Introducció
Malgrat que el projecte definitiu de la Variant de l’Ebre va ser redactat l’any 1988, no seria fins l’any 1996 que entraria en servei. Durant tots aquest temps, el Corredor del Mediterrani va presentar una oferta comercial originària dels anys 80′ i que no va sofrir alteracions significatives fins després de la inauguració del nou traçat.
Aquest segon article, doncs, està dedicat a l’anàlisi de tots aquests serveis previs a l’Euromed, centrant la atenció, de manera especial, al seu pas les Terres de l’Ebre.
Uns serveis de llarg recorregut hereus de la dècada dels 80′
Fent un cop d’ull als horaris de la temporada d’estiu de l’any 1996, l’any de la posada en servei de la variant, es constata l’existència de quatre productes diferents: InterCity, Diurno, Estrella i Talgo, adaptats a perfils d’usuaris distints.
Aquests tipus de servei eren prestats per material construït majoritàriament entre 5 i 10 anys abans. En primer lloc, els electrotrens de la sèrie 448, que estaven destinats exclusivament al servei InterCity. En segon lloc, també circulaven diàriament composicions de material convencional fent serveis Diurno i Estrella, que eren remolcades, cada cop més, per locomotores de la sèrie 252. En tercer i últim lloc, les rames Talgo III, Talgo IIIRD i Talgo Pendular 4 completaven el parc.
En qualsevol cas, la velocitat màxima de tots ells no excedia dels 160 Km/h i en alguns serveis era sensiblement inferior. Totes aquestes característiques, conjuntament amb la saturació de la línia, de via única, feien que el temps de viatge entre Barcelona i València no baixés gaire per sota de les 4 hores.
Respecte al servei que oferien a les terres de l’Ebre, gairebé tots paraven a l’estació de Tortosa. Només 3 InterCity‘s no paraven a la capital del Baix Ebre, tot i que sí que ho feien a Vinaròs. Per la seva banda, també existien 2 serveis que feien altres parades a la zona a més de Tortosa: El Diurno “Valencia-Expreso”, a l’Ametlla de Mar, i l’Estrella “Mar Menor”, a l’Ametlla, l’Aldea i Ulldecona. En conclusió, Tortosa era l’estació referència de la zona i parada quasi obligada de la majoria dels serveis que passaven per la línia.
Uns serveis regionals molt reduïts entre Tortosa i València
Els serveis regionals que existien a Tortosa a mitjans de la dècada dels 90 estaven orientats sobretot a Barcelona, amb la presència de serveis Catalunya Exprés des de 1992. En aquest sentit, és altrament remarcable que només existís 1 servei amb València en contrast amb els 9 que unien Tortosa i Barcelona.
Aquest servei únic era un Regional Delta que cobria la ruta sencera entre Barcelona-Estació de França i València-Estació del Nord. A més, la desinformació sobre el mateix era molt notòria ja que no apareixia en cap horari complet de Barcelona a València i tampoc existia cap fulletó d’horaris sobre les parades entre Tortosa i Vinaròs.
El material utilitzat aleshores eren trens de les sèries 432 i 444 pels serveis Catalunya Exprés amb Barcelona i 440 o 440R per la resta, tots ells limitats a 140 Km/h. Potser també era remarcable el fet que es destinés material pensat per rodalies al servei Barcelona-València, tot i que no era una excepció al conjunt de la xarxa en aquells anys.
09.08.1996: L’adéu al Tortosa-Freginals
Després de més de 8 anys des de l’inici de la redacció del projecte de la Variant de l’Ebre, el dia 9 d’agost de 1996 es va produir la darrera circulació per l’antic traçat entre Tortosa i Freginals. El darrer tren de llarga distància que va parar a Tortosa va ser el “Mediterráneo-Talgo”, que unia Montpeller amb València.
Des del dia següent, tota circulació entre l’Aldea i Ulldecona utilitzaria de manera exclusiva el nou traçat. Això va suposar la supressió de la parada a Tortosa de tots els trens de llarga distància, que van passar a utilitzar a la nova estació de l’Aldea.
El principal aspecte negatiu del canvi va ser la conseqüent clausura i desmantellament del tram de Tortosa a Freginals, que va comportar inevitablement que el tram de l’Aldea a Tortosa passés a ser en cul-de-sac. A partir d’aleshores aquest només seria utilitzat per trens regionals i algun mercaderies esporàdic. Tot això va comportar un empitjorament notori de les comunicacions de Tortosa amb València, que a partir d’aleshores van requerir un transbordament a l’Aldea. La única excepció va ser el manteniment del servei regional amb València amb canvis de sentit a Tortosa i l’Aldea.
En un primer moment, les millores en el temps de viatge de Barcelona a València no van ser molt importants, d’entre 5 i 15 minuts en funció del tren. No obstant, eren encara molt pobres en comparació amb tot el que podia oferir la línia renovada. És a dir, calia material rodant de millors prestacions per poder oferir uns temps més competitius.