Albert Cartagena va presentar a Lleida Expotren els mòduls de l’estació de Villanueva del Duque-Alcaracejos de la línia del Peñarroya a finals dels anys 1960. Continuació dels mòduls de la mateixa línia que ja havia presentat l’any 2017 a Expotren.
El seu creador ens mostra el seu treball, describint els mòduls d’esquerra a dreta és a dir: des de l’entrada pel costat de Pozoblanco fins la sortida cap a Villanueva del Duque.
Al primer mòdul trobem el dipòsit del pou d’aigua, que hi havia a l’entrada de l’estació, del qual només en queda la part d’obra ja que el recipient, metàl·lic, es va vendre com a ferralla en el moment del tancament de la via al 1970. Per fer la reproducció m’he basat en fotografies d’altres dipòsits de la línia, però prenent les mesures de la part d’obra que encara queda al terreny, ja que no tots tenien les mateixes proporcions.
Al davant, a l’altre costat de la via hem reproduït una vinya, ja que segons ens havien dit l’estació era més coneguda pel sobrenom de “Las Viñas” que pel seu nom oficial. Els 135 ceps que hi ha representats estan fets a mà utilitzant fil elèctric, retorçat, soldat i pintat. La veritat és que hem passat molt de temps per fer-los.
Les vinyes actualment no existeixen, es van arrencar, i ara la terra es dedica al cereal, al farratge i, quan és el temps, s’hi planten melons i síndries.
Tots els eucaliptus del conjunt estan col·locats en el mateix lloc on eren ja que encara queda l’empremta al terreny.
La distribució de les vies era segons un plànol, o millor dit un esquema, més o menys com les hem col·locat, i el paisatge s’ha hagut d’interpretar ja que només hem trobat una fotografia de l’època.
En el segon mòdul el que destaca és l’estació. Com totes les de la línia té un estil inconfusiblement francès a l’haver estat construïda per la SMMP, Sociedad Minero Metalúrgica Peññarroya. Que tot i ser de la província de Còrdova era de capital francès. Peñarroya encara conserva el barri on vivien els enginyers de les mines i que és conegut com a Barri Francès.
Curiosament l’estació està situada al municipi de Villanueva del Duque però rep el nom del poble veí, Alcaracejos, segurament perquè és més a prop. Es diu que depèn de l’Ajuntament que s’ocupava del manteniment de l’estació li posava el nom del seu poble, primer.
Actualment, l’estació està restaurada ja que va ser comprada per un particular que ha mirat de conservar-la el millor possible i ho ha aconseguit. Aquesta persona ens va donar tota mena de facilitats per fotografiar i prendre les mides necessàries per a una fidel reproducció.
També ens hem basat en un “plànol tipus” de la companyia SMMP que s’utilitzava per a les diverses estacions de la zona ja que totes són molt semblants, Azuaga, Belmez, Alcaracejos-Villanueva, Villanueva de Córdoba … Totes tenen tres cossos:
El primer de planta baixa, normalment era la sala d’espera; estava en un dels costats. El cos del mig era el doble de llarg que el primer i tenia planta baixa, pis i cambra. A la planta baixa hi havia la sala d’entrada, el despatx d’equipatges i la taquilla de bitllets, en una altra part d’aquesta mateixa planta Hi havia l’oficina del cap d’estació, el mecanisme del rellotge, el telèfon i l’escala d’accés a la planta pis on hi havia l’habitatge del cap d’estació i la seva família. El tercer cos era el magatzem que podia ser de dues o quatre portes que donaven a la via i al pati de càrrega. Originalment el magatzem d’aquesta estació només en tenia dues però amb el pas del temps se li va duplicar la superfície i se li van afegir altres dues.
A l’exterior hi havien, existeixen encara, uns dels serveis, urinaris per als homes i turques per a les dones.
L’estació disposava de bàscula per pesar vagons i d’aiguada per carregar l’aigua a les locomotores de vapor.
La volada simètrica de la teulada del magatzem cobria d’una banda la via, i per l’altre els mitjans de transport que arribaven a l’estació.
Hem procurat ser el més fidel a l’original i respectar dins del que cap les mesures i proporcions.
Dels eucaliptus que hi havia originàriament a l’estació només queden els troncs tallats i per aquest motiu he pogut respectar al màxim la seva col·locació.
En totes les estacions de la línia la via més propera als edificis era per la càrrega i descàrrega de mercaderies, la segona via era la de pas i la tercera de sobrepas.
La bicicleta repenjada a la paret de l’estació pertanyia al carter de Villanueva que cada dia hi anava a buscar el correu.
El tercer mòdul és la continuació del moll de càrrega del magatzem de l’estació. A uns 25 metres del final del moll hi havia la bàscula per pesar els vagons de la qual actualment només en queda la traça del fossar i alguna que altra llosa però tot el mecanisme ha desaparegut. La bàscula tenia unes dimensions de 5,20 x 2,50 metres.
Darrere hi ha la paret de tancament del terreny que ocupava l’antiga Casa-Bodega i que actualment es conserva com a segona residència.
El Biscuter que surt en alguna de les fotografies pertanyia en realitat a Juan Martínez, l’últim factor que hi va haver a l’estació d’Alcaracejos.
Els arbres que apareixen volen representar oliveres i “chaparros”, com es coneixen a la zona les alzines joves. Estan fets artesanalment: el tronc amb branques de farigola, i les fullatge amb molsa ruixada esprai de cola i amb fulles de dues referències, una mes clara que l’altra, de la casa NOCH.
Les figueres de moro són artesanals de plom comprades a la Fira de Nadal que es fa als voltants de la Catedral de Barcelona, són el model Chumbera Nº 1, 107-1 d’Artesania Bertran.
Els pals del telègraf també són artesanals: broquetes dels xinesos, grapa metàl·lica i trossets de escuradents per als aïlladors.
L’últim dels quatre mòduls que configuren l’estació d’Alcaracejos-Villanueva és el que representa la sortida de la via en direcció a Villanueva del Duque on a uns 6 km. Hi ha l’estació d’El Soldado que vam presentar fa dos anys a la mateixa Fira.
El paisatge, es el del camp del Valle de los Pedroches, cereals, ramaderia, “chaparros”, alzines i oliveres
Per cert pel costat de la via apareixen un parell de Guàrdia Civils muntats en bicicleta camí de Villanueva. En la realitat seguien la via tot buscant els farcells que els estraperlistes llançaven per les finestres del tren a l’apropar-se a l’estació.
La decoració del fons esta formada per una fotografia del paisatge de la zona i impresa directament sobre un suport de PVC.
El modelista vol donar les gràcies a les persones que d’una manera o altre l’han ajudat: a l’AFB; a l’Agustín Coca, actual propietari de l’estació; a l’Alfons Solà; a Don José López, antic mestre d’Alcaracejos; a José Félix Arroyo, artesà constructor del Billard; a Jose Antonio Rodríguez, tècnic de l’Ajuntament d’Alcaracejos ; a José Antonio Torquemada, historiador de la línea; a Juan Félix (EPD), antic treballador; Manuel y Rafael Granados; Manuel Sánchez; Pascual Vallés; Pepi Gómez; a Santos Cabrera (EPD); a Sara Moreno i a Vicent Ferrer
Les fotografies que li han servit d’informació pertanyen a una Filmació original de D.Julián de Elejoste (1916-1972)-Digitalizació/remasterizació: Gustavo Vieites.