Mostra totes les entrades de Adrià Pàmies

Estrena dels nous serveis al Camp de Tarragona

Avui han entrat en servei els nous serveis de Rodalies de Catalunya al Camp de Tarragona. No només es tracta de la creació de les noves línies de rodalies RT1 i RT2 sinó també la incorporació de nous serveis regionals a les línies R15 i R16.

Primera circulació del Regional Exprés . 20/03/2014. Viladecans. Autor: Adrià Pàmies.
Primera circulació servida per una tren de la sèrie 449 del Regional Exprés 15022, que ha sortit de Reus a les 07:04 i que té com a destinació Barcelona-Estació de França . 20/03/2014. Viladecans. Autor: Adrià Pàmies.

Servei de rodalia al camp de Tarragona

De dilluns a divendres, s’han reforçat els serveis regionals a la zona amb circulacions addicionals en hores en què actualment no existia cap servei. Això ha comportat la creació de dues noves línies de rodalies internes del camp de Tarragona:

RT1 Reus – Tarragona. (Circula de dilluns a divendres)
RT2 Cambrils – L’Arboç. (Circula de dilluns a divendres)

Serveis regionals

Una altra novetat és el reforç de les connexions amb Barcelona creant dos serveis semidirectes entre Tortosa i Barcelona i dues relacions addicionals entre Reus i Barcelona. També és remarcable el fet que els serveis semidirectes no parin entre Tarragona i Barcelona millorant el temps de viatge. Les modificacions són les següents:

Modificació serveis R15

El següent tren retarda la seva sortida mitja hora. Nous horaris:
RE 15037
Barcelona-E. de França (13:17) -> Flix (18:08)

Nous Serveis R15

Noves relacions de dilluns a divendres:
RE 15022: Reus (07:04) -> Barcelona-E. de França (08:53)
RE 15048: Reus (14:11) -> Barcelona-E. de França (15:49)
RE 15049: Barcelona-E. de França (10:47) -> Reus (12:23)
RE 15017: Barcelona-E. de França (15:18) -> Reus (16:54)

Modificació Serveis R16.

Els següents trens deixen de circular de dilluns a divendres:
RE 18053 Barcelona-E. de França (10:47) -> Tortosa (13:12)
RE 18253 Barcelona-E. de França (16:18) -> Tortosa (18:47)
RE 18090 Tortosa (06:12) -> Barcelona-E. de França (08:53)
RE 18052 Tortosa (13:24) -> Barcelona-E. de França (15:49)

El següent tren adelanta la seva sortida mitja hora. Nous horaris:
RE 18055 Barcelona -E. de França (12:47) -> Tortosa (15:12)

Nous serveis semidirectes R16

Noves relacions de dilluns a divendres:
RE 18254: Tortosa (06:05) -> Barcelona-E. de França (08:23)
RE 18260:  Tortosa (13:45) -> Barcelona-E. de França (15:53)
RE 18251: Barcelona-E. de França (11:14) -> Tortosa (13:25)
RE 18255: Barcelona-E. de França (16:18) -> Tortosa (18:24)

Un altre punt rellevant és que aquests nous serveis estaran servits, segons el gestor del servei, per trens de la sèrie 449. D’aquesta manera, aquest material es va consolidant definitivament a les línies del sud de Barcelona.

De Tarragona a Sant Vicenç seguint el Mediterrani

El tram comprès entre Tarragona i Sant Vicenç de Calders és molt curt però concentra una gran intensitat i varietat de trànsit ferroviàri a pesar de totes les circulacions que li ha pres la nova línia d’alta velocitat.

La 252.070 al capdavant del Trenhotel Alhambra. Tarragona.
La 252.070 al capdavant del Trenhotel “Alhambra”. Tarragona. 02/08/2012. Autor: Adrià Pàmies.

Malgrat no tenir moltes localitzacions, aquestes estan ubicades en paratges de gran bellesa natural que els otorguen una gran personalitat. És precisament aquesta conjuntura entre ferrocarril i naturalesa allò que les fa esdevenir un focus d’interès per a aficionats a la fotografia ferroviària.

Descripció de la línia

El tram en qüestió es va posar en servei l’any 1865 conjuntament amb la totalitat del trajecte entre Martorell i Tarragona. D’aquesta manera quedava completada la línia fèrria entre Barcelona i Tarragona.

Inicialment el tren unia directament l’estació de Torredembarra amb la del Vendrell. No va ser fins l’any 1887 que es va obrir l’estació de Sant Vicenç de Calders com enllaç de les línies de Valls a Barcelona i de Tarragona a Barcelona.

Un 490 passa veloçment fent un servei Alaris de Barcelona a Alacant. Sant Vicenç de Calders.  19/12/2008. Autor: Adrià Pàmies
Un 490 passa veloçment fent un servei Alaris de Barcelona a Alacant. Sant Vicenç de Calders. 19/12/2008. Autor: Adrià Pàmies.

El traçat de la línia no presenta grans dificultats i va sempre paral·lel al Mar Mediterrani a través de les estacions d’Altafulla-Tamarit i Torredembarra. Les úniques dificultats són diversos desmunts efecutats en zones rocoses situades al costat de la costa i un túnel situat a prop del Roc de Sant Gaietà.

Actualment la línia és de via doble i està electrificada a 3.000 Vcc. en tot el seu traçat. A més, durant la dècada de 1990 es va modificar la entrevia i el traçat per poder circular a velocitats pròximes als 200Km/h, cosa que mai s’ha arribat a produir.

Un 130 passa per la platja de la Savinosa fent un servei Euromed. Tarragona. 16/03/2014. Autor: Adrià Pàmies.
Un 130 passa per la platja de la Savinosa fent un servei Euromed. Tarragona. 16/03/2014. Autor: Adrià Pàmies.

Actualment el trànsit ferroviari és molt variat. A nivell de trens regionals i rodalies, poden veure’s automotors de les sèries 447, 448R, 449 i 470 fent la majoria de serveis que des de Barcelona es dirigeixen cap al sud de Catalunya i la resta d’Espanya. Malgrat no ser allò més preuat pels aficionats aporten quantitat i una certa varietat.

A nivell de llarg recorregut, aquesta línia és utilitzada per tots els trens del corredor del Mediterrani. La oferta està formada bàsicament per 130s i rames talgo remolcades per locomotores de la sèrie 252 però també hi circula algun 121 i composicions de cotxes “Arco” de manera esporàdica. És important consultar el web de renfe per veure si circula algun servei de reforç el dia que es vulgui sortir a fotografiar.

Una doble tracció de 269's al davant d'un TECO passant pels aiguamolls dels Muntanyans. Torredembarra. 29/12/2013. Autor: Adrià Pàmies.
Una doble tracció de 269’s al davant d’un TECO passant pels aiguamolls dels Muntanyans. Torredembarra. 29/12/2013. Autor: Adrià Pàmies.

Per acabar, s’han de mencionar els diferents i variats mercaderies que utilitzen aquesta ruta camí de València o Saragossa. El trànsit està format tant per trens de Renfe Operadora com de la resta de companyies privades, la qual cosa aporta varietat cromàtica i de material a la línia.

Ubicacions per realitzar fotos

Totes les estacions del tram són bones per fotografiar durant la major part del dia. No obstant, l’autor prefereix la llum del matí, migdia i primera hora de la tarda per prendre les imatges. Malgrat tot, això és quelcom que ha de decidir cada fotògraf en funció dels seus gustos d’enquadrament.

Una 252 al davant del ja desaparegut Talgo "Miguel de Unamuno". Tarragona. 03/07/2008. Autor: Adrià Pàmies.
Una 252 al davant del ja desaparegut Talgo “Miguel de Unamuno”. Tarragona. 03/07/2008. Autor: Adrià Pàmies.

També és necessari mencionar que les dues estacions intermitges estan situades en corbes de radis generosos; és a dir, no és un greu problema fotografiar des de l’exterior de les mateixes.

Ara bé, els punts importants de la línia són els situats al pas de la línia per les platges de Tarragona i els aiguamolls dels Muntanyans, a Torredembarra.

En el primer cas, és molt recomanable seguir la línia de la costa al nord de Tarragona. Els llocs especialment bons són aquells situats entre la platja de la Savinosa i la platja Llarga, als quals s’hi pot accedir amb el mateix autobús urbà. Si no fos possible, existeixen nombrosos aparcaments situats al costat de la platja.

El Talgo "Mare Nostrum" passa pel costat de la platja Llarga. Tarragona. 31/03/2013. Autor: Adrià Pàmies.
El Talgo “Mare Nostrum” passa pel costat de la platja Llarga. Tarragona. 31/03/2013. Autor: Adrià Pàmies.

Es tracta sempre de llocs de matí ja que estan situats a primera línia de mar i la costa en aquest punt segueix una trajectòria de nord-est a sud-oest.  A la tarda s’hauria de fotografiar des del costat de les vies oposat al mar.

El següent àmbit important de la línia és el pas del ferrocarril pels aiguamolls dels Muntanyans, situats entre Torredembarra i Creixell. Resseguint la platja de Torredembarra cap al nord de seguida s’arriba a l’espai natural protegit. Al seu interior existeixen diverses passarel·les de fusta des de les que es poden fer grans fotografies; simplement és qüestió de buscar i no molestar gaire la fauna salvatge.

Una doble composició de 470's fent un servei Regional Exprés. Torredembarra. 27/12/2013. Autor: Adrià Pàmies.
Una doble composició de 470’s fent un servei Regional Exprés. Torredembarra. 27/12/2013. Autor: Adrià Pàmies.

Malgrat ser també un lloc de matí, aquí és dóna la particularitat que a la tarda els contrallums reflectits a l’aigua poden donar un cert joc. En conseqüència és possible obtenir bons resultats malgrat ser hores “teòricament” dolentes i no convé descartar totalment aquesta opció.

Quan entraran en servei els nous rodalies al Camp de Tarragona?

La Generalitat fa temps que es va marcar com a objectiu la implantació de nuclis de rodalies en totes les capitals de demarcacions catalanes. Fins i tot es va anunciar a la premsa que el servei al Camp de Tarragona s’implantaria abans d’acabar el mes de febrer.

Un civia a l'estació de Reus. Només de pas. 10/07/2012. Autor: Adrià Pàmies.
Un civia a l’estació de Reus. Només de pas. 10/07/2012. Autor: Adrià Pàmies.

No obstant, ara per ara, a dia 25 de febrer, no existeix cap comunicat oficial a la pàgina web de Rodalies de Catalunya ni hi ha cap horari disponible. En aquesta particular situació, poden ser molts els usuaris que es preguntin què està passant i fins i tot que es sentin deconcertats davant el mutisme de l’administració.

S’ha de recordar que ja s’havia reduït la proposta inicial de quatre línies a només dues. La primera havia d’unir Reus i Tarragona i, la segona, el Vendrell amb Cambrils. Malauradament, el silenci només ha afegit incertesa i dubte al futur d’aquest projecte, sense cap desenllaç confirmat de manera oficial a hores d’ara.

De Barcelona a Girona per la línia d’alta velocitat

Com a complement a l’article sobre la línia de Barcelona a Maçanet per Granollers, pot ser d’interès també fer esment a la nova línia d’Alta Velocitat i les ubicacions per anar a fotografiar les seves circulacions.

TGV Dasye 733 estacionat a la via 6 de Barcelona-Sants
TGV Dasye 733 estacionat a la via 6 de Barcelona-Sants. Barcelona. 17/02/2014. Autor: Adrià Pàmies.

La principal novetat que ha aportat aquesta línia ha estat la creació de serveis internacionals de viatgers amb alta velocitat i la aparició dels TGV al sud de la frontera.  També ha marcat una fita històrica al permetre la comunicació amb ample internacional de Barcelona amb França.

Descripció de la línia

El tram comentat a l’article forma part de la línia d’alta velocitat de Barcelona a la frontera francesa i es va inaugurar en diferents fases entre 2010 i 2013.

AVE inaugural amb les autoritats camí de Figueres-Vilafant.
AVE inaugural passant per Llinars amb les autoritats camí de Figueres-Vilafant. Llinars del Vallès. 08/01/2013. Autor: Adrià Pàmies.

L’any 2010 va posar-se en servei el tram de la bifurcació de Mollet fins a la bifurcació de Girona-Mercaderies, així com la concessió internacional de Figueres a Perpinyà, fora de l’àmbit d’aquest article. L’objectiu era permetre el pas de combois de mercaderies d’ample internacional entre el port de Barcelona i la frontera. A cada extrem del tram de Mollet a Girona, traçats amb via de tres carrils permetien la comunicació amb França i el port.

Fins l’any 2013, l’únic trànsit eren precisament trens de contenidors remolcats per locomotores de la sèrie 252. No va ser fins el dia 8 de gener que s’inauguren els trams restants entre Barcelona i Figueres, permetent l’inici del trànsit de viatgers, encara amb la obligació de transbordament a Figueres-Vilafant pels desplaçaments internacionals. Finalment el 15 de desembre de 2013 s’inauguren els serveis internacionals directes, evitant el transbordament a Vilafant.

Mercaderies d'ample internacional amb tres 252's al davant, només dues traccionant.
Mercaderies d’ample internacional amb tres 252’s al davant, només dues traccionant. Llinars del Vallès. 15/11/2012. Autor:Adrià Pàmies.

El traçat és similar al de la línia convencional. Surt del pla de Barcelona resseguint el riu Besòs i travessa tot el Vallès Oriental en paral·lel a ell i al seu afluent, el Mogent. Un cop allí, continua per la depressió Pre-litoral seguint el riu Tordera fins que creua la divissòria amb la conca del Ter. Els darrers quilòmetres els recórre per l’interior del pla de Girona sense gaires complicacions.

Com a obra d’enginyeria destacada s’ha de mencionar el viaducte mixte per sobre de l’AP-7 i del riu Mogent, amb una forma realment singular. També són d’especial menció els túnels urbans de Girona i Barcelona, que sense ser vistosos han presentat grans complexitats tècniques.

Primer TGV que arribava a Barcelona en probes. Mollet del Vallès. 12/02/2013. Autor: Adrià Pàmies.
Primer TGV que arribava a Barcelona en probes. Mollet del Vallès. 12/02/2013. Autor: Adrià Pàmies.

El trànsit actual (Febrer 2014) està format, a nivell de mercaderies, per diversos trens de contenidors remolcats per locomotores de la sèrie 252, sovint en doble tracció.

En l’apartat de viatgers, circulen serveis Avant, AVE i TGV. Tan els AVE com Avant es fan amb trens de les sèries 100 i 103. Pels serveis AVE internacionals s’utilitzen un grup reduït de rames de la sèrie 100 que han estat adaptades tècnicament però que no tenen cap distintiu extern. Pels TGV, el material emprat, ara per ara, és un cert número de rames tipus Dasye.

Un mercaderies d'ample internacional. Sant Celoni. 07/02/2013. Autor: Adrià Pàmies
Un mercaderies d’ample internacional. Sant Celoni. 07/02/2013. Autor: Adrià Pàmies

Ubicacions per realitzar fotos

Com a conseqüència de ser una línia d’alta velocitat i estar soterrades les estacions de Barcelona-Sants i Girona, la fotografiar en estació no és molt recomanable. En abmdós casos és necessari un bitllet per accedir a les andanes, però a Sants es poden fotografiar els trens estacionats a la via 6, des de l’andana de les vies 7-8, amb un bitllet de rodalies.

A la mateixa ciutat de Barcelona encara existeix un altre lloc interessant, just a l’emplaçament on s’esta construint la nova estació de la Sagrera. Allí poden fer-se bones fotografies amb la torre Agbar de fons des del pont del Treball Digne, accessible des de la parada de Sagrera de Metro i Rodalies.

DSC08272
Un TGV Dasye passa per la Sagrera camí de París durant el segon dia de funcionament dels serveis directes a França. Barcelona. 16/12/2013. Autor: Adrià Pàmies.

La única vista possible és en direcció Sud-est. Per tant, no existeix cap moment del dia amb la llum òptima. Simplement s’ha d’esperar a la tarda, quan queda el lateral il·luminat, o un dia núvol.

El següent lloc interessant es troba ubicat a Mollès del Vallès i és fàcilment accessible des de l’estació de rodalies de Mollet-Sant Fost. Es tracta d’una passarel·la peatonal que creua l’autopista, la línia d’alta velocitat i el riu Besòs permetent la comunicació de Martorelles i Sant Fost de Campcentelles amb Mollet.

Primer AVE internacional de Lyon-Part-Dieu a Barcelona-Sants.
Primer AVE internacional de Lyon-Part-Dieu a Barcelona-Sants. Mollet del Vallès. 15/12/2013. Autor: Adrià Pàmies.

Per accedir-hi s’ha de sortir de l’estació pel costat oposat a la població i seguir recte pel carrer Indústria. En aquest punt la línia segueix la direcció del Nord-est al Sud-oest i la llum és bona durant gran part del matí i migdia. Les millors vistes són pels trens descendents tot i que també s’hi poden fotografiar els ascendents.

A continuació, s’ha de mencionar un dels llocs més singulars de la línia: el viaducte de Llinars del Vallès. Des de la mateixa estació de rodalies es pot arribar de manera ràpida a diverses localitzacions de qualitat. Simplement s’ha de seguir un camí que va paral·lel a la via convencional pel seu costat est i no té cap pèrdua.

Tren de la sèrie 103 fent un servei AVE de Madrid a Figueres-Vilafant. Llinars del Vallès. 18/02/2013. Autor: Adrià Pàmies.
Tren de la sèrie 103 fent un servei AVE de Madrid a Figueres-Vilafant. Llinars del Vallès. 18/02/2013. Autor: Adrià Pàmies.

La línia fa un revolt en aquest punt i canvia d’orientació però el millor moment és al matí i migdia per fotografiar els trens ascendents mentre creuen el viaducte. També s’hi poden fotografiar els descendents, però fora del viaducte.

Les dues ubicacions més septentrionals conegudes per l’autor es troben a pocs quilòmetres de la estació de Sant Celoni i són dos passos superiors de carreteres amb via per ciclistes i vianants.

Un 103 camí de Figueres-Vilafant. Santa Maria de Palautordera. 13/11/2013. Autor: Adrià Pàmies.
Un 103 camí de Figueres-Vilafant. Santa Maria de Palautordera. 13/11/2013. Autor: Adrià Pàmies.

Des de Sant Celoni, s’han d’agafar les carreteres de Santa Maria de Palautordera o la de Campins segons es vulgui. El pas superior de Palautordera és útil pels trens ascendents durant el matí mentre que el de Campins ho és pels descendents durant el matí però també migdia i primeres hores de la tarda.

Els carrils del Corredor del Mediterrani ja arriben a Cambrils

Malgrat els constants canvis en el futur del Corredor del Meditarrani, les obres avancen a bon ritme i ja hi ha via muntada fins a les proximitats de Cambrils.

DSC08308
Base de muntatge de l’Hospitalet de l’Infant.

Des d’inicis del mes de desembre de 2013 les obres han agafat velocitat amb l’inici del muntatge de la via entre Vandellòs i Cambrils. Finalment, en les darreres setmanes, la via ja ha arribat fins al límit del viaducte on es construirà la nova estació de Cambrils.

A pesar de tot això, la recent decisió de posar tercer carril posa en dubte la data de finalització de l’obra. Actualment la via muntada és en ample ibèric i travessa polivalent, la qual no serviria en cas de fer-se finalment la infraestructura per ample mixt.

Darrers metres de via muntada en les proximitats de Cambrils.
Darrers metres de via muntada en les proximitats de Cambrils.

A més, certes obres de vital importància no finalitzades, com el mateix viaducte on s’ubicarà l’estació de Cambrils, contribueixen també a preveure un final no immediat a la situació actual del tram en via única entre Tarragona i Vandellòs.

 

De Barcelona a Maçanet per Granollers

La ruta de Barcelona a Maçanet forma part del ferrocarril de Barcelona a Portbou i Cervera de la Marenda, el qual durant molts anys ha estat la principal via de comunicació amb França. La recent posada en marxa dels serveis internacionals per la línia d’alta velocitat ha relegat aquesta línia a un segon pla, destinada a serveis d’àmbit regional i mercaderies.

El Trenhotel "Joan Miró" Passa per Granollers durant les darreres setmanes en servei
El Trenhotel “Joan Miró” dues setmanes abans de la seva supressió. Granollers. 26/11/2013. Autor: Adrià Pàmies.

Així doncs, aquest article sobre fotografia ferroviària segurament serà més un homenatge que no pas una guia de llocs realment útils. El motiu principal és que els serveis més atractius per l’aficionat, avui en dia, no són més que bons records en un àlbum, ja sigui virtual o de paper.

Descripció de la línia

El tram de Barcelona a Maçanet per Granollers es va posar en servei en dues fases. El 1854 va inaugurar-se el tram de Barcelona a Granollers i l’any 1860 el ferrocarril va arribar a l’estació de Maçanet-Massanes on s’unia amb la línia procedent de Barcelona per la costa.

La continuació fins a la frontera no s’obriria completament fins l’any 1878 amb la inauguració del tram de Figueres a Portbou, esdevenint el tram en qüestió part de la ruta internacional. Durant molts anys, ha suportat la major part del tràfic entre  Barcelona i França, prestigi que ha compartit amb el traçat per Mataró.

Estrella "Costa Brava" a Granollers-Centre.
Estrella “Costa Brava” a l’estació de Granollers-Centre. 21/07/2007. Autor: Adrià Pàmies.

Com a conseqüència de la seva importància la línia va ser desdoblada i electrificada durant el segle XX. Aquest fet, entre d’altres, la va convertir en el traçat preferent en detriment de Mataró. Actualment, tot el seu traçat és de via doble i està completament electrificada a 3.000 Vcc.

El traçat de Barcelona a Maçanet per Granollers recórre la vall del riu Besòs per sortir del pla de Barcelona i travessar gran part del Vallès Oriental camí de la seva capital. A partir d’aquí la línia segueix el riu Mogent per la depressió pre-litoral catalana fins passar la divisòria amb la Tordera, riu al qual segueix fins a Maçanet.

Una 447 passa per Llinars fent un Regional a Cervera de la Marenda
Una 447 fent un Regional a Cervera de la Marenda. Llinars del Vallès. 15/11/2012. Autor: Adrià Pàmies.

El servei de viatgers actual (Febrer 2014) està composat per les línies R2, R2Nord i R11 de Rodalies de Catalunya. Els dos primers formen part dels serveis de Rodalia de Barcelona i cobreixen serveis a Granollers i Sant Celoni, durant tot el dia, i a Maçanet a primera i última hora.

Gairebé sempre són prestats per material “Civia” i trens de dos pisos de les sèries 450 i 451, tot i que és difícil veure els darrers més amunt de Granollers fora d’hora punta.

Els serveis regionals de la línia R11 estan formats pels Media Distancia, que paren només a les principals poblacions, i els regionals antigament anomenats “delta”, amb parada a totes les estacions més amunt de Sant Celoni. El material rodant que fa habitualment aquests serveis són els automotors de les sèries 449 i 447 respectivament.

Una doble composició de 449's passa per Granollers fent un Media Distancia
Una doble composició de 449’s fent un Media Distancia. Granollers. 11/06/2012. Autor: Adrià Pàmies.

En paral·lel, encara es conserven nombrosos serveis de mercaderies remolcats per 253 i esporàdicament 269’s en doble. Malgrat la posada en marxa dels serveis de mercaderies en ample internacional, la línia encara presenta un tràfic variat. A banda dels serveis internacionals que només hi estan “de pas” existeixen diverses terminals que aporten circulacions a la línia.

Desafortunadament, els mítics serveis de viatgers internacionals com l'”Hispania Express” o el “TEE Catalan-Talgo” ja són història. El darrer tren de llarga distància de la línia va circular el 14 de desembre de 2013. Aquest servei era l’últim “Talgo Mare Nostrum” que va cobrir el trajecte entre Barcelona i Montpeller. L’endemà ja va retornar sense viatgers.

El "Catalan-Talgo" circulant a bona marxa per Cardedeu
El “Catalan-Talgo” circulant a bona marxa per Cardedeu. 26/03/2009. Autor: Adrià Pàmies.

Ubicacions per realitzar fotos

Entre Barcelona i Granollers no existeixen gaires llocs per poder fotografiar més enllà de les mateixes estacions. La única que conserva encara un cert encant és la de Montcada i Reixac ja que la resta han sigut modificades molt recentment, incloent-hi el soterrament del traçat al seu pas per Montmeló.

Els únics llocs realment populars són els ubicats al Pla de Palou, just abans de que la línia arribi a Granollers. En aquest punt la línia travessa un paratge rural que, malgrat la seva proximitat a la ciutat, encara es troba acceptablement conservat.

Talgo "Mare Nostrum" passa per Granollers reforçat.
El Talgo “Mare Nostrum” passa per Granollers reforçat. 25/04/2013. Autor: Adrià Pàmies.

Per arribar-hi és necessari sortir de l’estació de Granollers-Centre i anar recorrent el carrer d’Esteve Terrades, paral·lel a la via  fins el seu final. Un cop allí és qüestió de creuar la traça per un pas inferior i just a la sortida ja s’arriba a la zona on es poden fer grans fotografies.

El millor moment és durant el matí. La orientació de la línia en aquest punt és marcadament de Nord a Sud, de manera que els millors trens són tots els descendents fins al migdia. També s’ha de prestar gran atenció a l’evolució de la vegetació segons les estacions.

Dos civies en doble composició passen per llinars amb un servei de rodalies procedent de Sant Celoni.
Dos civies en doble composició fent un servei de rodalies procedent de Sant Celoni. Llinars del Vallès. 18/02/2013. Autor: Adrià Pàmies.

Entre Granollers i Maçanet tampoc exiteixen grans llocs en plena línia, sovint a causa de la vegetació frondosa de la zona. No obstant les estacions de Cardedeu i Llinars estan en corba i poden ser un bon lloc per fotografiar els trens.

A més existeix una zona pròxima a llinars del Vallès on també és possible fer fotografies de manera decent. Per arribar-hi es qüestió de sortir de la mateixa estació de Llinars pel costat oposat a la població. Un cop a l’improvisat aparcament, seguiu el camí que va al costat de la via sentit Girona. Al cap de poc s’arriba al lloc en qüestió.

Un 130 passa per Llinars fent un servei Euromed de Figueres-Vilafant a Alacant.
Un 130  fent un servei Euromed de Figueres-Vilafant a Alacant. Llinars del Vallès. 12/09/2013. Autor: Adrià Pàmies.

En aquest cas la orientació és del Nord-est al Sud-oest amb la particularitat que es poden fer bones fotos en ambós costats de la via. Això permet més flexibilitat i la possibilitat de fotografiar durant tot el dia amb bona llum, això sí diferents trens.

 

Quo vadis Alaris?

Introducció

A molts aficionats els va sorprendre la retirada del servei, sobtada i abrupta, dels automotors de la sèrie 490 el passat més d’agost. Aquests trens coneguts popularment com Alaris van començar a circular a inicis de 1999, és a dir, no arriben ni als 15 anys en servei.

El comentari que més va córrer per les xarxes social era que unes fissures detectades als bogies en van precipitar la retirada, la qual cosa pot donar-se per confirmada. Sense afegir res més al respecte, és necessari preguntar-se si, en certa manera a Renfe Operadora no li va suposar realment treure’s un mort de sobre.

Feia anys que ja no eren cap estendard per la companyia, això és quasi bé una obvietat. Des de l’entrada en servei de la línia d’alta velocitat de Madrid a València, havien quedat relegats a mers serveis de reforç. Just abans de la retirada feien serveis Intercity i Media Distancia amb base a València i Sevilla. Per altra banda, el seu aspecte exterior havia empitjorat sensiblement en la darrera època.

DSC06606
Una doble composició de 490 a Viladecans fent l’Alaris García Lorca

Les claus d’aquest suposat fracàs, però, no es basen tant en problemes estructurals o mecànics sinó en un tren que segurament no respon a cap de les demandes del mercat. En les següents línies es comentaran amb dades comparatives d’alguns dels trens que els van substituir quins són els punts dèbils d’aquestes unitats.

Breu resum històric

Els Alaris són una versió dels Pendolino ETR 460 de FIAT ferroviaria (Actualment Alstom). Aquesta sèrie va ser desenvolupada a inicis de la dècada dels 90′ i presenta la peculiaritat d’haver estat dissenyada, sobretot a nivell estètic, per Giorgetto Giugiaro. També són la tercera generació de trens que incorporen el sistema de basculació creat per FIAT si es considera el ETR 401 com la primera.

Els trens de la sèrie 490 de Renfe van començar a circular el 1999 en el corredor de Madrid a València i Castelló/Gandia. El seu objectiu era consolidar la velocitat alta per la unió de Madrid amb el Llevant millorant els temps de viatge i, sobretot, la imatge de marca.

IMGP3349b
Alaris camí de Madrid passant a bona velocitat per Alcázar

En major o menor grau van aconseguir-ho malgrat tenir diversos desavantatges importants sobre els seus predecessors en el corredor, els electrotrens de la sèrie 448. Malauradament, la incorporació dels 120 i 130 al corredor de Llevant i la estocada final de la línia d’alta velocitat els va condemnar a mers serveis de reforç fins al seu abrupte desenllaç.

Sobre el seu tipus de marxa

Com s’ha comentat anteriorment, els 490 disposen del sistema de basculació desenvolupat per FIAT ferroviaria. Aquest sistema els ha atorgat el privilegi de ser un dels poc automotors autoritzats a marxa tipus B, una de les que permet més velocitat a les corbes.

Ara bé, era aconsellable mantenir un servei basculant en les línies on han circulat? Doncs probablement no era la decisió més encertada. El motiu principal és que són línies majoritàriament amb traçat molt rectilini per naturalesa i, sense revolts, el sistema de basculació és inútil i costós de mantenir.

Si es pensa en el recorregut de Madrid a València o de València a Barcelona, dos dels habituals per la sèrie, de seguida es veu que travessen zones planes. En molts punts, el traçat, fins i tot, està rectificat mitjançant variants, que encara fan més innecessari el sistema de basculació.

DSC07488
Encreuament entre un 490 i una doble de 470’s a Cambrils durant els darrers dies en circulació

Tren S/490 -> Marxa tipus 220B
Tren S/448 -> Marxa tipus 160A                                                
Tren S/449 -> Marxa tipus 160A
Tren S/121 -> Marxa tipus 250/220A
Tren Arco (3 Cotxes) -> Marxa tipus 200A

En resum, la suposada superioritat de velocitat respecte un Arco o un 121 en ample ibèric que pot veure’s a la taula era bàsicament paper mullat. La diferència amb un 448, automotors als quals va substituir l’any 1999, o un 449 s’escurça en els traçats d’altes prestacions i s’iguala en traçats clàssics, amb una velocitat màxima de 160 Km/h.

Sobre la seva distribució de places

Malgrat tot, el veritable taló d’Aquil·les de la sèrie és la distribució de classes i seients. Com s’aprecia a la taula, els 490 tenen només 160 places. Aquest número és bastant inferior al que s’esperaria per uns trens destinats a dos dels corredors amb més demanda de l’estat. Fins i tot els 448 presentaven un major número de seients. Malgrat això, com s’ha comentat, els darrers van ser substituïts en el trajecte de Madrid a València pels Alaris.

A més, tenen un percentatge de places de classe preferent potser massa alt per haver estat destinats a serveis a l’ombra d’altres notòriament més ràpids. És a dir, són trens pensat per a viatges de negoci i, actualment, aquest segment ja el cobreixen els AVE, Euromed i Alvia en els corredors on habitualment circulaven els 490.

S/490 -> Places Totals: 160 (111 T. 49 P.) amb Cafeteria
S/448 -> Places Totals: 198 (144 T. 54 P.) amb Cafeteria
S/449 -> Places Totals: 260 (Classe única) amb Autovenda
S/121 -> Places Totals: 282 (Classe única) amb Autovenda
Tren Arco (3 Cotxes) -> Places Totals: 161 (105 T. 56 P.) amb Cafeteria

Per afegir més competitivitat, els trens de la sèrie 449 i 121 tenen màquines autovenda i no pas cafeteria. Aquesta mesura redueix el personal a bord i també el cost per passatger i quilòmetre. Si també li afegeixes el major nombre de places de turista, la comparació resulta bastant desavantatjosa pels Alaris.

DSC07615
121 (esquerra) i 448 (dreta) a l’estació de França.

L’únic tren que és igual o, una mica pitjor, és el material Arco, que van entrar en servei el mateix any i que són el resultat d’un mateix plantejament. No obstant, els Arco poden afegir cotxes de classe turista a la composició i millorar la seva situació, cosa que pels 490 és impossible. Si fas una doble composició, augmentes les places però en la mateixa proporció de preferent.

Conclusions

Abans de fer qualsevol valoració final és necessari defensar la continuïtat d’aquests trens que, malgrat tots els problemes, no es poden retirar amb 15 anys d’antiguitat. Seria econòmicament intolerable desaprofitar un material que té un període d’amortització de 25 a 30 anys.

No obstant si que seria desitjable que es fes un replantejament sobre quin ha de ser el seu futur comercial. Per una banda, seria desitjable fer una reforma interna per adaptar-los als corredors on circulaven darrerament. Per altra banda també existeix la possibilitat de reassignar aquest material a rutes més adequades en demanda i tipus de marxa.

Per acabar, remarcar que aquest és només un text d’opinió i que l’autor és totalment aliè a les decisions que es puguin prendre respecte aquest trens.

Els 113 de FGC entren en servei comercial

Avui dia 27 de gener de 2014, els trens de la sèrie 113 de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya han entrat en servei comercial. De moment, segons FGC, només funcionaran tres de les noves unitats realitzant serveis S1 i S2.

Un 113 .01fent un servei S2 en el primer dia en servei comercial
El 113 .01 fent un servei S2 durant el primer dia en servei comercial

Els nous trens han suposat una inversió de més de 150 milions d’euros i han estat contruïts per un consorci entre  Alstom i CAF. Presenten diverses novetats rellevants. Segurament la més visible és la intercomunicació entre els diferents cotxes, fins ara inèdita al metro del Vallès.

La posada en servei continuarà durant els pròxims mesos i es preveu que l’any 2015 el parc d’unitats ja estigui completament operatiu. L’entrada d’aquest material suposarà, per altra banda, la retirada progressiva del trens de la sèrie 111.

Els 449 es consoliden al Camp de Tarragona

Des de ja fa unes setmanes certs serveis regionals de la línia R15 de Rodalies de Catalunya es realitzen amb trens de la sèrie 449. Tot i ser una novetat en aquesta línia,  no ho són en el conjunt del Camp de Tarragona, on, des de l’estiu anterior, s’han anat repetint les aparicions d’aquest material en servei comercial.

Un 449 acaba d'arribar a l'Estació de França procedent de Reus
Un 449 acaba d’arribar a l’Estació de França procedent de Reus.

Fins ara es tractava de mers serveis de reforç en temporada alta i mai s’havien arribat a establir permanentment. No obstant, la presència d’aquest material sembla haver-se consolidat, sense haver-hi cap confirmació oficial de Renfe o Rodalies de Catalunya.

A mode de revisió històrica dels fets, és necessari remuntar-se fins el juny passat. Aleshores va començar a circular un servei de reforç, determinats dies de la setmana, entre Barcelona i València, Era comercialitzat com Intercity i tenia els següents horaris:

IC 1301 Barcelona-Sants (10:30) -> València-Nord (14:36)
Circula divendres, dissabte, diumenge i dilluns del 30/06/2013 al 23/09/2013.

IC 1172 València-Nord (18:25)->Barcelona-Sants (22:35)
Circula dijous, divendres, dissabte i diumenge del 30/06/2013 al 23/09/2013.

Parades comercials: Vilanova, Sant Vicenç, Tarragona, Salou, Cambrils, L’Aldea, Ulldecona, Vinaròs, Benicarló, Alcalà, Orpesa, Benicàssim, Castelló, Sagunt i València-Cabanyal

Intercity de Barcelona a València entre el Prat i Viladecans.
Intercity de Barcelona a València entre el Prat i Viladecans. Setembre 2014.

Aquesta situació insòlita fins aleshores, a banda de trens xàrter i passos de material, va ser temporal i un cop acabada la temporada estival els serveis van desaparèixer.

Per la temporada nadalenca, el servei va reaparèixer amb lleugeres modifcacions. La sorpresa ha estat que s’hagi mantingut després de la fi del periode i següeixi circulant avui en dia. Els horaris són els següents:

IC 1301 Barcelona-Sants (10:30) -> València-Nord (14:32)
Circula  dissabte i dilluns des del 15/12/2013.*

IC 1172 València-Nord (18:25)->Barcelona-Sants (22:35)
Circula divendres i diumenge des del 15/12/2013.*

Parades comercials: Sant Vicenç, Tarragona, Salou, L’Aldea, Vinaròs, Benicarló, Alcalà, Orpesa, Benicàssim, Castelló, Sagunt i València-Cabanyal

*Durant les vacances de Nadal va modificar lleugerament els dies de circulació.

DSC08415 - copia
Intercity de Barcelona a València entre Cambrils i Mont-roig del Camp. Gener 2014.

Paral·lelament a tot això, l’autor té constància que a partir del 07/01/2014 diferents serveis de la línia R15 s’estan cobrint amb material de la sèrie 449. Aquests són els següents:

RE 15029 Barcelona-Estació de França (07:17)->Reus (08:55)
RE 15025 Barcelona-Estació de França (14:17)->Reus (15:55)

RE 15038 Reus (11:10)->Barcelona-Estació de França (12:52)
RE 15026 Reus (16:14)-> Barcelona-Estació de França (17:53)

Així doncs, actualment hi ha una totalitat de 6 serveis grafiats amb 449 al sud de Catalunya. Malgrat tot, s’ha de seguir analitzant l’evolució d’aquests serveis per contrastar si es mantenen definitivament o les seves visites simplement són quelcom passatger.

Spotting a Narbona i rodalies

Entre molts dels aficionats a la fotografia ferroviària s’ha convertit en quelcom freqüent fer algunes escapades al sud de França. Alguns dels motius principals són la gran quantitat de circulacions i la immensa varietat de les mateixes. Allí encara és possible veure llargues composicions de material convencional i mercaderies abundants, cosa que aquí ja no és possible.

En les següents línies intentaré mostrar diverses idees o propostes d’ubicacions pròximes a la ciutat de Narbona. Totes elles han estat visitades en dues sortides que vaig fer al setembre i a l’octubre de 2013, conjuntament amb altres aficionats.

Llegenda dels llocs: Blau-Estació de Narbona; Verd-Névian; Groc-Marcorignan; Vermell-Périès; Lila-Port-la-Nouvelle.
Blau: Estació de Narbona
Verd: Névian
Groc: Marcorignan
Vermell: Périès; Lila-Port-la-Nouvelle.

1.Estació de Narbona

Crec que és interessant començar per l’estació de Narbona, ja que és el lloc més accessible ferroviàriament i, potser, la primera visió de la zona que es pot tenir. Forma part de tres línies diferents: la de Bordeaux-Saint Jean a Sète-Ville la de Narbonne a Bize i la de Narbonne a Port-bou Frontière. És aquest caràcter de node principal el que li dóna un gran volum de trànsit variat i interessant.

Els trens remarcables que vam poder veure, al Setembre de 2013, van ser els Intercités transversals de Bordeus a Marsella; les rames Corail destinades al corredor regional entre Avinyó i Portbou i múltiples i variats mercaderies. Per altra banda, el pas d’automotors AGC i TGV’s era molt freqüent.

No hi ha cap hora concreta que sigui millor que una altra si ens referim a la correcta il·luminació per fotografiar trens. El motiu és que hi ha moltes circulacions en ambdós sentits i suficients vies per poder trobar sempre algun enquadrament amb bona llum.

No obstant això, l’estació està dotada d’una gran marquesina metàl·lica que pot donar problemes de contrallum en algunes situacions però no és res greu si es té en compte.

Per últim, s’ha d’advertir que l’organització dels trens és bastant caòtica. Com a mínim això em va semblar, ja que no hi vaig veure un patró clar per saber per on passarà cada tren. És a dir, s’ha de tenir els ulls oberts i prestar atenció a les senyals i als panells indicadors.

Hora punta a l'estació de Narbona. Destaca la Euro 4000 d'Europorte.
Hora punta a l’estació de Narbona. Destaca la Euro 4000 d’Europorte.

2.Revolt de Névian

Aquest revolt està situat entre Narbona i Carcassona, juntament al poble de Névian. Només hi vam estar algunes hores, i el trànsit no va ser molt abundant, probablement a causa de la vaga del dia anterior. Potser el més remarcable va ser un Intercités i diversos TGV’s transversals.

Un intercités de Bordeaux-Saint Jean a Marseille-Saint Charles passa veloçment per Névian.
Un intercités de Bordeaux-Saint Jean a Marseille-Saint Charles passa veloçment per Névian.

El lloc en si és idoni a primera hora del matí i a mesura que passi el dia va perdent qualitat. Els trens que queden correctament il·luminats són tots els que passen en sentit Narbona.

Per accedir-hi amb cotxe s’ha de sortir de Narbona per la carretera D6113 direcció Carcassona. Quan aparegui, a la dreta, la desviació de Névian gireu cap allí i seguiu recte fins just davant del pas a nivell que hi ha a l’entrada. Aleshores, múltiples carrers a mà dreta us portaran cap a unes extensions de vinyes. Un cop allí busqueu el punt que més us agradi, en principi s’hauria de veure bé el campanar del poble.

3.Antiga estació de Marcorignan

Actualment abandonada, l’estació de Marcorignan està situada a l’inici d’una gran corba on es poden fer algunes fotografies interessants. Vam estar-hi també poques hores però segurament el més rellevant que va passar va ser el tren pelegrins procedent de Lourdes; realment ningú l’esperava.

La localització està correctament il·luminada durant gran part del dia. Ja ben entrat el matí, és un bon lloc per fotografiar trens en sentit Narbona; després del migdia en sentit contrari.

Un tren de Pelegrins procedent de Lourdes acaba de passar per l'antiga estació de Marcorignan camí d'Italia.
Un tren de Pelegrins procedent de Lourdes acaba de passar per l’antiga estació de Marcorignan camí d’Italia.

Per arribar al lloc, la manera més ràpida és sortir de Narbona camí de Marcorignan per la D607. Deixarem aquesta via a la cruïlla per anar a Névian i Montredon, on girarem cap a l’esquerra. Malgrat els tombs, no hem de deixar aquesta carretera rural fins passar per sota la via del tren. A partir d’aquí convé buscar un lloc per aparcar i el punt on us agradi més fotografiar.

4.Revolt de Périès

El punt en qüestió està situat entre Narbona i Besiers. Aquí sí que vam invertir tota una tarda fins que la llum va començar a ser deficient, a causa del temps. L’estona va ser suficient per enxampar molts mercaderies, Intercités i TGV’s. La llàstima va ser no veure cap rama corail destinada als serveis regionals.

L’hora òptima per anar-hi és, com pot deduir-se, la última de la tarda i els trens que hi queden correctament fotografiats són els que passen sentit Narbona. Malgrat això, els trens en l’altre sentit també poden quedar mitjanament bé si el sol ho permet.

Un TGV Réseau passa ràpidament per Périès fent un servei entre Brussel·les i Perpinyà.
Un TGV Réseau passa ràpidament per Périès fent un servei entre Brussel·les i Perpinyà.

La via més ràpida amb cotxe, consisteix en d’agafar la carretera D6009 direcció Besiers i, passat el poble de Coursan, esperar una desviació a l’esquerra que hi posi Périès. Aleshores, s’ha de seguir fins passar per sobre de la via mitjançant un pas superior i girar a la dreta al segon camí. A partir d’aquí sentit comú i buscar el punt idoni.

5.Llacunes de Port-la-Nouvelle

Les llacunes de Port-la-Nouvelle i Leucate són espais naturals on hi ha infinitat d’ubicacions per poder fotografiar de manera esplèndida múltiples trens. Aquí només descriuré la que segurament és la més famosa: el viaducte de Port-la-Nouvelle.

Personalment, només hi vaig poder estar unes hores abans de deixar la resta de companys i tornar cap a casa. Malgrat això, vam poder fotografiar el Talgo “Mare Nostrum” de manera inesperada i també les maniobres d’un cerealer per entrar a l’apartador industrial situat a la zona dels molls.

A diferència dels punts anteriors, aquest és accessible amb tren. Per arribar-hi, simplement s’ha de caminar 10 minuts des de l’estació. Només sortir, gireu a l’esquerra i seguiu el carrer fins que trobareu una passarel·la peatonal que creua els molls. Just a l’altra banda hi trobareu unes escales que us permetran pujar fins al viaducte que creua per sobre la via del tren.

El Talgo “Mare Nostrum” passa per Port-la-Nouvelle a primera hora del matí camí de Cartagena.
El Talgo “Mare Nostrum” passa per Port-la-Nouvelle a primera hora del matí camí de Cartagena.

La llum és bona durant gran part del dia però són especialment bones les hores anteriors al migdia i ben entrada la tarda. Els trens que queden correctament fotografiats són sempre els procedents de Narbona.