El carrilet de Tortosa a La Cava

Rescatem un text amb la història del Carrilet de la Cava, perdut a la web de l’ajuntament de Campredó.

Una línia construïda i explotada per la companyia Ferrocarriles Económicos S.A. constituïda el 1924, amb el finançament del Banc de Tortosa, amb la finalitat de transportar l’arròs que es conreava al delta de l’Ebre fins a la capital. Com totes aquestes petites línies d’ample mètric impulsada amb l’esforç local. Va prestar servei com a companyia privada fins que la companyia estatal FEVE se’n va fer càrrec el 1964, clausurant-la quatre anys més tard, posant punt i final al seu trajecte el 1968.

La història del ferrocarril comença a les mines britàniques. En 1763 Richard Reynolds utilitza per primera vegada els carrils de ferro colat, el 1830 s’inaugura la línia Liverpool-Manchester amb la locomotora ‘The Rocket’ de George Stephenson. Després del gran èxit a la Gran Bretanya, tant en la vessant econòmica com en la de passatgers, l’invent va ser exportat per tota Europa; França 1834, Bèlgica 1835, però al nostre país no arriba fins al 1848.El primer ferrocarril del nostre país fou creat l’any 1848, va ser la línia Barcelona-Mataró, el va seguir el tram Barcelona-Molins de Rei 1853. Al 1865 arriba a Tarragona i s’inaugura la línia Tarragona-Amposta i al 1867 arriba el primer ferrocarril a Tortosa. Al 1854 s’inaugura la línia València -Xàtiva,

Fins al 1855, la nostra xarxa ferroviària era d’un endarreriment esgarrifós respecte d’Europa, però amb l’entrada del nou govern progressista a la dècada del 1850 es decideix posar en marxa la primera xarxa ferroviària, i s’estableix la llei general sobre ferrocarrils. Aquesta llei consagraria entre altres coses l’amplada de via de l’estat espanyol, que juntament amb Rússia compartirà aquesta peculiaritat. La decisió de fixar una amplada europea ha estat i és encara un dels temes més polèmics sobre els ferrocarrils; les raons d’aquesta decisió foren de caire militar i econòmic-geogràfic.

La primera de les raons era que en el suposat d’una invasió per Europa, no poguessin traspassar la frontera dels Pirineus en tren; i la segona explicava que en aquell temps es creia que amb l’amplada europea els trens no podrien remuntar les messetes de Castella. L’objectiu principal d’aquesta llei era que totes les capitals de província fins arribar a la frontera tinguessin una estació pròpia; i així a finals del segle XIX quedaria construïda l’estructura actual.En aquell temps els propietaris dels ferrocarrils eren petites companyies que tenien drets concedits per l’estat. A l’any 1875 es crea la primera companyia important de ferrocarrils, del resultat de la fusió de petites companyies i donen lloc a la TBF (Tarragona-Barcelona- França), la qual fa la primera connexió internacional a França, en Cervera de Marenda al 1878.

Moltes d’aquestes línies eren totalment independents entre elles i molt sovint tenies que canviar de tren i línia per a fer viatges llargs. Al 1881 la companyia TBF passa a ser absorbida per la companyia MZA (Madrid-Saragossa-Alacant). Cap a finals de segle les inversions privades baixen de cop i és l’estat qui té que fer aquestes inversions. Gran part d’aquestes companyies s’anaren fusionant i fent les línies cada cop més grans fins que al 1941 l’estat va crear la RENFE, i va agafar gran part de les xarxes d’aquestes companyies i les va remodelar.Cal saber que allò que cohesiona política i econòmicament un país és la seua xarxa ferroviària, així veiem com al segle XIX anomenat per antonomàsia el segle dels ferrocarrils, on eren aquests el vehicle principal d’equilibri entre regions, per exemple Barcelona rebia blat de Castella i exportava els tèxtils catalans cap a l’interior de la península o en el cas dels del vi, facilitava un transport més ràpid ja que sovint aquest producte es feia malbé a causa de les deficients comunicacions.

Cap a principis de segle hi ha un ressorgiment inversionista privat envers els ferrocarrils. Es creen línies d’amplada estreta que són de pocs kilòmetres 10-70 i és aquí on sorgeix la línia Tortosa-La Cava més popularment dit com el ‘Carrilet’.

Va ser creat per la companyia Ferrocarrils econòmics SA, per unir Tortosa amb l’Aldea per transportar l’arròs conreat al delta a la capital de l’Ebre; la línia que anava per Soldevila, Campredó i cap a Amposta. El projecte fou aprovat per les corts el 23-10-1924 i fou inaugurat el primer tran Tortosa-Amposta amb un acte solemne l’11 d’agost de 1926 i el segon tram Tortosa-La Cava al 1927. La primera aturada del Carrilet fou a l’estació de Campredó i després prosseguia pel costat del riu cap a Amposta.

L’èxit va ser total, en poc més de quinze dies varen utilitzar la línia un total de 7.258 persones. Contava el cap d’estació d’Amposta que molta gent venia del delta i no hi havia pujat mai i per demanar un bitllet fins i tot varen demanar una escriptura enlloc d’un bitllet. Cap als anys 30 la línia estava en ple rendiment, hi havia 11 estacions des de Tortosa fins La Cava passant per Campredó, Font de quinto, Amposta, Jesús i Maria, Sant Jaume i altres fins arribar al destí; eren anys d’esplendor per al Carrilet, es tenien que comprar màquines noves i cotxes per poder satisfer tota la demanda tant de viatgers com de mercaderies que provenien del delta (arròs).

Com a tots els llocs la guerra civil fou una època negra per al Carrilet, però al final de la guerra va haver-hi un ressorgiment molt important, va ser l’època del Carrilet, de l’estraperlo, de la gent que anava al delta a comprar menjar tant racionat a les ciutats. Es va multiplicar el transport de mercaderies fins a tal punt, que va haver-hi moments que no hi havien prou vagons per a la demanda. Es van crear nous baixadors, Soldevila (1942) i la Canyada. Cap als anys 50 comença el declivi del Carrilet; el transport per carretera fa una competència que no pot solucionar, però encara pot subsistir gràcies a les subvencions per part de l’estat; però l’any 1963 l’estat treu aquestes subvencions i és el principi de la fi del Carrilet.

Al 1964 la companyia va renunciar a l’explotació d’aquesta línia i va passar a la Companyia Ferrocarrils de Via Estreta SA la qual al 1968 va clausurar la línia. El 31 de desembre de 1957 el Carrilet va fer el seu darrer trajecte de La Cava fins a Tortosa, va ser el final d’una època que va portar a la gent d’aquestes terres molts d’avantatges, moltes il·lusions i que ara encara molta gent el recorda amb molt afecte i amor.

Concert de Quico el Célio celebrat a l’Espai (Barcelona), el 21 de novembre de 2008.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.