“El Feliuet” era el nom popular amb el que la gent es referia al carrilet que unia Girona amb Sant Feliu de Guíxols.
Es va inaugurar el 29 de juny de 1892 i fou clausurat el 10 d’abril de 1969.
Com tots aquests ferrocarrils de via estreta va ser una iniciativa local.
El 2 d’abril de 1887 l’industrial Joan Casas i Arxer[ref] juntament amb l’enginyer Enric Heriz i Campanaria, esperonats per la recent creació de la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, un any abans, que uniria Girona amb Palamós i Banyoles, presenten la memòria del projecte de línia férrea que uniria Girona amb Sant FEliu de Gíxols.
Projecte que finalitzaria l’enginyer de MZA Carles Cardenal i Fernàndez[ref] el 9 de gener de 1889.
Davant notari es va crear el 15 d’abril de 1889 la Companyia del Ferrocarril de Sant Feliu de Guíxols a Girona (Compañía Anónima del Ferrocarril de San Felíu de Guíxols a Gerona) amb un capital social de 1.536.100 pts. repartit en accions de 100 pessetes que foren comprades per tot el poble.
Va ser considerada d’utilitat pública però mai va rebre cap subvenció de l’Estat.
Per a la línia es va triar un ample molt petit, de 750mm (típic dels trens de muntanya alemanys), que permetia un traçat amb corbes molt tancades, evitant la construcció de túnels (la línia no en te cap), però que va suposar un inconvenient per la seva interconnexió amb la línia que des de Girona seguia cap a Olot, que era d’ample mètric.
I en la velocitat assolible que no superava en cap cas els 30Km/h i que feia que el temps entre les estacions terme de Girona i St. Feliu superés les dues hores de viatge.
La línia transportava mercaderies (en espacial de la indústria surera) i també passatgers que anaven a la capital o baixaven a la costa.
Recorregut
El tren de via estreta unia la població costanera de Sant Feliu de Guíxols amb Girona, en un recorregut de 39Km. que passava per:
- Girona
- Quart
- Cassà de la Selva
- Llagostera
- Santa Cristina
- Castell d’Aro
- Sant Feliu
I que l’1 de juliol de 1924 es va ampliar amb un ramal de 1Km. fins al port de Sant Feliu (construït el 1904, amb posterioritat a la construcció línia).
Material de tracció
L’explotació es comença amb quatre locomotores-tender de rodatge 0-3-1. I tres anys després se’n encarrega una altra. El 1905 s’encarrega una 6a locomotora d’aquest tipus.
Anys més tard s’encarregaran dues locomotores més potents per evitar de fer dobles traccions en els trens de mercaderies.
Al final de la vida de la companyia s’incorporaran màquies provinents d’altres línies de ferrocarril, que ja estaven clausurant-se.
Llista de material mòbil de tracció del ferrocarril de via estreta de Sant Feliu de Guíxols a Girona:
| N. | Tipus | Fabricant | Num. de fàbrica | Any fabricació / incorporació | Situació actual |
| 1 | 031 T | Krauss (Munic) | 2355 | 1890 | Exposada al Museu de les Vies Verdes (Port de Sant Feliu). |
| 2 | 031 T | Krauss (Munic) | 2356 | 1890 | Preservada al magatzem de les brigades de l’Ajuntament de Girona |
| 3 | 031 T | Krauss (Munic) | 2357 | 1890 | Desballestada. |
| 4 | 031 T | Krauss (Munic) | 2358 | 1890 | Preservada en Monistrol de Calders por un particular. |
| 5 | 031 T | Krauss (Munic) | 2826 | 1893 | Exposada al parc de l’antiga estació de Castell d’Aro. |
| 6 | 031 T | Krauss (Munic) | 5267 | 1905 | Preservada a Cassà de la Selva per un particular. |
| 11 | 041 T | Krauss (Munic) | 8345 | 1924 | Desballestada el 1966. |
| 12 | 041 T | Krauss (Munic) | 8346 | 1924 | Desballestada el 1966. |
| 20 | Dièsel | Metalúrgica de San Martín (Barcelona) | 1936 / 1964 | Preservada per l’Aj. de Sant Feliu de Guíxols a l’espera de restauració. | |
| OG-5 | 031 T | Krauss (Munic) | 2343 | 1890 / 1965 | Preservada per l’Aj. de Burriana (Castelló) |
| OG-7 | 031 T | Krauss (Munic) | 2392 | 1890 / 1965 | Fornells de la Selva |
En principi el material era comprat a fàbrica (a Alemanya), i posteriorment es van incorporar locomotores provinents d’altres línies de l’Estat que compartien l’ample de via de 750mm, com La Panderola (Onda – Grao) i el Tramvia del Baix Empordà.
Totes venien pintades en negre amb filetejat en vermell.
A la dècada dels 50 es van pintar de color verd carruatge les caixes, i van continuar de negre el xassís i la caldera.
El 1962 se’ls va pintar a totes les locomotores la travessa davantera de color vermell.