseguint la platja de Torredembarra cap al nord de seguida s’arriba a l’espai natural protegit. Al seu interior existeixen diverses passarel·les de fusta des de les que es poden fer grans fotografies; simplement és qüestió de buscar i no molestar gaire la fauna salvatge.

Malgrat ser també un lloc de matí, aquí és dóna la particularitat que a la tarda els contrallums reflectits a l’aigua poden donar un cert joc. En conseqüència és possible obtenir bons resultats malgrat ser hores “teòricament” dolentes i no convé descartar totalment aquesta opció.

Com a complement a l’article sobre la línia de Barcelona a Maçanet per Granollers, pot ser d’interès també fer esment a la nova línia d’Alta Velocitat i les ubicacions per anar a fotografiar les seves circulacions.

La principal novetat que ha aportat aquesta línia ha estat la creació de serveis internacionals de viatgers amb alta velocitat i la aparició dels TGV al sud de la frontera.  També ha marcat una fita històrica al permetre la comunicació amb ample internacional de Barcelona amb França.

Descripció de la línia

El tram comentat a l’article forma part de la línia d’alta velocitat de Barcelona a la frontera francesa i es va inaugurar en diferents fases entre 2010 i 2013.

L’any 2010 va posar-se en servei el tram de la bifurcació de Mollet fins a la bifurcació de Girona-Mercaderies, així com la concessió internacional de Figueres a Perpinyà, fora de l’àmbit d’aquest article. L’objectiu era permetre el pas de combois de mercaderies d’ample internacional entre el port de Barcelona i la frontera. A cada extrem del tram de Mollet a Girona, traçats amb via de tres carrils permetien la comunicació amb França i el port.

Fins l’any 2013, l’únic trànsit eren precisament trens de contenidors remolcats per locomotores de la sèrie 252. No va ser fins el dia 8 de gener que s’inauguren els trams restants entre Barcelona i Figueres, permetent l’inici del trànsit de viatgers, encara amb la obligació de transbordament a Figueres-Vilafant pels desplaçaments internacionals. Finalment el 15 de desembre de 2013 s’inauguren els serveis internacionals directes, evitant el transbordament a Vilafant.

El traçat és similar al de la línia convencional. Surt del pla de Barcelona resseguint el riu Besòs i travessa tot el Vallès Oriental en paral·lel a ell i al seu afluent, el Mogent. Un cop allí, continua per la depressió Pre-litoral seguint el riu Tordera fins que creua la divissòria amb la conca del Ter. Els darrers quilòmetres els recórre per l’interior del pla de Girona sense gaires complicacions.

Com a obra d’enginyeria destacada s’ha de mencionar el viaducte mixte per sobre de l’AP-7 i del riu Mogent, amb una forma realment singular. També són d’especial menció els túnels urbans de Girona i Barcelona, que sense ser vistosos han presentat grans complexitats tècniques.

El trànsit actual (Febrer 2014) està format, a nivell de mercaderies, per diversos trens de contenidors remolcats per locomotores de la sèrie 252, sovint en doble tracció.

En l’apartat de viatgers, circulen serveis Avant, AVE i TGV. Tan els AVE com Avant es fan amb trens de les sèries 100 i 103. Pels serveis AVE internacionals s’utilitzen un grup reduït de rames de la sèrie 100 que han estat adaptades tècnicament però que no tenen cap distintiu extern. Pels TGV, el material emprat, ara per ara, és un cert número de rames tipus Dasye.

Ubicacions per realitzar fotos

Com a conseqüència de ser una línia d’alta velocitat i estar soterrades les estacions de Barcelona-Sants i Girona, la fotografiar en estació no és molt recomanable. En abmdós casos és necessari un bitllet per accedir a les andanes, però a Sants es poden fotografiar els trens estacionats a la via 6, des de l’andana de les vies 7-8, amb un bitllet de rodalies.

A la mateixa ciutat de Barcelona encara existeix un altre lloc interessant, just a l’emplaçament on s’esta construint la nova estació de la Sagrera. Allí poden fer-se bones fotografies amb la torre Agbar de fons des del pont del Treball Digne, accessible des de la parada de Sagrera de Metro i Rodalies.

La única vista possible és en direcció Sud-est. Per tant, no existeix cap moment del dia amb la llum òptima. Simplement s’ha d’esperar a la tarda, quan queda el lateral il·luminat, o un dia núvol.

El següent lloc interessant es troba ubicat a Mollès del Vallès i és fàcilment accessible des de l’estació de rodalies de Mollet-Sant Fost. Es tracta d’una passarel·la peatonal que creua l’autopista, la línia d’alta velocitat i el riu Besòs permetent la comunicació de Martorelles i Sant Fost de Campcentelles amb Mollet.

Per accedir-hi s’ha de sortir de l’estació pel costat oposat a la població i seguir recte pel carrer Indústria. En aquest punt la línia segueix la direcció del Nord-est al Sud-oest i la llum és bona durant gran part del matí i migdia. Les millors vistes són pels trens descendents tot i que també s’hi poden fotografiar els ascendents.

A continuació, s’ha de mencionar un dels llocs més singulars de la línia: el viaducte de Llinars del Vallès. Des de la mateixa estació de rodalies es pot arribar de manera ràpida a diverses localitzacions de qualitat. Simplement s’ha de seguir un camí que va paral·lel a la via convencional pel seu costat est i no té cap pèrdua.

La línia fa un revolt en aquest punt i canvia d’orientació però el millor moment és al matí i migdia per fotografiar els trens ascendents mentre creuen el viaducte. També s’hi poden fotografiar els descendents, però fora del viaducte.

Les dues ubicacions més septentrionals conegudes per l’autor es troben a pocs quilòmetres de la estació de Sant Celoni i són dos passos superiors de carreteres amb via per ciclistes i vianants.

Des de Sant Celoni, s’han d’agafar les carreteres de Santa Maria de Palautordera o la de Campins segons es vulgui. El pas superior de Palautordera és útil pels trens ascendents durant el matí mentre que el de Campins ho és pels descendents durant el matí però també migdia i primeres hores de la tarda.

La ruta de Barcelona a Maçanet forma part del ferrocarril de Barcelona a Portbou i Cervera de la Marenda, el qual durant molts anys ha estat la principal via de comunicació amb França. La recent posada en marxa dels serveis internacionals per la línia d’alta velocitat ha relegat aquesta línia a un segon pla, destinada a serveis d’àmbit regional i mercaderies.

Així doncs, aquest article sobre fotografia ferroviària segurament serà més un homenatge que no pas una guia de llocs realment útils. El motiu principal és que els serveis més atractius per l’aficionat, avui en dia, no són més que bons records en un àlbum, ja sigui virtual o de paper.

Descripció de la línia

El tram de Barcelona a Maçanet per Granollers es va posar en servei en dues fases. El 1854 va inaugurar-se el tram de Barcelona a Granollers i l’any 1860 el ferrocarril va arribar a l’estació de Maçanet-Massanes on s’unia amb la línia procedent de Barcelona per la costa.

La continuació fins a la frontera no s’obriria completament fins l’any 1878 amb la inauguració del tram de Figueres a Portbou, esdevenint el tram en qüestió part de la ruta internacional. Durant molts anys, ha suportat la major part del tràfic entre  Barcelona i França, prestigi que ha compartit amb el traçat per Mataró.

Com a conseqüència de la seva importància la línia va ser desdoblada i electrificada durant el segle XX. Aquest fet, entre d’altres, la va convertir en el traçat preferent en detriment de Mataró. Actualment, tot el seu traçat és de via doble i està completament electrificada a 3.000 Vcc.

El traçat de Barcelona a Maçanet per Granollers recórre la vall del riu Besòs per sortir del pla de Barcelona i travessar gran part del Vallès Oriental camí de la seva capital. A partir d’aquí la línia segueix el riu Mogent per la depressió pre-litoral catalana fins passar la divisòria amb la Tordera, riu al qual segueix fins a Maçanet.

El servei de viatgers actual (Febrer 2014) està composat per les línies R2, R2Nord i R11 de Rodalies de Catalunya. Els dos primers formen part dels serveis de Rodalia de Barcelona i cobreixen serveis a Granollers i Sant Celoni, durant tot el dia, i a Maçanet a primera i última hora.

Gairebé sempre són prestats per material “Civia” i trens de dos pisos de les sèries 450 i 451, tot i que és difícil veure els darrers més amunt de Granollers fora d’hora punta.

Els serveis regionals de la línia R11 estan formats pels Media Distancia, que paren només a les principals poblacions, i els regionals antigament anomenats “delta”, amb parada a totes les estacions més amunt de Sant Celoni. El material rodant que fa habitualment aquests serveis són els automotors de les sèries 449 i 447 respectivament.

En paral·lel, encara es conserven nombrosos serveis de mercaderies remolcats per 253 i esporàdicament 269’s en doble. Malgrat la posada en marxa dels serveis de mercaderies en ample internacional, la línia encara presenta un tràfic variat. A banda dels serveis internacionals que només hi estan “de pas” existeixen diverses terminals que aporten circulacions a la línia.

Desafortunadament, els mítics serveis de viatgers internacionals com l'”Hispania Express” o el “TEE Catalan-Talgo” ja són història. El darrer tren de llarga distància de la línia va circular el 14 de desembre de 2013. Aquest servei era l’últim “Talgo Mare Nostrum” que va cobrir el trajecte entre Barcelona i Montpeller. L’endemà ja va retornar sense viatgers.

Ubicacions per realitzar fotos

Entre Barcelona i Granollers no existeixen gaires llocs per poder fotografiar més enllà de les mateixes estacions. La única que conserva encara un cert encant és la de Montcada i Reixac ja que la resta han sigut modificades molt recentment, incloent-hi el soterrament del traçat al seu pas per Montmeló.

Els únics llocs realment populars són els ubicats al Pla de Palou, just abans de que la línia arribi a Granollers. En aquest punt la línia travessa un paratge rural que, malgrat la seva proximitat a la ciutat, encara es troba acceptablement conservat.

Per arribar-hi és necessari sortir de l’estació de Granollers-Centre i anar recorrent el carrer d’Esteve Terrades, paral·lel a la via  fins el seu final. Un cop allí és qüestió de creuar la traça per un pas inferior i just a la sortida ja s’arriba a la zona on es poden fer grans fotografies.

El millor moment és durant el matí. La orientació de la línia en aquest punt és marcadament de Nord a Sud, de manera que els millors trens són tots els descendents fins al migdia. També s’ha de prestar gran atenció a l’evolució de la vegetació segons les estacions.

Entre Granollers i Maçanet tampoc exiteixen grans llocs en plena línia, sovint a causa de la vegetació frondosa de la zona. No obstant les estacions de Cardedeu i Llinars estan en corba i poden ser un bon lloc per fotografiar els trens.

A més existeix una zona pròxima a llinars del Vallès on també és possible fer fotografies de manera decent. Per arribar-hi es qüestió de sortir de la mateixa estació de Llinars pel costat oposat a la població. Un cop a l’improvisat aparcament, seguiu el camí que va al costat de la via sentit Girona. Al cap de poc s’arriba al lloc en qüestió.

En aquest cas la orientació és del Nord-est al Sud-oest amb la particularitat que es poden fer bones fotos en ambós costats de la via. Això permet més flexibilitat i la possibilitat de fotografiar durant tot el dia amb bona llum, això sí diferents trens.

 

Entre molts dels aficionats a la fotografia ferroviària s’ha convertit en quelcom freqüent fer algunes escapades al sud de França. Alguns dels motius principals són la gran quantitat de circulacions i la immensa varietat de les mateixes. Allí encara és possible veure llargues composicions de material convencional i mercaderies abundants, cosa que aquí ja no és possible.

En les següents línies intentaré mostrar diverses idees o propostes d’ubicacions pròximes a la ciutat de Narbona. Totes elles han estat visitades en dues sortides que vaig fer al setembre i a l’octubre de 2013, conjuntament amb altres aficionats.

1.Estació de Narbona

Crec que és interessant començar per l’estació de Narbona, ja que és el lloc més accessible ferroviàriament i, potser, la primera visió de la zona que es pot tenir. Forma part de tres línies diferents: la de Bordeaux-Saint Jean a Sète-Ville la de Narbonne a Bize i la de Narbonne a Port-bou Frontière. És aquest caràcter de node principal el que li dóna un gran volum de trànsit variat i interessant.

Els trens remarcables que vam poder veure, al Setembre de 2013, van ser els Intercités transversals de Bordeus a Marsella; les rames Corail destinades al corredor regional entre Avinyó i Portbou i múltiples i variats mercaderies. Per altra banda, el pas d’automotors AGC i TGV’s era molt freqüent.

No hi ha cap hora concreta que sigui millor que una altra si ens referim a la correcta il·luminació per fotografiar trens. El motiu és que hi ha moltes circulacions en ambdós sentits i suficients vies per poder trobar sempre algun enquadrament amb bona llum.

No obstant això, l’estació està dotada d’una gran marquesina metàl·lica que pot donar problemes de contrallum en algunes situacions però no és res greu si es té en compte.

Per últim, s’ha d’advertir que l’organització dels trens és bastant caòtica. Com a mínim això em va semblar, ja que no hi vaig veure un patró clar per saber per on passarà cada tren. És a dir, s’ha de tenir els ulls oberts i prestar atenció a les senyals i als panells indicadors.

2.Revolt de Névian

Aquest revolt està situat entre Narbona i Carcassona, juntament al poble de Névian. Només hi vam estar algunes hores, i el trànsit no va ser molt abundant, probablement a causa de la vaga del dia anterior. Potser el més remarcable va ser un Intercités i diversos TGV’s transversals.

El lloc en si és idoni a primera hora del matí i a mesura que passi el dia va perdent qualitat. Els trens que queden correctament il·luminats són tots els que passen en sentit Narbona.

Per accedir-hi amb cotxe s’ha de sortir de Narbona per la carretera D6113 direcció Carcassona. Quan aparegui, a la dreta, la desviació de Névian gireu cap allí i seguiu recte fins just davant del pas a nivell que hi ha a l’entrada. Aleshores, múltiples carrers a mà dreta us portaran cap a unes extensions de vinyes. Un cop allí busqueu el punt que més us agradi, en principi s’hauria de veure bé el campanar del poble.

3.Antiga estació de Marcorignan

Actualment abandonada, l’estació de Marcorignan està situada a l’inici d’una gran corba on es poden fer algunes fotografies interessants. Vam estar-hi també poques hores però segurament el més rellevant que va passar va ser el tren pelegrins procedent de Lourdes; realment ningú l’esperava.

La localització està correctament il·luminada durant gran part del dia. Ja ben entrat el matí, és un bon lloc per fotografiar trens en sentit Narbona; després del migdia en sentit contrari.

Per arribar al lloc, la manera més ràpida és sortir de Narbona camí de Marcorignan per la D607. Deixarem aquesta via a la cruïlla per anar a Névian i Montredon, on girarem cap a l’esquerra. Malgrat els tombs, no hem de deixar aquesta carretera rural fins passar per sota la via del tren. A partir d’aquí convé buscar un lloc per aparcar i el punt on us agradi més fotografiar.

4.Revolt de Périès

El punt en qüestió està situat entre Narbona i Besiers. Aquí sí que vam invertir tota una tarda fins que la llum va començar a ser deficient, a causa del temps. L’estona va ser suficient per enxampar molts mercaderies, Intercités i TGV’s. La llàstima va ser no veure cap rama corail destinada als serveis regionals.

L’hora òptima per anar-hi és, com pot deduir-se, la última de la tarda i els trens que hi queden correctament fotografiats són els que passen sentit Narbona. Malgrat això, els trens en l’altre sentit també poden quedar mitjanament bé si el sol ho permet.

La via més ràpida amb cotxe, consisteix en d’agafar la carretera D6009 direcció Besiers i, passat el poble de Coursan, esperar una desviació a l’esquerra que hi posi Périès. Aleshores, s’ha de seguir fins passar per sobre de la via mitjançant un pas superior i girar a la dreta al segon camí. A partir d’aquí sentit comú i buscar el punt idoni.

5.Llacunes de Port-la-Nouvelle

Les llacunes de Port-la-Nouvelle i Leucate són espais naturals on hi ha infinitat d’ubicacions per poder fotografiar de manera esplèndida múltiples trens. Aquí només descriuré la que segurament és la més famosa: el viaducte de Port-la-Nouvelle.

Personalment, només hi vaig poder estar unes hores abans de deixar la resta de companys i tornar cap a casa. Malgrat això, vam poder fotografiar el Talgo “Mare Nostrum” de manera inesperada i també les maniobres d’un cerealer per entrar a l’apartador industrial situat a la zona dels molls.

A diferència dels punts anteriors, aquest és accessible amb tren. Per arribar-hi, simplement s’ha de caminar 10 minuts des de l’estació. Només sortir, gireu a l’esquerra i seguiu el carrer fins que trobareu una passarel·la peatonal que creua els molls. Just a l’altra banda hi trobareu unes escales que us permetran pujar fins al viaducte que creua per sobre la via del tren.

La llum és bona durant gran part del dia però són especialment bones les hores anteriors al migdia i ben entrada la tarda. Els trens que queden correctament fotografiats són sempre els procedents de Narbona.