El tram comprès entre Tarragona i Sant Vicenç de Calders és molt curt però concentra una gran intensitat i varietat de trànsit ferroviàri a pesar de totes les circulacions que li ha pres la nova línia d’alta velocitat.
Malgrat no tenir moltes localitzacions, aquestes estan ubicades en paratges de gran bellesa natural que els otorguen una gran personalitat. És precisament aquesta conjuntura entre ferrocarril i naturalesa allò que les fa esdevenir un focus d’interès per a aficionats a la fotografia ferroviària.
Descripció de la línia
El tram en qüestió es va posar en servei l’any 1865 conjuntament amb la totalitat del trajecte entre Martorell i Tarragona. D’aquesta manera quedava completada la línia fèrria entre Barcelona i Tarragona.
Inicialment el tren unia directament l’estació de Torredembarra amb la del Vendrell. No va ser fins l’any 1887 que es va obrir l’estació de Sant Vicenç de Calders com enllaç de les línies de Valls a Barcelona i de Tarragona a Barcelona.
El traçat de la línia no presenta grans dificultats i va sempre paral·lel al Mar Mediterrani a través de les estacions d’Altafulla-Tamarit i Torredembarra. Les úniques dificultats són diversos desmunts efecutats en zones rocoses situades al costat de la costa i un túnel situat a prop del Roc de Sant Gaietà.
Actualment la línia és de via doble i està electrificada a 3.000 Vcc. en tot el seu traçat. A més, durant la dècada de 1990 es va modificar la entrevia i el traçat per poder circular a velocitats pròximes als 200Km/h, cosa que mai s’ha arribat a produir.
Actualment el trànsit ferroviari és molt variat. A nivell de trens regionals i rodalies, poden veure’s automotors de les sèries 447, 448R, 449 i 470 fent la majoria de serveis que des de Barcelona es dirigeixen cap al sud de Catalunya i la resta d’Espanya. Malgrat no ser allò més preuat pels aficionats aporten quantitat i una certa varietat.
A nivell de llarg recorregut, aquesta línia és utilitzada per tots els trens del corredor del Mediterrani. La oferta està formada bàsicament per 130s i rames talgo remolcades per locomotores de la sèrie 252 però també hi circula algun 121 i composicions de cotxes “Arco” de manera esporàdica. És important consultar el web de renfe per veure si circula algun servei de reforç el dia que es vulgui sortir a fotografiar.
Per acabar, s’han de mencionar els diferents i variats mercaderies que utilitzen aquesta ruta camí de València o Saragossa. El trànsit està format tant per trens de Renfe Operadora com de la resta de companyies privades, la qual cosa aporta varietat cromàtica i de material a la línia.
Ubicacions per realitzar fotos
Totes les estacions del tram són bones per fotografiar durant la major part del dia. No obstant, l’autor prefereix la llum del matí, migdia i primera hora de la tarda per prendre les imatges. Malgrat tot, això és quelcom que ha de decidir cada fotògraf en funció dels seus gustos d’enquadrament.
També és necessari mencionar que les dues estacions intermitges estan situades en corbes de radis generosos; és a dir, no és un greu problema fotografiar des de l’exterior de les mateixes.
Ara bé, els punts importants de la línia són els situats al pas de la línia per les platges de Tarragona i els aiguamolls dels Muntanyans, a Torredembarra.
En el primer cas, és molt recomanable seguir la línia de la costa al nord de Tarragona. Els llocs especialment bons són aquells situats entre la platja de la Savinosa i la platja Llarga, als quals s’hi pot accedir amb el mateix autobús urbà. Si no fos possible, existeixen nombrosos aparcaments situats al costat de la platja.
Es tracta sempre de llocs de matí ja que estan situats a primera línia de mar i la costa en aquest punt segueix una trajectòria de nord-est a sud-oest. A la tarda s’hauria de fotografiar des del costat de les vies oposat al mar.
El següent àmbit important de la línia és el pas del ferrocarril pels aiguamolls dels Muntanyans, situats entre Torredembarra i Creixell. Resseguint la platja de Torredembarra cap al nord de seguida s’arriba a l’espai natural protegit. Al seu interior existeixen diverses passarel·les de fusta des de les que es poden fer grans fotografies; simplement és qüestió de buscar i no molestar gaire la fauna salvatge.
Malgrat ser també un lloc de matí, aquí és dóna la particularitat que a la tarda els contrallums reflectits a l’aigua poden donar un cert joc. En conseqüència és possible obtenir bons resultats malgrat ser hores “teòricament” dolentes i no convé descartar totalment aquesta opció.