Spotting

Spotting a Narbona i rodalies

1 comentari

Entre molts dels aficionats a la fotografia ferroviària s’ha convertit en quelcom freqüent fer algunes escapades al sud de França. Alguns dels motius principals són la gran quantitat de circulacions i la immensa varietat de les mateixes. Allí encara és possible veure llargues composicions de material convencional i mercaderies abundants, cosa que aquí ja no és possible.

En les següents línies intentaré mostrar diverses idees o propostes d’ubicacions pròximes a la ciutat de Narbona. Totes elles han estat visitades en dues sortides que vaig fer al setembre i a l’octubre de 2013, conjuntament amb altres aficionats.

Llegenda dels llocs: Blau-Estació de Narbona; Verd-Névian; Groc-Marcorignan; Vermell-Périès; Lila-Port-la-Nouvelle.
Blau: Estació de Narbona
Verd: Névian
Groc: Marcorignan
Vermell: Périès; Lila-Port-la-Nouvelle.

1.Estació de Narbona

Crec que és interessant començar per l’estació de Narbona, ja que és el lloc més accessible ferroviàriament i, potser, la primera visió de la zona que es pot tenir. Forma part de tres línies diferents: la de Bordeaux-Saint Jean a Sète-Ville la de Narbonne a Bize i la de Narbonne a Port-bou Frontière. És aquest caràcter de node principal el que li dóna un gran volum de trànsit variat i interessant.

Els trens remarcables que vam poder veure, al Setembre de 2013, van ser els Intercités transversals de Bordeus a Marsella; les rames Corail destinades al corredor regional entre Avinyó i Portbou i múltiples i variats mercaderies. Per altra banda, el pas d’automotors AGC i TGV’s era molt freqüent.

No hi ha cap hora concreta que sigui millor que una altra si ens referim a la correcta il·luminació per fotografiar trens. El motiu és que hi ha moltes circulacions en ambdós sentits i suficients vies per poder trobar sempre algun enquadrament amb bona llum.

No obstant això, l’estació està dotada d’una gran marquesina metàl·lica que pot donar problemes de contrallum en algunes situacions però no és res greu si es té en compte.

Per últim, s’ha d’advertir que l’organització dels trens és bastant caòtica. Com a mínim això em va semblar, ja que no hi vaig veure un patró clar per saber per on passarà cada tren. És a dir, s’ha de tenir els ulls oberts i prestar atenció a les senyals i als panells indicadors.

Hora punta a l'estació de Narbona. Destaca la Euro 4000 d'Europorte.
Hora punta a l’estació de Narbona. Destaca la Euro 4000 d’Europorte.

2.Revolt de Névian

Aquest revolt està situat entre Narbona i Carcassona, juntament al poble de Névian. Només hi vam estar algunes hores, i el trànsit no va ser molt abundant, probablement a causa de la vaga del dia anterior. Potser el més remarcable va ser un Intercités i diversos TGV’s transversals.

Un intercités de Bordeaux-Saint Jean a Marseille-Saint Charles passa veloçment per Névian.
Un intercités de Bordeaux-Saint Jean a Marseille-Saint Charles passa veloçment per Névian.

El lloc en si és idoni a primera hora del matí i a mesura que passi el dia va perdent qualitat. Els trens que queden correctament il·luminats són tots els que passen en sentit Narbona.

Per accedir-hi amb cotxe s’ha de sortir de Narbona per la carretera D6113 direcció Carcassona. Quan aparegui, a la dreta, la desviació de Névian gireu cap allí i seguiu recte fins just davant del pas a nivell que hi ha a l’entrada. Aleshores, múltiples carrers a mà dreta us portaran cap a unes extensions de vinyes. Un cop allí busqueu el punt que més us agradi, en principi s’hauria de veure bé el campanar del poble.

3.Antiga estació de Marcorignan

Actualment abandonada, l’estació de Marcorignan està situada a l’inici d’una gran corba on es poden fer algunes fotografies interessants. Vam estar-hi també poques hores però segurament el més rellevant que va passar va ser el tren pelegrins procedent de Lourdes; realment ningú l’esperava.

La localització està correctament il·luminada durant gran part del dia. Ja ben entrat el matí, és un bon lloc per fotografiar trens en sentit Narbona; després del migdia en sentit contrari.

Un tren de Pelegrins procedent de Lourdes acaba de passar per l'antiga estació de Marcorignan camí d'Italia.
Un tren de Pelegrins procedent de Lourdes acaba de passar per l’antiga estació de Marcorignan camí d’Italia.

Per arribar al lloc, la manera més ràpida és sortir de Narbona camí de Marcorignan per la D607. Deixarem aquesta via a la cruïlla per anar a Névian i Montredon, on girarem cap a l’esquerra. Malgrat els tombs, no hem de deixar aquesta carretera rural fins passar per sota la via del tren. A partir d’aquí convé buscar un lloc per aparcar i el punt on us agradi més fotografiar.

4.Revolt de Périès

El punt en qüestió està situat entre Narbona i Besiers. Aquí sí que vam invertir tota una tarda fins que la llum va començar a ser deficient, a causa del temps. L’estona va ser suficient per enxampar molts mercaderies, Intercités i TGV’s. La llàstima va ser no veure cap rama corail destinada als serveis regionals.

L’hora òptima per anar-hi és, com pot deduir-se, la última de la tarda i els trens que hi queden correctament fotografiats són els que passen sentit Narbona. Malgrat això, els trens en l’altre sentit també poden quedar mitjanament bé si el sol ho permet.

Un TGV Réseau passa ràpidament per Périès fent un servei entre Brussel·les i Perpinyà.
Un TGV Réseau passa ràpidament per Périès fent un servei entre Brussel·les i Perpinyà.

La via més ràpida amb cotxe, consisteix en d’agafar la carretera D6009 direcció Besiers i, passat el poble de Coursan, esperar una desviació a l’esquerra que hi posi Périès. Aleshores, s’ha de seguir fins passar per sobre de la via mitjançant un pas superior i girar a la dreta al segon camí. A partir d’aquí sentit comú i buscar el punt idoni.

5.Llacunes de Port-la-Nouvelle

Les llacunes de Port-la-Nouvelle i Leucate són espais naturals on hi ha infinitat d’ubicacions per poder fotografiar de manera esplèndida múltiples trens. Aquí només descriuré la que segurament és la més famosa: el viaducte de Port-la-Nouvelle.

Personalment, només hi vaig poder estar unes hores abans de deixar la resta de companys i tornar cap a casa. Malgrat això, vam poder fotografiar el Talgo “Mare Nostrum” de manera inesperada i també les maniobres d’un cerealer per entrar a l’apartador industrial situat a la zona dels molls.

A diferència dels punts anteriors, aquest és accessible amb tren. Per arribar-hi, simplement s’ha de caminar 10 minuts des de l’estació. Només sortir, gireu a l’esquerra i seguiu el carrer fins que trobareu una passarel·la peatonal que creua els molls. Just a l’altra banda hi trobareu unes escales que us permetran pujar fins al viaducte que creua per sobre la via del tren.

El Talgo “Mare Nostrum” passa per Port-la-Nouvelle a primera hora del matí camí de Cartagena.
El Talgo “Mare Nostrum” passa per Port-la-Nouvelle a primera hora del matí camí de Cartagena.

La llum és bona durant gran part del dia però són especialment bones les hores anteriors al migdia i ben entrada la tarda. Els trens que queden correctament fotografiats són sempre els procedents de Narbona.

Estacions

Birmingham Moor Street

Deixa un comentari

Birmingham és la segona ciutat d’Anglaterra en nombre d’habitants i un dels principals centres industrials i de serveis del país. Es troba situada a uns 170 quilòmetres al nord-oest de Londres, a prop del límit amb el País de Gal·les.

A nivell ferroviari, fins fa pocs anys, destacaven dues estacions: New Street i Snow Hill. La primera és la “gran” estació de la ciutat i qualsevol altra resulta petita al seu costat. Snow Hill també s’ha convertit recentment en un centre de comunicacions important, però només a nivell de rodalies.

Ara bé, el canvi de mil·leni ha aportat un nou membre a la llista d’estacions remarcables de Birmingham. A partir de l’any 2002, va començar el procés de restauració i ampliació de l’estació de Moor Street. La seva història, no obstant, comença un segle abans.

Cap al 1900, l’estació de Snow Hill es trobava al límit de la seva capacitat. La companyia a la qual pertanyia, la Great Western Railway, va decidir que s’havia de construir una nova estació a la ciutat. El lloc escollit era just a la sortida del túnel de la línia que, des de l’estació citada, es dirigia a Londres.

Un automotor dièsel de la sèrie 168 a punt de sortir cap a Leamington Spa. Agost 2012.
Un automotor dièsel de la sèrie 168 a punt de sortir cap a Leamington Spa.

Així doncs, a l’any 1909, va obrir-se al trànsit l’estació de Moor Street, que és el nom del carrer que li dóna accés. En aquell moment, es tractava d’una estació terminal destinada als trens procedents de la línia de Londres. En altres paraules, no existien ni andanes ni instal·lacions annexes a les vies passants cap a Snow Hill.

Els primers serveis que va rebre, i els únics que va tenir durant moltes dècades, eren els rodalies direcció Leamington Spa i alguns serveis de l’actual ramal de Stratford-upon-Avon. També presentava la particularitat de què no hi havia trànsit de viatgers durant els diumenges, el qual era servit completament per les altres estacions.

Les retallades dels anys 60 van fer perillar molt el futur de l’estació. De fet, a l’any 1968 es va clausurar la terminal de Snow Hill. Això hagués pogut suposar la derivació de tots els trens a New Street i el tancament de Moor Street. Afortunadament, la manca de capacitat de la primera va impedir-ho.

Finalment, els anys 80 van comportar canvis importants per aquesta dependència, sempre destinada a “reforçar” la resta de terminals. L’any 1987, es reobre l’estació de Snow Hill i, juntament amb això, es construeix una nova estació a les antigues vies passants. Això suposa el tancament de l’antic vestíbul i les antigues andanes queden abandonades. En resum, l’estació passa a ser un simple “baixador” més de la línia.

La dècada dels 90 va propiciar la reaparició dels trens entre Birmingham i Londres a l’estació de Snow Hill. Alguns d’ells també van començar a parar a Moor Street, donant-li projecció d’estació principal de la ciutat.

Vestíbul principal de l’estació completament restaurat.
Vestíbul principal de l’estació completament restaurat.

Des de 1996, amb la liberalització del ferrocarril, l’estació està gestionada per la franquícia Chiltern Railways. Aquesta darrera companyia, juntament amb altres empreses i administracions, va iniciar la restauració de les instal·lacions l’any 2002. En una primera fase es va recuperar l’antic edifici de viatgers, d’estil eduardià i es va enderrocar el construït a la dècada dels 80.

Finalment, a finals del 2010, es van reobrir dues de les antigues vies d’estacionament per poder acomodar alguns trens, a causa de l’increment del trànsit a Snow Hill. Poc després van iniciar-se els nous serveis Mainline i Mainline Silver, amb l’objectiu de competir amb els serveis de Virgin Trains entre New Street i London-Euston.

Així doncs, a nivell operatiu l’estació té actualment quatre vies, dues passants més cap al nord (1 i 2) i dues terminals al sud (3 i 4). També presenta una petita platja de vies a la sortida per als serveis logístics dels trens de viatgers. S’ha de destacar que la estació no disposa ni ha disposat mai de cap sistema d’electrificació, cosa que pot semblar sorprenent.

Automotor de la sèrie 172 fent un servei cap a Snow Hill. Agost 2012.
Automotor de la sèrie 172 fent un servei cap a Snow Hill.

El trànsit de les vies 1 i 2 el conformen bàsicament serveis passants de les franquícies Chiltern Railways i London Midland. Tots són serveis de rodalies i mitjana distància prestats amb automotors dièsel de diferents generacions.

Les vies 3 i 4, en canvi són utilitzades exclusivament per serveis de Chiltern. A banda d’automotors també hi arriben les composicions push-pull destinades al servei ràpid i de qualitat cap a Londres.

Per acabar s’ha de mencionar que existeix la “via 5”. En realitat és un fragment de via desconnectada de la xarxa on hi ha una locomotora de vapor estacionada. Segurament deu tenir “enveja” quan veu circular altres locomotores similars en servei històric per la resta de vies.