L’estació d’El Soldado

L’Albert Cartagena, de l’AFB (Agrupament Ferroviari de Barcelona) va presentar a la fira ExpoTren 2017 els seus mòduls de l’estació d’El Soldado, i ens en fa cinc cèntims…

Direcció de Jordi Barreda, càmara i pospro Àngel Toro.

Una mica d’història

La Sociedad Minero Metalúrgica de Peñarroya va impulsar l’arribada del ferrocarril a Villanueva del Duque per transportar el mineral de galena des de les mines d’El Soldado fins a Peñarroya-Pueblonuevo.

La primera circulació del tren des de Peñarroya fins a Pozoblanco va ser el 5 d’agost de 1906. El recorregut tenia 8 estacions, de les quals 3 pertanyien al terme municipal de Villanueva del Duque: Peñas Blancas, El Soldado i Villanueva del Duque-Alcaracejos, més coneguda com Las Viñas.

Sis trens diaris passaven per les estacions del terme municipal de Villanueva del Duque: 2 correus mixtes, 2 de mercaderies sense viatgers i 2 de mercaderies amb viatgers. Durant els primers anys, els trens eren de vapor i a partir de 1956 es van implantar els automotors, substituint a les locomotores de vapor.

L’any 1956, la Sociedad Minero Metalúrgica de Peñarroya va cessar la explotació, ja que les mines no eren rendibles, i la va cedir a l’Estat. Catorze anys més tard, l’Estat va tancar la línia.

A les zero hores del dissabte 1 d’agost de 1970 es clausurava definitivament la línia. Màquines, vagons, andanes, estacions, magatzems… tot tornava al silenci que els havia vist néixer 64 anys enrere; la via estreta era ja història.

El projecte

Després de molt temps de prendre mides, de dibuixar un per un els edificis existents i les restes dels que hi havia, de fer fotografies, després de parlar amb la gent de la zona, pagesos i antics treballadors he acabat la reproducció de l’estació d’El Soldado situada al terme municipal de Villanueva del Duque, província de Còrdova.

Per a la realització he construït 4 mòduls de 75 x 40 cm. en via mètrica de la marca Peco, basats en les Normes modulars Ctms-H0m.

He intentat ser al més fidel possible a la realitat i m’he basat en els darrers anys de la línia, quan els serveis els feien els automotors Billard. El que circula per la maqueta és de llautó i està fabricat per l’artesà José Félix Arroyo. Els vagons són de la desapareguda casa Jocadis tot i que els continua comercialitzant Saroulmapoul, a Bèlgica.

Els edificis i construccions estan mesurats in situ i amb el suport de fotos antigues he intentat reproduir-los al més exacte possible. Han estat moltes hores de prendre mides sobre el terreny i, com que visc fora de la zona, ja se sap, sempre en fa falta alguna que se n’haurà de recuperar en un altre viatge.

Per descriure els mòduls començaré pel costat de Peñarroya i acabaré per la sortida cap a Puertollano.

Primer mòdul

En destaquen els terraplens per on circulaven unes vagonetes de via de 60 cm, estirades per cable, un acarreo mecánico com es diu en l’argot miner. Encara es poden veure les marques dels cables tensors a les lloses de la via. Aquest transport provenia del Pozo Luisa i anava al safareig de rentat del material de dins del Cerco de la mina d’El Soldado, passant pel pont que creuava la línia del tren. En un dels costats del pont hi ha la caseta del vigilant.

Per reproduir el pont, del qual només queden les bases, m’he fixat en altres de la línia i en els que hi ha dins dels Cercos Industriales, seguint l’estil Peñarroya. La companyia SMMP tenia un sistema de construcció d’estil francès, molt repetitiu. En aquest punt he d’agrair a J.A. Torquemada l’ajuda prestada i la investigació de com podia haver estat el pont.

La tanca del Cerco està feta amb cartró ploma de 5 mm, folrada per les dues cares de Redutex, imitant les pedres. L’acabat superior de la tanca està fet amb una tira de Deprom de 3 mm, reproduint les lloses de ceràmica i rematat amb una tira de teula àrab. La terra, de tot el conjunt, l’he portada de la zona, ja que té un color característic.

Segon mòdul

Recrea el pas des de la caseta d’entrada del costat Peñarroya fins al moll de l’estació d’El Soldado. La via que surt cap a l’esquerra i que queda morta, ja no existeix i només en queda la trinxera; antigament anava a un magatzem de la S.A.V. (Sociedad Anglo-Vasca).

A mà dreta es veu una altra via fora de servei que anava al rentador del mineral de dins del Cerco. A l’estreta andana hi ha preparats, per a la seva expedició, alguns sacs de patates que s’acaben de recol·lectar dels camps propers a l’estació. Als molls de càrrega del magatzem de l’estació s’observa el moviment de camions i mercaderies que transporta el tren.

Tercer mòdul

És el de l’edifici de l’estació i tots els seus complements. En un costat, a la part alta del Cerco, hi ha el dipòsit d’aigua; al davant, entre la via de pas i la de sobrepàs hi ha l’aiguada i a l’altre costat de la via la carbonera. Actualment només hi queda el dipòsit, l’aiguada ha desaparegut; de la carbonera, només en queden els fonaments.

La via més a prop a l’estació s’utilitzava per descarregar els vagons directament al magatzem. La via central era la de pas i la via més propera al Cerco es feia servir per els creuaments.

L’edifici dels serveis no era el mateix que hi ha ara; l’antic el van enderrocar fa uns quants anys quan volien convertir l’estació en un alberg municipal. El de la maqueta és una còpia del que encara existeix a l’estació d’Alcaracejos-Villanueva, la qual va comprar un particular i la intenta mantenir.

Unes escales de maó vist, estil Peñarroya, pugen al Cerco des de l’estació. A prop de l’escala hi ha l’entrada de la via que anava a la Central Elèctrica. A l’altra banda, per sobre de la carbonera, hi ha un chaparro, una alzina jove, dins d’un camp que encara es conrea.

Quart mòdul

És l’últim mòdul del conjunt d’El Soldado. Al final hi ha la carretera que va des de Villanueva del Duque a les mines de Las Morras, al Pozo Luisa, a la casa dels treballadors de la línia, que no surt als mòduls, i a la pròpia estació.

Un parell d’eucaliptus s’aixequen molt a prop de la caseta, on vivia el guarda barreres. Des d’aquest punt també surt l’accés al Cerco i a les antigues escoles dels fills dels miners.

Presentació dels mòduls

Aquest conjunt s’ha presentat a Expotren, Saló de l’oci ferroviari, que s’ha celebrat a Lleida durant els dies 11 i 12 de març de 2017, pel qual han passat més de dotze mil persones.

Agraïments

He d’agrair l’ajuda desinteressada a l’AFB, a Antonio Cabrera, al Bloc “la Maquinilla“, a Foto Juan Antonio de Pozoblanco, a Gabriel Molero, a Jean-Pierre Moreau, a José Antonio Torquemada, a José Félix Arroyo, a Juan Félix (e.p.d.), a Julio López, a Manuel García Cano, a Miguel Barbero, a Pepi Gómez i a totes les persones que en algun moment s’han interessat pel projecte.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *