La gran quantitat d’ubicacions i circulacions ha fet prendre la decisió de dedicar tres articles de fotografia ferroviària, i no un, a la línia de Barcelona a Sant Vicenç per Vilanova. En conseqüència aquest és el primer dels tres articles i està dedicat exclusivament al tram de comprès entre Barcelona-Sants i Castelldefels.

Descripció de la línia

El tram de línia ferroviària entre Barcelona-Sants i Castelldefels forma part del ferrocarril de Madrid a Barcelona per Casp i Móra. Va ser inaugurat conjuntament amb la resta de la secció entre Barcelona i Vilanova el 1881. No obstant, la terminal original de la línia no era Sants sinó Sant Beltran, una estació desapareguda situada a prop del Port i del barri del Poble Sec de Barcelona.

El 1887 és l’any en què es posa en servei el ramal d’enllaç entre les estacions del Prat i Sants a través de l’actual barri de Bellvitge. A partir d’aleshores es pot considerar que tota la ruta que segueixen els trens avui ja està construïda.

La línia travessava i travessa una zona molt plana formada bàsicament per camps de cultiu del delta del Llobregat i no hi destaca cap gran obra d’enginyeria. Les úniques excepcions són el viaducte per sobre del Llobregat al Prat i el recent soterrament de la línia en aquesta mateixa localitat.

Més endavent, durant els anys 70 es va construir el ramal de l’aeroport en paral·lel a la mateixa i diversos enllaços per facilitar el trànsit de mercaderies cap i des de el port de Barcelona. Simultàniament, la línia quedava immersa en l’entramat de nous barris obrers que es construien a la zona de l’Hospitalet de Llobregat.

Amb l’arribada de l’alta velocitat, ja al segle XXI, la línia experimenta canvis substancials entre el Prat i Barcelona. Algunes de les infraestructures de la línia de l’aeroport passen a format part plenament del ferrocarril en qüestió i es soterra la línia al Prat de Llobregat. També hi deixen de circular els trens de mercaderies, que ho passen a fer per la nova línia entre Can Tunis i el Papiol.

Actualment la línia segueix tenint un pes molt important en el trànsit de viatgers. Tots els serveis regionals cap al sud l’utilitzen i els serveis de rodalies de les línies R2, R2Nord i R2Sud també. Alguns d’ells finalitzen el recorregut a les estacions de l’Aeroport i Castelldefels. La varietat de material és realment molt gran i diversa ( 447, 448R, 449, 450, 451, 470 i civia), afavorint així el possible aficionat.

Després de la inauguració de la línia d’Alta Velocitat, només hi resta el trànsit de llarg recorregut destinat al corredor del Mediterrani i l’Estrella entre Madrid i Barcelona. la majoria de serveis estan prestats per material de les sèries 130 i locomotores 252 remolcant rames de Talgo VI. Són més escassos però també presents 121, cotxes “Arco” i rames Talgo IV, V i VII.

Ubicacions per a realitzar fotos

Les mateixes estacions poden ser un bon lloc per a fer fotos (Foto 6). La mateixa estació de Sants ha guanyat amb claror des de la seva reforma. Malgrat tot s’ha de tenir sempre en compte que és una estació soterrada i la llum, escassa.  A més, és necessari disposar d’un bitllet vàlid per poder accedir a les andanes.

Just a la sortida de Sants, es troba la primera ubicació per a fer fotos en plena línia. Es tracta de la passarel·la peatonal que uneix la Ronda de la Via amb l’estació de metro de Santa Eulàlia (Foto 2). La línia està en corba i la orientació és variant però tendint a oest/sud-oest a est/nord-est. En conseqüència, els millors moments són des del matí fins poc després del mig-dia.

La següent ubicació rellevant es troba molt a prop de l’estació de Bellvitge, en concret és un pas elevat situat una mica més al nord de la mateixa (Foto 7). Les bones preses són les que inclouen els trens sortint sentit Castelldefels circulant per sobre del viaducte de l’antiga línia de l’aeroport. El millor moment és a la tarda, tarda-vespre a causa de la forta orientació nord a sud del traçat.

Per trobar més llocs bons, és necessari recórrer un grapat de quilòmetres i arribar fins a dos passos superiors ubicats poc abans del baixador de Viladecans. Per accedir-hi és necessari seguir el carrer de la Tecnologia cap a l’est fins que es trobi un camí agrari que passi per sota de la C-32. A partir d’aquí, un dels passos (Foto 1) es troba de manera immediata, el següent (Fotos 3 i 8) és una mica més lluny seguint el mateix camí.

Entre els dos punts es cobreix un ampli ventall de possibilitats que els fan esdevenir llocs on s’hi pot fotografiar pràcticament tot el dia. És preferible, però, fotografiar des del més pròxim a Viladecans durant la tarda i des del més apartat durant el matí i mig-dia.

A partir d’aquí, els millor llocs són les pròpies estacions de Viladecans, Gavà (Fotos 4 i 5) i Castelldefels (Foto 9). En totes elles és necessari tenir un bitllet vàlid per poder accedir a les andanes. A més, existeixen encara algunes ubicacions potencials entre les dues darreres estacions; però depenen fortament del creixement de les canyes i no seran descrites.

El tram comprès entre Tarragona i Sant Vicenç de Calders és molt curt però concentra una gran intensitat i varietat de trànsit ferroviàri a pesar de totes les circulacions que li ha pres la nova línia d’alta velocitat.

Malgrat no tenir moltes localitzacions, aquestes estan ubicades en paratges de gran bellesa natural que els otorguen una gran personalitat. És precisament aquesta conjuntura entre ferrocarril i naturalesa allò que les fa esdevenir un focus d’interès per a aficionats a la fotografia ferroviària.

Descripció de la línia

El tram en qüestió es va posar en servei l’any 1865 conjuntament amb la totalitat del trajecte entre Martorell i Tarragona. D’aquesta manera quedava completada la línia fèrria entre Barcelona i Tarragona.

Inicialment el tren unia directament l’estació de Torredembarra amb la del Vendrell. No va ser fins l’any 1887 que es va obrir l’estació de Sant Vicenç de Calders com enllaç de les línies de Valls a Barcelona i de Tarragona a Barcelona.

El traçat de la línia no presenta grans dificultats i va sempre paral·lel al Mar Mediterrani a través de les estacions d’Altafulla-Tamarit i Torredembarra. Les úniques dificultats són diversos desmunts efecutats en zones rocoses situades al costat de la costa i un túnel situat a prop del Roc de Sant Gaietà.

Actualment la línia és de via doble i està electrificada a 3.000 Vcc. en tot el seu traçat. A més, durant la dècada de 1990 es va modificar la entrevia i el traçat per poder circular a velocitats pròximes als 200Km/h, cosa que mai s’ha arribat a produir.

Actualment el trànsit ferroviari és molt variat. A nivell de trens regionals i rodalies, poden veure’s automotors de les sèries 447, 448R, 449 i 470 fent la majoria de serveis que des de Barcelona es dirigeixen cap al sud de Catalunya i la resta d’Espanya. Malgrat no ser allò més preuat pels aficionats aporten quantitat i una certa varietat.

A nivell de llarg recorregut, aquesta línia és utilitzada per tots els trens del corredor del Mediterrani. La oferta està formada bàsicament per 130s i rames talgo remolcades per locomotores de la sèrie 252 però també hi circula algun 121 i composicions de cotxes “Arco” de manera esporàdica. És important consultar el web de renfe per veure si circula algun servei de reforç el dia que es vulgui sortir a fotografiar.

Per acabar, s’han de mencionar els diferents i variats mercaderies que utilitzen aquesta ruta camí de València o Saragossa. El trànsit està format tant per trens de Renfe Operadora com de la resta de companyies privades, la qual cosa aporta varietat cromàtica i de material a la línia.

Ubicacions per realitzar fotos

Totes les estacions del tram són bones per fotografiar durant la major part del dia. No obstant, l’autor prefereix la llum del matí, migdia i primera hora de la tarda per prendre les imatges. Malgrat tot, això és quelcom que ha de decidir cada fotògraf en funció dels seus gustos d’enquadrament.

També és necessari mencionar que les dues estacions intermitges estan situades en corbes de radis generosos; és a dir, no és un greu problema fotografiar des de l’exterior de les mateixes.

Ara bé, els punts importants de la línia són els situats al pas de la línia per les platges de Tarragona i els aiguamolls dels Muntanyans, a Torredembarra.

En el primer cas, és molt recomanable seguir la línia de la costa al nord de Tarragona. Els llocs especialment bons són aquells situats entre la platja de la Savinosa i la platja Llarga, als quals s’hi pot accedir amb el mateix autobús urbà. Si no fos possible, existeixen nombrosos aparcaments situats al costat de la platja.

Es tracta sempre de llocs de matí ja que estan situats a primera línia de mar i la costa en aquest punt segueix una trajectòria de nord-est a sud-oest.  A la tarda s’hauria de fotografiar des del costat de les vies oposat al mar.

El següent àmbit important de la línia és el pas del ferrocarril pels aiguamolls dels Muntanyans, situats entre Torredembarra i Creixell. Resseguint la platja de Torredembarra cap al nord de seguida s’arriba a l’espai natural protegit. Al seu interior existeixen diverses passarel·les de fusta des de les que es poden fer grans fotografies; simplement és qüestió de buscar i no molestar gaire la fauna salvatge.

Malgrat ser també un lloc de matí, aquí és dóna la particularitat que a la tarda els contrallums reflectits a l’aigua poden donar un cert joc. En conseqüència és possible obtenir bons resultats malgrat ser hores “teòricament” dolentes i no convé descartar totalment aquesta opció.